Número 56 (juny de 2016)

Els professionals del big data: dels gestors de la informació als científics de dades?

Montserrat Garcia Alsina
Des de fa més de vint anys les dades i la informació són fonaments per a crear coneixement. El CIO (Chief Information Officer) emergia com el professional que havia de facilitar la gestió de la informació per a crear coneixement. Actualment les dades són les generadores de coneixement, i el CDO (Chief Data Officer) n’és el responsable en les organitzacions. Tanmateix, altres denominacions estan emergint, entre les quals guanya força la de científic de dades. Per què aquests canvis si sempre es tracta de gestionar per a crear coneixement?

Tant els CIO com ara els CDO tenen el pes de la seva responsabilitat en la gestió de la tecnologia, les infraestructures per on circulen dades, es processen i es crea informació. Tanmateix, l’onada de les dades massives, del big data, apunta a més factors com a responsables de la generació de coneixement per a l’acció. Preocupa la qualitat de les dades i la transformació de la informació en coneixement per a l’acció.

 
Les dades massives apunten a un canvi de paradigma en la gestió de la informació (bé, de les dades). D’aquest paradigma fixem-nos en tres aspectes:
 
1) La varietat de formats i procedències de les dades (i volum), que obliga a integrar dades estructurades, semiestructurades i desestructurades per a crear coneixement.
 
2) L’anàlisi de grans volums de dades, que pren més protagonisme per a donar valor a les inversions en gestió de dades massives.
 
3) La necessitat d’evitar resultats d’anàlisi erronis, com a conseqüència de dades inexactes, fa que la qualitat de les dades estigui incorporada en els processos i procediments de la gestió.
 
L’èmfasi en la qualitat implica incorporar processos que l’assegurin en totes les fases de la cadena de valor de les dades: generació, adquisició, emmagatzematge, anàlisi i creació de coneixement. Aquesta qualitat s’assoleix, entre altres acciones, garantint la identificació terminològica única per a descriure una dada, la provinença de les dades, l’exactitud, la precisió, la compleció, la rellevància, la validesa, l’autenticitat, la veracitat, la reputació i la credibilitat.
 
Per tant, tot i que la tecnologia té un pes important en la gestió de les dades massives, hi ha accions intel·lectuals que guanyen un pes rellevant: la gestió, l’anàlisi i la creació de valor. Per això, diversos perfils professionals ja existents estan involucrats en la gestió de les dades massives (enginyers informàtics, estadistes, matemàtics, gestors de la informació, arxivers, bibliotecaris i analistes). Tanmateix, s’han de formar per a donar resposta als nous reptes. Ara bé, si hi ha un perfil professional que transversalment gestioni les dades massives al llarg de tota la cadena de valor, aquest és un de nou, o si més no amb responsabilitats diferents dels gestors de la informació (CIO). Potser aquest és el fet que explica el canvi de nom.
Aquest nou professional ha d’estar format en competències dels diferents àmbits involucrats en la gestió de dades massives. Aquest perfil és el que s’ha nomenat científic de dades, i el seu pla d’estudis està encara en construcció.

 

Citació recomanada

GARCIA ALSINA, Montserrat. Els professionals del big data: dels gestors de la informació als científics de dades? COMeIN [en línia], juny 2016, núm. 56. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n56.1645

gestió de la informació;  gestió del coneixement;  big data
Números anteriors