La intuïció

La màgia de la intuïció resideix en la rapidesa de les respostes que genera. Per això qui es guia per la intuïció veu moltes vegades el que uns altres no veuen. En això la intuïció s'enfronta als processats d'informació de caràcter analític. Mentre que l'anàlisi racional requereix temps i tots podem arribar a conclusions semblants, la intuïció dóna solucions immediates i sembla estar a l'abast dels que no tenen por de veure la realitat d'una altra manera.

Fa temps que sabem que la intuïció és una poderosa eina per acostar-nos al món. Els psicòlegs cognitius fa unes tres dècades van posar les bases per al desenvolupament d'una teoria de la intuïció. Fins a aleshores només la raó habitava en el món del coneixement. Històricament la intuïció s'havia considerat una habilitat domèstica, i per fer referència a l'àmbit més proper, més ocult socialment, també s'havia considerat una habilitat femenina. Però en només tres dècades la intuïció ha construït un fonament sobre el qual és possible edificar noves explicacions sobre la comunicació.

En el principi de tot això estan les investigacions que van permetre defensar que la nostra manera d'analitzar el món no passa només per un canal racional, sinó que també es complementa amb un canal no racional. Els cognitivistes socials parlen de dues vies d'adquisició de la informació. D'una banda està l'anomenada via central, també coneguda com via analítica. Aquesta via permet acostar-se a la realitat racionalment. I aquesta anàlisi racional requereix temps i esforç. D'altra banda, els científics situen la via perifèrica o heurística. Aquesta via té caràcter intuïtiu; és a dir, actua de manera inconscient, ràpida i automàtica.

Però com actua aquesta via intuïtiva? D'entrada, la intuïció produeix respostes ràpides però requereix un aprenentatge molt lent. I aquesta és una de les raons per les quals la intuïció no està a l'abast de tots en molts aspectes de la vida. Vegem, en canvi, com funciona l'aprenentatge per la via analítica. La via analítica permet que l'aprenentatge sigui ràpid, ja que es basa en elements racionals. Aquesta comprensió racional permet l'acumulació de conceptes i d'esquemes d'anàlisi que poden ser usats per tots en totes les ocasions. L'únic inconvenient que té aquesta manera d'acostar-se a la realitat és que l'anàlisi racional requereix esforç i, sobretot, requereix temps. Posem per cas la decisió del màxim directiu d'una empresa sobre les futures inversions que ha de realitzar la seva companyia. El directiu buscarà tota la informació per prendre la decisió, aplicarà tots els instruments d'anàlisis que coneix, totes les matrius que puguin aclarir-li la situació. El directiu passarà dies tancat en el món de la seva decisió, donant-li voltes a partir de postulats racionals.

Encara que, si forcem un flash-back i anem a buscar aquest mateix directiu en el moment en què va veure clar que la seva empresa havia de realitzar noves inversions, és possible que puguem rastrejar en el seu rostre l'expressió que mostra que la decisió l'havia pres en només uns segons. En el seu fur intern el directiu ja sabia el que havia de fer i durant els dies següents va buscar la informació i les anàlisis que protegien la decisió que havia pres en els primers segons. A això em referia quan deia que la via intuïtiva –a diferència de la via racional– produeix respostes immediates sempre que s'hagi efectuat anteriorment un aprenentatge molt, molt lent.

En què consisteix aquest aprenentatge lent? En la capacitat de reconèixer alguns patrons que permeten donar respostes immediates a les situacions complexes a les quals ens enfrontem. I només podem reconèixer en la realitat aquests patrons si ens hem enfrontat moltes vegades abans a situacions semblants. I això té a veure amb l'experiència. La del directiu i la nostra com a entitats que vam comunicar contínuament i que estem acostumats a descodificar les comunicacions complexes que rebem: interpersonals, dels mitjans de comunicació, de les novel·les, de les pel·lícules o dels videojocs.

Tornem ara a la comunicació. Habitualment se'ns ha acostumat a analitzar la realitat des d'un punt de vista racional. Cada dia ho podem constatar quan llegim diaris o quan veiem els informatius de televisió. En els debats Obama-Romney els politòlegs es deixen les pestanyes repassant els temes que apareixen en els seus discursos. Però el fonamental està davant dels nostres nassos i se'ns escapa en multitud d'ocasions.

El fonamental és que la intuïció busca patrons per donar respostes ràpides i que aquests patrons apareixen després de molt de temps de formació. I el fonamental és que portem tota la vida comunicant amb altres persones i descodificant el que ens expliquen els mitjans. I el fonamental és que aquesta intuïció comunicativa ens proporciona moltes pistes a les quals girem la cara perquè seguim creient no només en la primacia de la via racional sinó que la seva veu és l'única veu que mereix la pena ser escoltada.