Felicitat 2.0

A les societats actuals, lliures de moltes de les restriccions morals i culturals del passat, la felicitat sol ser vista com un dels més grans i més desitjats assoliments d'un individu. Tots volem ser feliços, i no ens cansem de buscar fórmules que ens ajudin a aconseguir-ho, sigui a les llibreries o a les xarxes socials.

Però no només de gurus i llibres d'autoajuda viu la felicitat: també els científics afirmen que aquest estat emocional facilita la realització d'objectius importants, contribueix als llaços socials vitals, amplia l'abast de la nostra atenció i augmenta el nostre benestar. El que molts teòrics es pregunten ara és quin paper juguen en tot això les noves tecnologies. Vivim en un món superconnectat, estem envoltats d'ordinadors, tablets, smartphones... però ens fa més feliços tanta tecnologia?

Anna Akbari, professora i investigadora del departament de Mitjans, Cultura i Comunicació de la New York University, pensa que sí. Tot assenyalant alguns dels beneficis que aporta la tecnologia a la nostra sensació de benestar, destaca especialment la possibilitat que ens brinda Internet a l'hora d'identificar xarxes i relacions socials. I posa un exemple: avui dia, entre el 20 i el 30 per cent de les parelles nord-americanes es coneixen en línia, fet que, segons Akbari, va més enllà de reconèixer les potencialitats romàntiques de la xarxa per donar-nos evidències que llocs com Sonar o HowAboutWe fan que qualsevol estrany sigui un potencial amic. “La tecnologia ens ajuda a identificar oportunitats per a la felicitat i la satisfacció que d'una altra manera quedarien a mans de la casualitat”, afirma. Tot plegat, identificar persones amb qui ens agradaria relacionar-nos, estar connectats, o registrar i compartir esdeveniments significatius de la nostra vida, són solament alguns dels beneficis que aporta Internet a la nostra felicitat. La qüestió està, segons aquesta entusiasta de les tecnologies, en saber com utilitzar-los.

És clar que no tothom opina igual. A "Technology and Happiness" James Surowiecki crida l'atenció sobre el fet que, malgrat l'extraordinari augment en la prosperitat mundial des dels anys 40 del segle passat, la majoria de les persones no són més felices del que ho eren anys enrere. En efecte, molts economistes s'han dedicat a estudiar la complexa relació entre la riquesa i la felicitat, un principi que també pot ser aplicat a la tecnologia. Com a exemple, alguns estudis en el context nord-americà, posen en evidència que el numero de persones que avui diuen ser "molt felices" ha decaigut de forma significativa des de 1970, mentre que l'ingrés mitjà d'algú que va néixer en els anys 40 ha augmentat de forma igualment sorprenent. L'explicació sembla de sentit comú: quan augmenta la riquesa i el poder adquisitiu de la gent, el seu sentit subjectiu del que mínimament necessiten per ser feliços també augmenta. Els psicòlegs cognitius anomenen aquest efecte adaptació hedònica, un mecanisme psicològic mitjançant el qual, una vegada assolit un desig, una altra necessitat ocupa el seu lloc.

Per Surowiecki, pensar en la relació entre felicitat i tecnologia requereix tenir en compte la nostra increïble capacitat d'adaptació. “Si li haguessin preguntat a algú al 1870 si seria més feliç si tingués un vehicle personal que li permetés viatjar amb llibertat centenars de quilòmetres, l'oportunitat de volar a través de l'oceà en poques hores, o un aparell que li permetés parlar en temps real amb persones que es troben a milers de quilòmetres, és molt probable que hagués dit que sí”. No obstant això, adverteix Surowiecki, avui dia molt rarament ens emocionen els cotxes, els avions o els telèfons. “És veritat que reconeixem la seva utilitat, però també s'han transformat en una font de frustració i estrès”. En altres paraules, tant se val com d'important sigui una innovació tecnològica, ni com de fàcil faci les nostres vides; el fet és que més de pressa del que ens imaginem la donarem per suposada. Sembla ser que la disconformitat és al cor de la nostra relació amb els milers de dispositius tecnològics que ens envolten. Aquests artefactes que abans semblaven miraculosos i que ara, en fer-se comuns, fins i tot ens frustren quan no funcionen perfectament.

Estem llavors condemnats a la infelicitat tecnològica? El més probable és que l'emergència de nous artefactes continuï en augment, fet que, vist des d'aquesta perspectiva, podria suposar una amenaça a la nostra felicitat col·lectiva. La bona notícia és que existeix un antídot: fer-nos grans. Almenys així ho afirma la ciència. L'envelliment comporta un augment en el benestar. Amb el temps, el nostre comportament canvia, ens barallem menys, sabem resoldre millor un conflicte, tenim millor control de les nostres emocions, i acceptem més fàcilment les frustracions. Tots aquests efectes ens fan més feliços. No és perfecte, però tenir-ho a l'horitzó pot portar-nos a reconèixer que el futur de les noves generacions està a les nostres mans, i dependrà de la nostra capacitat de construir una relació més equilibrada entre felicitat, benestar i tecnologia.