Repiular o no repiular: tu decideixes

Qui més qui menys tothom està exposat diàriament a una gran quantitat de continguts digitals, que arriben a les pantalles dels nostres dispositius, ja es tracti de portàtils, telèfons intel·ligents o altres: whatsapps de grups diversos, correus de llistes de distribució, piulades (tweets), posts o apunts de mitjans socials, etc. Una gran part d’aquest contingut és ignorat o descartat amb relativa rapidesa, cosa que ve facilitada per la sovint desbordant quantitat  a la qual estem exposats. Però en una petita proporció d’aquest contingut nosaltres col·laborem en la difusió: repiulem, compartim posts, etc. Les nostres decisions al respecte poden tenir més impacte del que segurament som conscients. Ara bé, si ens sorprenen desagradablement la trivialitat de certs continguts a la xarxa, el to i el contingut de certs debats a la nostra societat, algun o altre resultat electoral, o la fàcil propagació de determinades falses notícies o  enganys, etc. potser val la pena revisar les nostres habilitats i pràctiques digitals per veure si tots plegats podem contribuir a un millor ecosistema informatiu. En aquest sentit, podríem proposar-nos unes qüestions clau quan ens plantegem la difusió d’algun contingut a la xarxa que ens sembla interessant d’entrada:

 

- Es tracta d’un contingut innocu o més aviat resulta polèmic?

 

- Puc identificar fàcilment i inequívocament qui hi ha darrera d’aquest contingut, quines persones o institucions?

 

- Tinc jo directament coneixement o experiència pròpia amb relació a l’àmbit temàtic i el context del contingut en qüestió?

 

- En cas que no solament jo, sinó unes quantes persones més difonguin aquest contingut de manera que aquest arribi a una audiència massiva, quin efecte s’assolirà amb això?, comparteixo els possibles objectius de qui està interessat a difondre aquest contingut?

 

- En la mesura en què els fets exposats o referits en aquests continguts resultin sorprenents o colpidors, puc contrastar-los?

 

He utilitzat volgudament la paraula contingut, i no pas informació, perquè de fet el contingut no té per què ser necessàriament informatiu. Fins i tot pot ser informació errònia o desinformació interessada. Per això és bo plantejar-nos qüestions com les que hem apuntat, que potser ja ho fem sovint o procurem fer-ho en situacions com aquesta. Es tracta en tot cas de qüestions obertes, la resposta a cada una d’elles i la decisió de repiular (o no), corresponen al judici i criteri de cadascú, que pot ser més o menys restrictiu. I val la pena plantejar-nos-les, i actuar així per uns instants una mica com a periodistes o com a documentalistes. Així contribuirem a un millor ecosistema informatiu a la xarxa.

 

I si algú dubta de l’impacte d’aquestes decisions pot pensar en dos casos, l’un de més antic i l’altre de més actual.  

 

Ja a principi del segle XXI un enginyós internauta del sud d’Europa amb ganes de broma va crear una notícia falsa i hi va posar l’aspecte gràfic d’un prestigiós diari de la seva ciutat: “Segons fonts policials en un país nòrdic es va trobar un motorista mort congelat sobre la seva moto, i després de la pertinent investigació es va poder determinar que el motorista havia esta circulant, mort i congelat, per la seva moto durant desenes de quilòmetres...”. No pocs dels qui la van llegir a la xarxa van difondre la presumpta notícia i hi van donar credibilitat. I així el motorista es va incorporar al repertori de llegendes urbanes.

 

Molt més a prop en el temps, la Unió Europea ha creat una Task Force en el context d’un esforç europeu per a tractar campanyes de desinformació. I per a tenir més context sobre el tema, podeu consultar un informe en relació a la comunicació estratègica de la Unió Europea per a contrarestar aquest tipus de campanyes de desinformació: 

 

Diuen que som el que mengem. En certa manera també som els continguts (informatius o no) que consumim.  Per això, el que fem, ja sigui individualment o col·lectivament, per tal de procurar en els nostres entorns digitals una informació de qualitat, lliure i contrastada, és molt important. I ho serà cada cop més.

 

 

Cobarsí-Morales, Josep (2006). “La noticia del motorista congelado. Pásala”. A Pequeños y grandes desastres de la información. Barcelona: Infonomia.

 

Directorate-general for external policies. Policy Department. European Parliament (2016). EU strategic communications. With a view to counteracting propaganda. [consulta: 11 de gener del 2017].

 

European External Action Service (2016). Questions and answers about the East StratCom Task Force. [consulta: 11 de gener del 2017].