La química emmirallant-se en la física? La primavera dels repositoris en obert

Què? Un repositori de preprints, pensat perquè els científics puguin dipositar una còpia de l’article que envien a les revistes per a ser publicat. Per preprint s’entén la versió prèvia a l’avaluació per part d’experts, el peer-review.

Qui? L'American Chemical Society és una de les editorials més rellevants en química, atès que algunes de les seves revistes, com la coneguda JACS (Journal of the American Chemical Society), se situen entre les revistes amb major impacte des de totes les mètriques considerables. Precisament aquesta revista, entre altres, no acceptava publicar articles dels quals els autors haguessin lliurat una versió preprint en un servidor obert.

 

Quan? Malgrat que encara està per definir, el primer que podem dir és que fa tard. Fa 25 anys (1991) que ArXiv, l’equivalent en física desenvolupat per Paul Ginsparg, va començar a funcionar. Val a dir que es va provar. El 2000 començava el Chemistry Preprint Server, que havia de mirar de cristal·litzar el projecte. Mentre es feia un debat sobre si havia de permetre o no la publicació d’articles en accés obert i la seva qualitat (recordem que era l’època en la qual es feia activisme de l’Obert i no estava establert), Elsevier el va comprar l'any 2004 i va deixar de funcionar. Elsevier, “casualment”, era en aquell moment i és ara una altra de les editorials de les principals revistes.

 

Com i on? Encara entenc que està per definir, potser algun partner més s’hi incorpora i llavors caldria veure els servidors, els noms i altres aspectes com la política respecte els drets d’autor i les dades. En principi semblaria millor que hi haguessin més institucions associades, perquè prengui una dimensió global.

 

Per què? És evident que el moviment Open Access, amb la feina que ha fet d’activisme, la Budapest Open Access Initiative i la Declaració de Berlín (2003), hi ha jugat un paper i ha fet variar la manera en què els coneixements científics es posen a disposició de la societat, però segurament el que ha canviat ara és la política científica dels Estats Units, on lliga molt més els projectes de recerca, com els del National Institute of Health, a posar en obert els resultats pagats amb diners públics. Davant la dificultat que moltes editorials posen a l'hora de publicar en obert si no és que es paguin els coneguts Articles Processing Charge (APC), i per  a poder complir amb la legislació, aquesta pot ser una altra via. A la química li faltava un repositori d’aquesta mena i de fet en àmbits com la química física (o la física química, depèn com es vegi) ja es podien trobar articles a ArXiv.

 

Algunes implicacions que té aquest fet serien, des del meu punt de vista, que hi ha una primavera pel que fa als repositoris en obert. Així, si fa tres anys va aparèixer bioRxiv, enguany ha aparegut SocArXiv relacionat amb les ciències socials, engXiv lligada a les enginyeries, i semblaria que en un futur apareixeria PsyArXiv. Abans, la química, els químics i l’statu quo eren més aviat refractaris a aquest tipus d’iniciativa, amb una dinàmica econòmica que facilitava recursos i accés a grans editorials i controlava la major part de revistes. Caldrà veure si en un futur podrem parlar d’algun megajournal especialitza en química. Finalment, caldrà veure quina relació té amb la gestió dels paquets de dades i els repositoris que també emmagatzemen. N'estarem al cas.

 

 

American Chemical Society (2016). “American Chemical Society announces intention to establish “ChemRxiv” preprint server to promote early research sharing”.

 

Cressey, Daniel (2016). “Chemists to get their own preprint server. :  World’s largest scientific society plans to introduce ChemRxiv for a traditionally reluctant discipline”- Nature. 

Lopez-Borrull, A. (2012). "Física vs Química: dos modelos de publicación científica". El Profesional de la Informacion. núm. 2, pàg. 167-172. ISSN.1386-6710.