Un bon amic, assessor de comunicació i formador de portaveus, sol dir als seus clients: “Aparèixer en els mitjans és molt fàcil. Però si voleu aconseguir-ho sense despullar-vos ni matar ningú, llavors cal pencar molt”. Aquest setembre, la rentrée informativa ens ha regalat un exemple de fama mediàtica instantània que li dóna la raó.
Fa un parell de setmanes, pocs sabíem que a la província de Toledo existeix un municipi anomenat Los Yébenes. En conseqüència, desconeixíem també que hi governa un alcalde del PP i, fins i tot amb major justificació, ho ignoràvem absolutament tot sobre els altres grups polítics representats en el ple consistorial. A dia d'avui, en canvi, la figura (en totes les seves accepcions) de la regidora socialista Olvido Hormigos gairebé no alberga secrets per a ningú.
Per què els mitjans de comunicació s'han bolcat amb tant entusiasme a cobrir la peripècia del vídeo eròtic d'aquesta senyora? Si Internet va sobrat d'alguna cosa, és de porno casolà, tan poc estimulant des del punt de vista cinematogràfic com des del punt de vista sexual. Quines peculiaritats presenta la història que ens ocupa per haver proporcionat a la seva protagonista tanta notorietat?
Per descomptat, en un cas així no podem obviar la denominada eròtica del poder, és a dir, l'especial atracció que experimenten els mitjans de comunicació vers aquelles persones que ostenten algun poder, ni que sigui una regidoria en les files de l'oposició d'un municipi que no arriba als 7.000 habitants. Tot i això, l'únic criteri de noticiabilitat que, al meu entendre, justifica tant d’enrenou és el criteri de excepcionalitat. Als mitjans els apassiona allò inusual i, a un país on els polítics es presenten davant el ciutadà de forma totalment asèptica, cercenant amb bisturí fi tot vincle entre la seva vida privada i la seva vida pública, veure'ls gaudint d'un moment d'absoluta intimitat –en aquest cas, sexual– constitueix una autèntica raresa.
Malgrat tot, la raresa que va posar realment en marxa el circ mediàtic no va ser la difusió –a través de les xarxes socials– de la performance onanista de la regidora. Al cap i a la fi, quan la notícia va saltar als mitjans de comunicació el vídeo en qüestió ja duia un mes convertit en un secret a veus a Los Yébenes i rodalia, on quedaven poques persones que encara no l’haguessin visionat. Va ser una altra la raresa que va fer que els mitjans entressin a sac per clavar-li queixalada a la història; va ser una altra la raresa que va provocar que el ple de l'ajuntament del petit municipi toledà congregués desenes de reporters, càmeres i fotògrafs, i fins i tot sis unitats mòbils de televisió enviades allà per oferir costoses connexions en directe.
Aquesta raresa absoluta, el súmmum de la excentricitat, va ser la voluntat de dimitir mostrada per Olvido Hormigos. En el nostre entorn, els polítics no dimiteixen ni que els enxampin amb la mà a l’smoking gun. És per això que resulta tan excepcional que algú anunciï la seva dimissió simplement perquè l'han enxampat amb la mà al... bé, diguem-ne que en una actitud pretesament smoking-hot.
Finalment no es va produir la dimissió anunciada, de manera que la principal raresa es va esfumar. Aleshores, però, la maquinària mediàtica ja estava en marxa i no hi havia ningú capaç de aturar-la. A falta d’excepcionalitat, la bèstia també s'alimenta voraçment de les seves pròpies contradiccions, que li permeten seriar les notícies i avivar les polèmiques: ara dimiteix, ara no dimiteix; ara les imatges eren per obsequiar el marit, ara eren per a un amant; ara s'atribueix la difusió del vídeo a una maniobra política, ara s'atribueix a un amic deslleial; ara es prodiguen les mostres de suport i solidaritat, ara plouen esbroncs i retrets...
En paral·lel, la protagonista de la història s'ha mostrat molt accessible als periodistes, la qual cosa resulta totalment legítima ja que, atès que els mitjans parlen d'ella, no està de més que es conegui la seva versió de primera mà (dit sigui, aquest cop, sense doble intenció). Amb la seva ubiqüitat davant les càmeres, però, la regidora també ha contribuït a perpetuar i maximitzar una cobertura mediàtica que no havia buscat i que probablement tampoc no la beneficiarà gens.
Això si: ara ella és famosa i nosaltres seríem capaços de situar, amb precisió quirúrgica, el terme municipal de Los Yébenes en un mapa mut de la península Ibèrica.
Citació recomanada
LALUEZA, Ferran. Fama instantània... sense matar ningú. COMeIN [en línia], agost-setembre 2012, núm. 14. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n14.1259
