Número 91 (setembre de 2019)
Laura Miñarro: ''Les plataformes de vídeo a la carta han fet que els continguts viatgin més ràpid i a nivell global''
Judith Clares Gavilán
Aquesta és la segona entrega de l'entrevista mantinguda amb Laura Miñarro, Vicepresidenta de negoci internacional d’Atresmedia Studios, en què abordem els canvis soferts pel sector audiovisual amb la irrupció de la digitalització i el consum sota demanda. En aquest segon lliurament analitzem els reptes i oportunitats que brinden els portals de SVOD (Subscription Video On Demand) internacionals a la ficció espanyola.
 

 

Judith Clares (JC): Portals SVOD internacionals estan apostant per la creació de contingut en exclusiva i per la creació de contingut local. Han obert les seves pròpies productores i compren també contingut en exclusiva per als seus respectius portals. A què consideres que es deu aquesta aposta per la producció pròpia i per la compra de contingut en exclusiva per part de portals d'SVOD com Netflix i Amazon? I l'aposta per la producció de contingut local?
 
Laura Miñarro (LM): Continguts en exclusiva, tant propi com aliè, és el que els dóna diferenciació i per tant atracció de subscriptors.
 
El contingut local els aporta la possibilitat d’atreure i fidelitzar el públic local. Per molt universals que es tractin de fer les històries, aquesta mirada local és necessària per a crear fidelització a cada territori - GLOCAL.
 
J.C.: Amb els canvis esdevinguts aquests darrers anys i l'aposta per producció pròpia de cinema i sèries per a plataformes SVOD, Atresmedia ha apostat per crear Atresmedia Studios, "una companyia per crear i produir sèries noves que es veuen en més de 120 països com Velvet , La casa de papel o Gran Hotel. És la primera vegada que un grup produeix per a altres plataformes”. Una productora de sèries de televisió per a ser venudes a les principals plataformes de SVOD: Netflix, HBO, Movistar + (...) i no pensades per a la seva difusió i consum en els propis canals de la cadena. És un canvi significatiu. Visió de negoci internacional. Sèries al centre de la producció i comercialització. Com comentaves en una entrevista: "Es produeix contingut audiovisual pensant en un únic territori: el món". Per què aquesta aposta? Què ho fa possible?
 
L.M.: Els continguts creats per Atresmedia han aconseguit èxit internacional des de fa més de 25 anys, de manera que la producció de ficció amb provat esperit internacional, i amb potencial d'entendre’s globalment, forma part de l'ADN d'aquesta empresa. Comptant amb aquest expertise, i donada la transformació que ha afectat la indústria audiovisual en els últims anys, convertir-se en Studio era el pas natural per a seguir amb el creixement en el desenvolupament i producció de contingut orientat al mercat internacional.
 
J.C.: Consideres que l'augment i internacionalització de portals de SVOD afavoreix la distribució internacional, el consum a nivell internacional, de l'audiovisual europeu, de l'audiovisual espanyol? En aquest cas de les sèries espanyoles? Del talent espanyol? Creus que el mercat del SVOD beneficia l’exportabilitat de l'audiovisual espanyol, en aquest cas concret de sèries espanyoles?
 
L.M.: Evidentment les plataformes de vídeo a la carta han fet que els continguts viatgin més ràpid i a nivell global, però abans de les plataformes, la producció i el talent espanyol estava ja molt ben representat a nivell mundial.
 
Sèries com Un paso adelante es van vendre a centenars de països abans que arribessin les plataformes. Los Serrano (per no parlar només de sèries d’A3M ...) ha estat un èxit històric a Finlàndia, on la gent ha après a parlar espanyol gràcies a la sèrie. Quantes sèries finlandeses han estat un èxit a Espanya?
 
Hem de ser conscients que en els últims 20 anys la ficció espanyola s'ha exportat amb gran èxit, molt més que les produccions de qualsevol país del nostre entorn, de manera que no cal considerar que gràcies a les plataformes la nostra indústria és el que és.
 
Les produccions espanyoles han estat considerades des de fa anys com ficcions universals: amb conflictes locals entenedors a nivell universal. Les plataformes han ajudat a posar-ho de manifest de forma més immediata, però la qualitat i el fenomen existeixen des de fa molt.
 
J.C.: Atresmedia Studios compta amb grans èxits internacionals com La casa de papel (Emmy Internacional en la categoria de millor drama). A què creieu que es deu aquest èxit?
 
L.M.: L'èxit de La casa de papel es deu al fet que comptem amb un meravellós equip de contingut que treballa amb el millor talent de la indústria, però en tot cas, no és un cas aïllat. Els èxits internacionals de la ficció espanyola tenen això: universalitat de concepte, per això han funcionat des de fa anys.
 
Evidentment les accions promocionals generen un efecte crida molt important, però si darrere no hi ha un bon producte, de res valen.
 
