La influència dels mitjans socials en el treball terminològic

Com exposa Anita Nuopponen (2013), l’activitat terminològica que es produeix en els mitjans socials va des de l’intercanvi d’informació, passant per la compartició de coneixement, la reunió, la col·laboració, la formació, fins a la recerca. Per aquest motiu, l’ús d’un sol mitjà social, plataforma o aplicació no influeix en la manera de plantejar el treball terminològic; en canvi, el conjunt d’aquests recursos sí que pot donar suport a una nova manera de treballar en col·laboració entre els professionals, i més oberta i disposada a donar major visibilitat als recursos terminològics. En aquest sentit, les xarxes socials permeten identificar quines són les xarxes d’especialistes, accedir a opinions d’experts, fer consultes i oferir respostes i ser una font de creació de paraules noves, tal com indica Nuopponen. Aquesta capacitat que tenen les xarxes socials cal veure de quina manera es pot reconduir en el terreny de la recerca en terminologia.

En la Cimera de Terminologia que va tenir lloc a Barcelona el passat mes de novembre es va plantejar com les xarxes socials afecten el treball terminològic, qüestió que es va plantejar des del punt de vista del treball col·laboratiu, el treball terminològic i la comunicació amb els usuaris. Des del punt de vista de treball col·laboratiu, es va constatar que l’ús de Twitter ja permet la creació de productes terminològics. Així, el 2014 el Centre de Terminologia Termcat va impulsar la creació de la terminologia de màrqueting digital fent ús d’aquesta xarxa social. Aquest projecte va ser possible gràcies al treball de col·laboració entre experts, l’intercanvi d'opinions i la creació del corpus de treball que es va dur a terme per mitjà de Twitter.

En aquesta mateixa línia, es pot dir que les bases de dades terminològiques creades a partir de plataformes socials col·laboratives com els wikis permeten compartir un espai de treball actiu entre els usuaris, els quals hi poden fer aportacions o modificacions de manera contínua. Com a exemple d’aquest tipus de treball col·laboratiu hi ha el Tieteen termipankki o banc de terminologia finès d’arts i ciències, o bé el TermWiki, una gran xarxa d’aprenentatge social que compta amb centenars d'usuaris que comparteixen coneixements específics de termes que pertanyen a un àmbit concret. TermWiki disposa de més de 1.500 àrees d’especialitat que poden ser consultades per usuaris d’arreu del món i conté milions de termes en més de cent llengües. Aquesta gran xarxa és gestionada per la mateixa comunitat d’usuaris.

Així mateix, una altra experiència en l’àmbit de la terminologia centrada en l’ús de les xarxes socials ha estat l’actualització del Diccionari general de l’esport. En aquest cas, es va dissenyar una experiència a Facebook delimitada en el temps i fàcilment controlada en nombre de participants i neologismes aportats perquè la gent digués quines paraules els agradaria que fossin en el diccionari. Des del blog de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya es va promoure aquesta iniciativa, que va tenir molt bona acollida.

Amb relació al treball terminològic, es pot dir que els mitjans socials també són una bona font per a la identificació de nous termes. Concretament, l’ús de blogs especialitzats constitueixen un bon recurs per a extreure termes especialitzats de nova creació susceptibles de ser incorporats en diccionaris o bases de dades terminològiques. Aquest tipus de recurs és especialment útil per a llengües minoritàries.

I quant a la difusió de la terminologia per mitjà de les xarxes socials, en els darrers dos anys ha crescut de manera significativa la presència que tenen els organismes oficials en matèria terminològica a Twitter, fins a tenir-hi un paper molt actiu i destacat. Institucions i empreses com The European Parliament's Terminology Coordination Unit (‏@TermCoord), The European Association for Terminology (@_eaft), el Termcat (@termcat), Terminologia eta Lexikografia Zentroa (@UZEI), The International Network for Terminology (@termnet) o Tilde Terminology (@TermServ) tenen un paper molt actiu en la tasca de difusió de la terminologia. Aquest fet també ha motivat decisivament la presència de perfils professionals a títol individual o en nom d’una institució en aquesta xarxa. Així, trobem professionals que marquen el rumb de la difusió terminològica a Twitter piulant diàriament tota mena de novetats i inquietuds que puguin sorgir entorn de la terminologia (eines, recursos, dubtes, reflexions). Com a actors destacats esmentem Rodolfo Maslias (@RodolfoMaslias), Maria Pia Montoro (@WordLo) o Licia Corbolante (@terminologia).

Amb l’aparició dels mitjans socials constatem un canvi important de model a l’hora de plantejar qualsevol tipus de treball terminològic. Actualment ja ha deixat de ser un treball individual o d’un petit equip de treball especialitzat i ha passat a ser un treball que és difós a la xarxa des del mateix moment de la seva creació i que passa a formar part d’un important grup d’actors (organitzacions i professionals) per a poder-lo dur a terme.

Per a saber-ne més:

Peña-López, Ismael. (2014). The challenge of being (professionally) connected. Keynote at the EAFT Terminology Summit, 27 November 2014. Barcelona: EAFT. Retrieved November 27, 2014 from http://ictlogy.net/presentations/20141127_ismael_pena-lopez_-_challenge_being_professionally_connected.zip

TERMCAT, Centre de Terminologia (2014). EAFT Terminology Summit. Barcelona, 27 November 2014.

Nuopponen, Anita. (2013). Follow @TermList on Twitter - Social Media as a Tool for Terminological Information and Activities. In: Terminologija 2013: 20, 82-95. Vilnius: Lietuvių kalbos institutas. 

Citació recomanada

VAZQUEZ GARCIA, Mercè. La influència dels mitjans socials en el treball terminològic. COMeIN [en línia], gener 2015, núm. 40. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n40.1504