Joan Vich: «El Cuarentena Fest va sorgir de les ganes de fer alguna cosa quan vam començar a cancel·lar concerts com si fossin fitxes de dominó»

Lola Costa Gálvez (LCG): El FIB, el Sónar o el Primavera Sound formen part de la memòria de molts/es aficionats/des a la música. Què han significat i què signifiquen els festivals de música a Espanya?

 

Joan Vich (JV): Els tres festivals que esmentes tenen vint anys de trajectòria cadascun, almenys (Primavera Sound és posterior als altres dos). Per tant, s’han convertit ja des de fa anys en cites ineludibles per a moltes persones, durant un període de les seves vides: un lloc on trobar-te amb amics i gent afí, amb la qual comparteixes gustos i interessos, en un entorn festiu i musical. És difícil separar l’experiència melòmana de les últimes dècades sense recórrer a records del festival favorit de cada persona.

 

LCG: Conèixer, però també reconèixer, música que ens agrada. Quina és la principal motivació per assistir a un festival de música?

 

JV: Crec que el factor de descobriment és molt present en alguns festivals petits molt determinats, però no en els grans ni en la majoria. El que empeny la gent a comprar l’entrada d’un gran festival són sobretot els grans noms (o el que alguns diuen «la classe mitjana», adaptada a la personalitat de cada esdeveniment), sumat a l’experiència festiva, vacacional i de pertinença a una comunitat. Més reconèixer que conèixer.

 

LCG: Segons dades del Ministeri de Cultura i Esport el 2018 se’n van celebrar 890 amb 6,4 milions d’assistents i una facturació de 197,1 milions d’euros. Hem arribat al llindar en quantitat i qualitat dels festivals de música a Espanya?

 

JV: Ja es deia l’any 2008 que hi havia «bombolla de festivals» o «guerra de festivals» i aquí continuen. És un format que, sempre que les pandèmies i les mesures de seguretat ho permetin, va arribar per quedar-se. Una altra cosa és que efectivament en siguin 890. Perquè surtin aquests comptes cal considerar «festival» gairebé qualsevol cosa que ajunti quatre o cinc artistes sobre un escenari. Si acceptem que hi ha 890 festivals, cal reconèixer també que és un calaix de sastre en el qual les diferències entre els uns i els altres poden arribar a ser abismals.

 

LCG: D’acord amb dades de Neolabels, el 65% del top 10 de festivals de música es van celebrar durant els mesos d’estiu. Vacances, sol i música, és aquesta la combinació guanyadora per als festivals de música? Hi ha altres mons possibles?

 

JV: Hi ha altres mons possibles, és clar. Però la idiosincràsia del festival de música massiu és estiuenca i vacacional, sens dubte. La música és un element essencial, però l’experiència del festival va íntimament lligada a l’estiu i a les vacances.

 

LCG: La música en viu ha estat el sector més afectat per la crisi derivada de la COVID-19. A més, s’hi uneix la situació inestable dels treballadors/es del sector. Tant des de l’FMA (Associació de Festivals de Música) com des de l’APM (Associació de Promotors Musicals) s’ha reclamat la declaració de força major, que serviria per donar cobertura legal a la cancel·lació dels esdeveniments Com valores les polítiques públiques en matèria de festivals de música?

 

JV: Crec que estan quedant moltes àrees sense legislar, però no crec que sigui fàcil legislar en una crisi d’aquest nivell. Em fa l’efecte que no es vol fer cap pas en fals i això retarda moltes decisions que als qui sofrim la situació ens poden semblar urgents.

 

LCG: See Tickets ha llançat una tecnologia 100% contactless per augmentar la seguretat del públic dels espectacles en viu. Els festivals de música estan preparats per adaptar-se al nou context tecnològic?

 

JV: Els festivals grans fa anys que experimenten i investiguen per implementar la tecnologia contactless a les polseres. No tant per seguretat com per controlar els moviments i les despeses del públic dins dels seus recintes, per poder enfocar millor el màrqueting. Quant al contactless en les entrades, s’aplica en festivals (grans i petits) i sales des de fa anys; n’hi ha prou amb portar l’entrada al mòbil.

 

LCG: Has participat en dues de les primeres iniciatives sorgides durant la quarantena. Cuarentena Fest, amb actuacions en streaming de grups emergents d’Espanya i Amèrica Llatina, i Charlas Abiertas desde el Confinamiento, reunions online entre professionals de la música. Quin balanç fas de l’experiència?