J.C.: Com valoraries l'aposta de Netflix pel fitxatge de talent espanyol?
 
L.M.: Contrari al que passa en altres mercats, a Espanya no ha estat habitual que el talent signi de forma exclusiva amb canals de televisió o productores, el que ha permès que aquest talent pugui desenvolupar-se i créixer de diferents formes.
 
En bloquejar talent a través d'acords d'exclusivitat, Netflix s'assegura l'accés a aquest talent, és clar, però també limita el que ha de pagar per ell, sortint molt més barat accedir a un talent que té captiu que a un pel que ha de competir.
 
Per al talent, per la seva banda, és un acord beneficiós a curt termini ja que li assegura finançament, però a mig i llarg termini li coarta creativitat, accés a altres players i competitivitat econòmica.
 
Dit això, no podem negar que és un símptoma que les coses a Espanya s'han estat fent molt bé i que la nostra indústria ha estat capaç d'arribar a aquest nivell de maduresa gràcies al gran treball de molts anys.
 
J.C.: Com creus que repercuteix i què pot suposar per a la indústria audiovisual espanyola?
 
L.M.: Ha generat un efecte crida a productors, professionals de la indústria i talent no ja d'Espanya, sinó d'altres territoris europeus i llatinoamericans, que estan obrint oficines a Espanya. Ara mateix, Espanya és un dels territoris més interessants a nivell mundial per produir, generar noves tendències i exportar idees i produccions. Això comporta, per suposat l'augment de competència.
 
J.C.: Existeix mercat internacional per a la ficció espanyola? Ara (amb el SVOD) més que abans?
 
L.M.: Ara hi ha més consciència internacional del que és la ficció espanyola, està més ben valorada i, davant el canvi que ha fet el mercat cap a les coproduccions internacionals, més que cap a les vendes internacionals, Espanya és un territori clau del que la indústria internacional està molt pendent.
 
No obstant això, i atès el canvi del model d'explotació a nivell global, no hi ha ara més mercat internacional del que existia abans. Abans el model era el d'explotació a través de vendes internacionals i la ficció espanyola estava ben posicionada. Ara el model ha derivat més cap a les coproduccions i prevendes internacionals i Espanya segueix estant ben posicionada, però amb un focus d'interès potser més gran.
 
J.C.: Teniu acords en exclusiva per a produir sèries amb portals com Amazon, Movistar +, Netflix...?
 
L.M.: Des d’Atresmedia Studios no tenim acords de distribució en exclusiva amb cap plataforma o cadena.
 
J.C.: Quines són les característiques de les sèries produïdes pels diferents portals de SVOD? Difereix de les característiques d'una sèrie pensada per a ser emesa a la televisió tradicional?
 
L.M.: Respecte a les característiques del producte que interessa a cada player, el nombre d'episodis i la durada d'aquests s'ha anat unificant sense importar la finestra d'explotació, però cada broadcaster té preferències diferents pel que fa a gèneres, temàtiques, to, narrativa ... cadascún busca cobrir la demanda de la seva audiència i, per la nostra banda, treballem amb brief concrets de cada un dels broadcasters per als que desenvolupem projectes.
 
J.C.: Quines creus que són les característiques de la ficció espanyola amb capacitat de convertir-se en èxits internacionals?
 
L.M.: Les característiques que fan que una ficció sigui exportable i susceptible de convertir-se en èxit internacional, són dues coses: Una bona història i que aquesta història sigui capaç de ser entesa per diferents realitats i cultures, és a dir, que sigui universal.
 
Hi ha a més històries universals, com les basades en fets històrics o en biografies de personatges icònics, que sempre aconsegueixen interès global.
 
Passa el mateix amb adaptacions de grans IP literaris: Game of Thrones i similars.
 
Tot això, mantenint sempre en ment que els productes han de ser marketinians, fàcils de vendre i promocionar.
 
J.C.: Per acabar, quina presència i quin tipus d'activitat estan tenint agents com Netflix o Amazon en mercats com el MIPCOM? Quina és l'actitud, la reacció dels actors tradicionals de la televisió enfront d'aquests nous agents en els mercats internacionals?
 
L.M.: Solen ser actius i estar interessats en conèixer el que s'està desenvolupant a cada territori en què operen.
 
Els seus competidors saben que no són un rival fàcil, però que ells tinguin les millors eines de recerca i compra no garanteix que aconsegueixin totes les joies del mercat, i això és el que busquen la resta d'actors del mercat.
 
 
Citació recomanada: CLARES GAVILÁN, Judith. Laura Miñarro: ''Les plataformes de vídeo a la carta han fet que els continguts viatgin més ràpid i a nivell global". COMeIN [en línia], setembre 2019, no. 91. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n91.1957 
 
 
televisió;  polítiques comunicatives;  entreteniment;  cinema; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???