Reflexions entorn de 'tweetxat' #FFpaciente des de la perspectiva dels professionals de la informació

 

 

 

 

 

 

 

 

Al cap d’un hora de teclejar es van publicar  un total de 3.475 piulades per part de 463 participants de totes les procedències: gestors sanitaris, metges, psicòlegs, personal d’infermeria, personal del món de la comunicació, pacients, associacions, però pocs professionals de la informació, a part de qui escriu i d’una altra companya.

 

Quan vam arribar a la pregunta 3. “Com es pot distingir la informació de qualitat de la que no ho es?”, em vaig fixar molt a detectar les necessitats d’informació dels professionals, que bàsicament van fer referència a la dificultat de filtrar la informació a Internet, evitar la infoxicació i el soroll, fer la cura de continguts, seleccionar fonts d’informació fiables, regular els continguts a Internet, buscar referències bibliogràfiques i comprovar-ne la validesa. Fins i tot hi va haver qui va preguntar qui podria ser el professional que hauria de fer la cura de continguts en un centre sanitari o qui hauria de marcar el camí als professionals sanitaris per a trobar les fonts d’informació digitals.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Es va parlar “d’establir la figura del curador de continguts del centre sanitari”, i malgrat parlar en termes que formen part tant del dia a dia de les biblioteques especialitzades en salut com fonts d’informació, referències bibliogràfiques, millors evidències, selecció d’informació, etc., ningú no va parlar de les biblioteques ni dels professionals que hi treballen. Vaig mencionar tan prompte com va ser possible la funció del bibliotecari/ària com a curador de continguts, però ningú no va fer cap comentari al respecte ni va confirmar aquesta afirmació.

 

Per a ser més concreta, i com que el treball es mostra amb fets, vaig voler destacar la iniciativa “Dies mundials de”, fet de manera cooperativa per diferents bibliotecaris amb l'objectiu de crear cada mes, i coincidint amb el calendari dels Dies Mundials, una pàgina web temàtica amb informació en salut. Em sembla un excel·lent exemple de cura de continguts, on pacients i professionals poden trobar tota la informació classificada de fonts d’informació fiables. És sols un exemple entre molts altres fets per bibliotecaris que fan de curadors de continguts digitals. Des de pàgines com Scoop it (per exemple d’alertes farmacèutiques) fins a recopilacions d'enllaços a Delicious, creció de referències bibliogràfiques amb Mendeley o creació d'alertes de sumaris de revistes en Netvibes.

 

Per no parlar de tasques més clàssiques com les cerques bibliogràfiques, l’obtenció d’articles científics i la formació d’usuaris, que alguns participants en el xat van mencionar com una necessitat, sense identificar-nos tampoc com els professionals més idonis.

 

En el blog #FFpaciente es va publicar una entrada amb un anàlisi del tweetxat, on es fa referència a les conclusions del debat. Hi podreu llegir les aportacions més importants que es van fer a cada pregunta, on s'esmenten qüestions com la importància de filtrar i personalitzar la informació, la dificultat d’escollir fonts d’informació veraces i contrastades, la necessitat de disposar de material informatiu per a donar als pacients, la localització d’informació fiable a les xarxes socials, la necessitat d’elaborar llocs web de referència, transparència de la informació amb referències bibliogràfiques, etc.

 

 

Tot això m’ha portat a reflexionar, i no com a crítica als usuaris del debat, que no són més que un reflex de la realitat, sobre què estem fent els professionals per a tindre tan poca visibilitat. Hi ha la necessitat, fins i tot alguna que moltes vegades ja cobrim, però la major part dels usuaris no ens coneixen ni ens identifiquen com a col·laboradors o agents implicats. Una situació que ens duu al fet que moltes vegades la nostra feina sigui prescindible o que es tanquin biblioteques, així que sens dubte és una qüestió que ens ha de preocupar.