Número 71 (novembre de 2017)
Jaume Ripoll: ''A Filmin creiem que és necessària la distribució de pel·lícules en llengües minoritàries''
Judith Clares Gavilán
Judith Clares (JC): Per què Filmin decideix crear el portal filmin.cat?
Jaume Ripoll (JR): Vam decidir crear el portal filmin.cat perquè crèiem que era una necessitat donar cobertura a la producció pròpia rodada aquí a Catalunya o rodada en català i també a tots aquells continguts, sèries i pel·lícules, llargmetratges o curtmetratges, que s'han doblat o subtitulat en català. A filmin.cat a més tenim la responsabilitat d'estrenar continguts exclusius, sèries i pel·lícules. I també la responsabilitat de recuperar títols clàssics, els doblatges i subtitulats que s'havien realitzat per a televisió o per a la projecció cinematogràfica i que gràcies a la col·laboració, i al suport econòmic de la Generalitat de Catalunya i del Departament de Política Lingüística, podem recuperar.
JC: Per què una plataforma pròpia per a aquest contingut?
JR: Perquè, si bé tot aquest contingut podem trobar-lo a filmin.es, crèiem que era preferible, per millorar-ne la difusió i distribució, que estigués en una plataforma on tot fos en català. Això ens permet d'una banda editorialitzar la plataforma amb continguts exclusius i de l'altra ens permet crear col·leccions. A més, si un ha vist Filmin sap que la pàgina principal i la resta d'apartats del web estan altament editorializats. Que algú amb un criteri, pensant en el públic català, pogués editorialitzar els continguts i pogués treballar-los més creiem que suposava un important valor afegit.
També crèiem que fent una pàgina com filmin.cat, amb ajuda de la Generalitat de Catalunya, podíem ampliar, podíem aconseguir arribar a un públic al qual potser no accedíem amb filmin.es. I podíem fer-ho a través de canals de distribució i de comunicació específicament en català. Creiem que hi ha un públic per al qual la llengua pot ser un atractiu per descobrir una plataforma. 
 
JC: Ha estat així? Des del naixement de filmin.cat heu notat un augment en el consum de pel·lícules en català o doblades o subtitulades en català?
JR: No puc donar-te dades concretes però el que sí puc dir-te és que el creixement, des del llançament de filmin.cat, del consum de pel·lícules en català a Filmin en versió subtitulada ha estat d’un 300 %. Es prefereix la versió original subtitulada en l'idioma.
 
JC: A partir de la vostra experiència amb filmin.cat, us plantegeu la possibilitat de crear altres portals específics atenent a la llengua com a criteri vehicular? Us plantegeu un Filmin en eusquera o en gallec, per exemple?
JR: Sí, crec que a Filmin estem absolutament convençuts que tant filmin.cat com els possibles Filmin que poguessin arribar, sigui en gallec, sigui en basc, per exemple, tindrien gran èxit. Tindrien gran èxit perquè és una manera de protegir la llengua, de donar-li un altre tipus d'ús, crec jo. I també de descobrir o de recuperar aquelles pel·lícules de les quals s'han creat doblatges o subtitulats i que avui es troben inaccessibles a internet per diferents motius. Un és l'econòmic, òbviament. Crec que una plataforma com Filmin en basc o en gallec tindria tot el sentit del món.
 
JC: Des de Filmin, creieu que és viable, que existeix mercat per a la distribució cinematogràfica en llengües minoritàries?
JR: Sí, creiem que és viable la distribució de pel·lícules en llengües minoritàries. No només creiem que és viable sinó que creiem que és necessari. Crec que hi ha molt públic que vol veure les pel·lícules en la seva llengua vehicular. Per a uns és el gallec, per a altres l’eusquera, per a altres el català, per a molts el castellà... I les proves dels consums de filmin.cat, del consum del cinema en català a Filmin, demostren que hi ha un públic potencial que està ansiós de veure les pel·lícules en la seva llengua. Crec també que és responsabilitat de les institucions aconseguir que tot aquell material de doblatge i subtitulat que s'està creant tingui continuïtat en la xarxa. Que aquest material no quedi només a la sala de cinema o en una exhibició cinematogràfica o en un passi a la televisió pública basca (EITB), a la televisió gallega (TVG) o a TV3 sinó que també tingui major accés. Una de les responsabilitats que tenim com a Filmin a internet és garantir aquest accés universal als continguts.
 
