Número 77 (maig de 2018)
Sense por! 8 pistes per introduir els videojocs a casa
Dani Aranda

Molt sovint m’arriben dubtes i neguits d’amics, col·legues o coneguts sobre què han de fer amb els videojocs. Els dubtes i les pors sempre acostumen a ser els mateixos: és que no sé res del tema, a quina edat, quant de temps… 

Hem de tenir present que els videojocs poden ser un recurs molt interessant, entre molts d’altres, per dinamitzar el lleure dels infants. No és bo criminalitzar-ne l’ús, el que hem de fer tots plegats és afavorir un ús creatiu i responsable d’aquests recursos culturals. Com? Amb sentit comú i, per sobre de tot, afavorint espais de joc comuns amb els nostres infants. Els videojocs han de ser una eina per compartir riures, per parlar d’estratègies, per discutir opcions, superar plegats dificultats i, com a resultat, enfortir vincles.
 
Aquí teniu 8 pistes que us poden ser útils:
 
Els adults sou els responsables. Els adults de la família són els responsables de les diferents propostes de joc que entren a casa. Analitzeu-la conjuntament abans de decidir una compra, contrasteu interessos i valors segons les circumstàncies específiques dels vostres fills i filles.
  
Nous llenguatges. Els jocs digitals permeten desenvolupar diferents habilitats i descobrir nous llenguatges. Són una proposta més de les que podeu compartir amb els vostres fills i filles. 
 
La classificació per edats que apareix en les caràtules dels videojocs segueix els criteris d’un acord internacional europeu, el codi PEGI. És una orientació important que diferencia aquells videojocs que tenen continguts violents, escenes de sexe o que no respecten els drets de les persones entre d’altres.
  
Tots els infants són diferents, no hi ha regles universals. Reviseu acuradament els continguts i propostes del producte per tal d’ajustar-lo a les característiques específiques dels vostres fills i filles. No sempre coincideixen edat cronològica i edat madurativa.
  
El lloguer com a opció per conèixer el joc abans de la compra. Abans de realitzar la compra, pot ser interessant entrar en contacte amb el videojoc mitjançant el lloguer. Jugar-hi prèviament pot ser una bona opció de contrast abans de realitzar l’adquisició.
 
Jugar sempre amb els menors. Com a qualsevol altre recurs cultural, l’ús del videojoc necessita l’acompanyament d’un adult. És l’adult de la família el que ha d’acompanyar en les primeres interpretacions del videojoc els seus fills o filles. És qui millor els coneix.
 
Pactar el temps de joc. De la mateixa manera que la família pacta amb els seus infants  l’acompliment de les seves responsabilitats (fer els deures, endreçar, higiene personal, etc.), cal pactar el temps d’ús dels videojocs.
 
No existeix autonomia sense responsabilitat. La presència de tauletes o consoles a les habitacions dels infants afavoreix un consum lliure i indiscriminat. Reviseu els criteris que utilitzeu i els graus de confiança que compartiu. 
 
Per saber-ne més:
 
Aranda, D.; Sánchez-Navarro, J. Aprovecha el tiempo y juega. Algunas claves para entender los videojuegos. Barcelona: UOCPress, 2009.
 
Johnson, S. Si és dolent t’ho recomano. Com la cultura de masses ens fa més intel·ligents. Barcelona: La Campana, 2009.
 

 

videojocs;  comunicació i educació;  entreteniment; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???