Fem balanç: pèrdues o guanys?

Pot resultar interessant fer quatre números per saber com ha anat el recentment finalitzat 2012 i tenir perspectives o orientacions per afrontar l’actual. Amb aquesta voluntat, però centrant-nos exclusivament en la recerca, mobilitat, capital humà i productivitat, us presentem tres dels darrers informes publicats sobre l’àmbit universitari. Vosaltres mateixos decidireu si us quadren els comptes: pèrdues o guanys?

Quan fianlitza l’any és habitual trobar informes que repassen les dades i fan balanç. Avui ens centrem en la recerca i els investigadors, així com aspectes propers a aquests, com la mobilitat i la productivitat –veurem pinzellades del cas català, internacional, espanyol i també de la UOC.

Per fer-ho, hem donat una ullada als articles i/o informes següents: “Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes. Informe 2012”, “Global mobility: Science on the move” (ressenyat a “La mobilitat global dels investigadors l’any 2011" i “Estadística sobre actividades en I+D en 2011” (ressenyat a “Catalunya ha perdut un 5,9% dels investigadors el 2011”), tots ells recollits al Bloc de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) de l l’Institut d’Estudis Catalans.

Si anem per ordre, en “Indicadors de recerca i innovació de les universitats públiques catalanes. Informe 2012” l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) analitza els recursos econòmics per la recerca i innovació. Tot i que se centra en el sistema català, el contextualitza amb l’espanyol i europeu. Aprofundeix també en la producció científica, la innovació i cooperació entre universitats i empresa. L’informe, escrit en català, castellà i anglès, és breu i concís (no hi ha cabuda per a dades supèrflues), i està acompanyat de figures i taules que sintetizen l’explicat.

Les conclusions generals indiquen que les universitats públiques catalanes són responsables del 60% de la recerca que es fa a Catalunya (en segona posició trobem els hospitals i en tercera els centres de recerca) i que aquestes tenen una gran capacitat per captar finançament tant de fons europeus com dels plans nacionals de l’Estat espanyol. Considero interessant donar una ullada al posicionament de cadascuna de les universitats i, en el nostre cas, la UOC se situa majoritàriament a la darrera posició de la llista, tot i que s’ha de tenir en compte la naturalesa de la universitat (privada o pública), i les dimensions (el nombre de professors a temps complet) per poder-ne fer una comparativa real. Pel que fa a l’apartat d’innovació i empresa, se centra bàsicament en patents i, per tant, ens ha semblat llunyà a les ciències socials per comentar-ho.

L’informe corrobora que el sistema universitari públic català té maduresa, excel·lència i un sistema sòlid de recerca i innovació. L’obtenció de finançament se centra en convocatòries competitives i, pel que fa la productivitat, les universitats públiques catalanes són les més productives del sistema universitari espanyol.

El segon text se centra en la mobilitat global dels investigadors durant l’any 2011 i és el nucli de l’article publicat a la revista Nature “Global mobility: Science on the move”. Per portar-lo a terme, es va efectuar una enquesta a 17.000 investigadors de ciències pures de 16 països durant l’any 2011. Els resultats més destacats afirmen que s’han incrementat les estades curtes de recerca d’un parell de mesos, ja que amb Internet les possibilitats de col·laboració internacional han reduït distàncies. També es percep una notable preocupació per l’anomenada fuga de cervells; alguns països com ara l’Estat espanyol s’hi veuen més afectats que d’altres. Com a contrapartida, existeix un enriquiment dels centres de recerca per la presència de talent estranger.

En tercer informe no dóna dades esperançadores pel que fa a Catalunya, ja que afirma que ha perdut un 5,9% d’investigadors el 2011. Aquest descens en recursos humans es produeix després d’anys increment imparable, però ja al 2008 es percebia un punt d’inflexió –a l’estancament– i al 2011 començà a decréixer.

Segons l’Institut Nacional d’Estadística, per comunitats autònomes el major esforç en activitats d’R+D es concentrà al País Basc (2,10% del PIB), Navarra (2,05%), Madrid (1,99%) i Catalunya (1,55% del PIB). La despesa de Catalunya (3.103,7 milions d’euros) suposa una taxa de variació del -3,8% respecte a l’any 2010”.

A més, en la línia del text anterior, el programa 30 minuts de TVC va emetre el proppassat 20 de gener el reportatge “Ciència amb comptagotes”, on s’explica que la comunitat científica està en peu de guerra i amb possibilitat de col·lapsar-se a causa de les retallades.

Per acabar, l’equip rectoral de la UOC també ha comunicat darrerament les dades de recerca dels últims set anys. Aquesta informació ens permet finalitzar amb un tast de xifres: la UOC ha passat de 29 a 41 grups de recerca, ha arribat a la xifra de 400 investigadors, ha captat 15,5 milions d'euros per a projectes d'R+D+I (el 72,9% provenien de fons competitius), publica vuit revistes científiques i té un repositori institucional. L'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) ha publicat 510 articles i l’altre centre de recerca de la UOC –l'eLearn Center (eLC), especialitzat en innovació, formació i recerca en e-learning– té nou grups de recerca i més de 250 professionals.