JC: Quin és el criteri per decidir quin contingut se subtitula i quin contingut es dobla de cara a publicar-lo a Filmin?
JR: En el nostre cas el subtitulat el fem a totes les sèries de televisió. Totes aquelles sèries que vam estrenar de forma exclusiva a filmin.cat tenen subtítols en català. Pel que fa al doblatge, l'ajuda de la Generalitat obliga que el doblatge sigui per títols estrenats en sales de cinema, per això el doblatge el realitzem per a aquelles pel·lícules dels socis accionistes de la companyia, de Filmin, que estrenin títols en cinema i paguem el doblatge per a cinema, per a DVD i per a internet.
 
JC: Influeix en la selecció fílmica del catàleg de Filmin que un contingut estigui doblat o subtitulat?
JR: És cert que hi ha algunes pel·lícules que pel fet d’estar doblades poden guanyar més públic, potser perquè sigui un idioma diferent de l'anglès o el francès, però tot i així nosaltres apostem perquè cada vegada més sigui la subtitulació la que guanyi el doblatge, i que els continguts es vegin en versió original subtitulada. És inqüestionable que si estan doblades tenen més públic, la clau, l'enigma de l'equació, és saber si aquest públic potencial al qual pots arribar és suficient perquè l'equació del cost del doblatge no doni negatiu. En molts casos preferim no córrer o no podem córrer el risc i simplement ens limitem a subtitular, que de fet crec jo, i és una cosa personal, és la forma més respectuosa de veure l'obra.
 
JC: Llavors, apostaries pel subtitulat?
JR: Per a nosaltres el subtitulat sempre és preferible al doblatge. De totes maneres és important que s'entengui que Filmin no subtitula tant perquè hi ha molt contingut que ens ve donat per la distribuïdora cinematogràfica, per tant el subtítol no el fem nosaltres sinó que ens ve donat per aquells que l'han fet en l’estrena en cinema o en festivals. I en alguns casos per exemple el que fem és demanar o adquirir el subtítol si s'ha fet per a un festival de cinema.
Això sí, és bo explicar que hi ha molts contractes que limiten l'idioma dels subtítols. Per exemple, per contracte estem obligats a oferir la pel3lícula en molts casos subtitulada o doblada en els idiomes oficials del país però mai en altres idiomes. És a dir, per contracte no podríem oferir, per exemple, una pel·lícula de Pedro Almodóvar subtitulada en anglès o no podríem oferir una sèrie de la BBC amb subtítols en anglès. El subtítol té un cost, per tant el subtítol pertany a una pel·lícula, la pel·lícula pertany a un agent de vendes o un productor i hem de determinar en el contracte entre Filmin i qui n'ostenta els drets qui o què farà amb els subtítols.
 
JC: Per tancar l'entrevista: s'està veient cada vegada més en la televisió i en plataformes VOD (Filmin, Movistar+, HBO) que s'estrenen els darrers capítols de sèries directament en anglès, amb subtítols en castellà sense esperar al doblatge de l'últim capítol emès. Una tendència que ve marcada pel consum sota demanda del contingut, per l'estrena gairebé simultània a tot el món d'un mateix contingut...
JR: La immediatesa. És clar. Sí, al final la tendència és que en algunes sèries, no en totes, la sèrie es converteix gairebé en un espectacle esportiu. Gairebé s'emet en directe i, per tant, obliga en molts casos les televisions nacionals a no poder doblar l'episodi, o a trigar set dies, cinc dies a doblar l'episodi. I això porta a l'estrena amb subtítols abans que a l'estrena del capítol doblat. Netflix seria diferent, perquè en el cas de Netflix les seves sèries, que estrena simultàniament, les poden estrenar doblades perquè són seves de propietat.
 
JC: Creus que aquesta pràctica pot afavorir la indústria del subtitulat?
JR: És clar, a la indústria del subtitulat, tanta disponibilitat de contingut l'està afavorint, és inqüestionable. Mai hi ha hagut tanta gent treballant en el món del subtitulat com ara a Espanya.
 
Nota a l'entrevista:
 
«EU-VOS Patrimoni cultural immaterial. Per a un programa europeu de subtitulat en llengües no hegemòniques»  (CSO2016-76014-R) del grup Estudos Audiovisuais de la Universitat de Santiago de Compostel·la
 
Aquesta entrevista forma part de la comunicació que vam presentar juntament amb Mª Solina Barreiro González en el Congrés Anual Internacional sobre Petites Cinematografies (Small Cinemas)«La subtitulació cinematogràfica en català a les plataformes de vídeo a la carta: legislació i pràctica»  analitzem la subtitulació en català entorn el VOD
 

 

cinema;  televisió;  entreteniment;  polítiques comunicatives; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???