 

JV: Boníssima en tots dos casos. El Cuarentena Fest va sorgir de les ganes de fer alguna cosa quan comencem a cancel·lar concerts com si fossin fitxes de dominó, i el que era una activitat DIY entre amics va acabar tenint una repercussió enorme i creant una comunitat molt bonica i molt forta entre organitzadors, artistes i públic. Quant a les Charlas, crec que van ser molt interessants i van tenir una recepció excepcional (més de cinc-centes persones seguint cada xerrada en directe: he estat veient moltes altres xerrades internacionals posteriorment i en directe no en tenien ni la meitat). El format de festival com el Cuarentena Fest crec que ha estat molt conjuntural, però les Charlas online tindran continuïtat, n’estic segur.

 

LCG: Virtual Stage, Sala BBK Etxean o LIVEXLIVE. La indústria musical s’està organitzant per oferir i sobretot monetitzar el contingut online. Quin recorregut veus a aquestes iniciatives? Han vingut per quedar-se?

 

JV: Després d’una explosió inicial (de la qual es va aprofitar Cuarentena Fest, per ser pioners), crec que som ja en un punt en el qual tant artistes com públic volen apujar l’estàndard de qualitat d’imatge, so, posada en escena. Més encara si volem monetitzar aquests concerts online. Crec que potser han vingut per quedar-se, però encara queda recorregut fins que es consolidi un format o un sistema que funcioni.

 

LCG: Recentment Primavera Pro va anunciar el seu pas de presencial a online. Són profitoses les trobades virtuals en termes de networking?

 

JV: Són millor que res i per això s’adapten al que hi ha. Però el networking funciona millor en persona, sempre.

 

LCG: Segons dades de MIM (Dones i Música), el 2018 va haver-hi un 19,7% d’artistes femenines en els festivals de música a Espanya. És el moment per pensar a garantir la presència de dones en els festivals de música?

 

JV: No és que sigui el moment ara, fa anys que ja no té excusa no fer aquest esforç per programar més presència femenina als cartells. En determinats cartells no és senzill arribar al 50%, però aquest 20% de mitjana és manifestament millorable i s’ha d’exigir que augmenti molt.

 

LCG: El FIB col·labora amb Proyecto Demo de Radio 3, el concurs Sona9 d’iCat FM i Enderrock té com a premi un concert a la Sala Apolo. Tenen els/les músics/ques emergents el seu lloc en els grans festivals de música?

 

JV: Els festivals necessiten continuar alimentant l’escena emergent, aquests grups seran els caps de cartell dels anys vinents i necessiten una primera oportunitat en algun moment.

 

LCG: #LaLigaSantanderFest, de LaLiga Santander, #MUSICTOSTAYHOME, de Stradivarius, o Sesiones Movistar+ in Da House. Són esdeveniments sorgits durant la quarantena que, amb motivacions que van des de la recaptació de fons fins a la promoció d’artistes emergents, han emprat la música com a mitjà per a la comunicació de marca. Què té la música que la fa tan atractiva com a contingut per a les marques?

 

JV: La música és una forma de comunicació més antiga que el llenguatge, i en el context actual crea, a més, sentiments de comunitat i pertinença que són importantíssims per reforçar la credibilitat i la imatge d’una marca. Les marques usen la música per destacar i per donar una cara amable i atractiva als consumidors.

 

LCG: El patrocini de festivals de música es compon en un 50% pel sector de les cerveses, begudes alcohòliques i refrescos. Ara que la situació ha canviat, hi ha possibilitats per a altres marques? Què es té en compte a l’hora de seleccionar els patrocinadors d’un festival de música?

 

JV: Hi ha un altre tipus de marques que han entrat al mercat dels festivals (aquí hi ha Seat patrocinant el Primavera Sound o les marques de roba, presents en molts festivals, també), però donat el context festiu i juvenil dels esdeveniments és normal que les marques de beguda (alcohòlica i no alcohòlica) busquin aquí el seu lloc per arribar al seu públic objectiu: gent jove que surti molt, amb diners i amb ganes de gastar. No sé si els patrocinadors se seleccionen o, en la majoria dels casos, et seleccionen ells. En el cas feliç que puguis triar entre molts, el criteri ha de ser estètic i d’identificació del teu públic amb aquesta marca. No vols treballar amb una marca que provoqui rebuig en el teu públic.

 

LCG: Per finalitzar, m’agradaria mostrar-te dos fets. El primer, Charli XCX ha gravat i promocionat el seu últim àlbum durant la pandèmia. El segon, TikTok s’ha associat amb MMF (Music Managers Forum). Els grans estan aprenent dels petits?

 

JV: En la música pop, els grans sempre aprenen dels petits, no a l’inrevés!

 

Citació recomanada

COSTA GÁLVEZ, Lola. Joan Vich: «El Cuarentena Fest va sorgir de les ganes de fer alguna cosa quan vam començar a cancel·lar concerts com si fossin fitxes de dominó». COMeIN [en línia], juliol 2020, no. 101. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n101.2049