L'aplicació de les noves normes de l'ortografia catalana

Pel que fa a la introducció de les noves normes ortogràfiques en els mitjans de comunicació, podem dir que des del mes de gener la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ja ha adaptat els criteris lingüístics a la nova ortografia catalana. Des del portal lingüístic de la CCMA, l'ésAdir, es poden consultar els sis grans canvis que s'han introduït en l'ortografia dels mitjans, els quals fan referència a la supressió dels accents diacrítics, la modificació de l'ús del guionet en casos concrets, l'ús de la doble r en alguns mots, la supressió de la dièresi en alguns derivats amb el sufix -al, l'escriptura amb e epentètica d'algunes paraules i l'escriptura aglutinada de determinades expressions. 

 

Per la seva banda, Magí Camps, redactor en cap de La Vanguardia, explica en el seu article “Ossos que parlen” que l'1 de gener d'enguany tots els mitjans van començar a aplicar els nous criteris ortogràfics en les seves publicacions. Referint-se explícitament a la supressió dels accents diacrítics, comenta que «per Cap d’Any, doncs, els rodamons i els seus nets van dir adeu als accents diacrítics. Van ser erradicats amb dobles erres i amb guionets que déu-n’hi-do. La implantació a la redacció de La Vanguardia va anar prou bé i els redactors de seguida es van acostumar a les noves grafies.» Malgrat la incorporació de manera immediata i generalitzada de les noves normes, en aquest mitjà s'ha constatat que la supressió de l'accent diacrític en la paraula ós fa impossible saber si el títol correspon a una notícia sobre medicina o arqueologia (com era el cas), o sobre zoologia. En confirmar aquesta manca de distinció entre els dos mots, s'ha pres la decisió de mantenir l'accent diacrític en la paraula ós, usada en zoologia, per a distingir-la de la paraula os, usada en medicina o arqueologia. I comprovem que, a data d'avui, aquesta distinció es manté en el Gran Diccionari de la llengua catalana publicat per Enciclopèdia Catalana, no essent així en el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.

 

Parlant d'obres lexicogràfiques, els diccionaris de referència de la llengua catalana també recullen els nous criteris ortogràfics. Des del passat mes de març la nova ortografia de l'Institut d'Estudis Catalans ja s'ha aplicat al Gran Diccionari de la llengua catalana. D'acord amb la nova ortografia s'han actualitzat els encapçalaments, les definicions, la fraseologia, els exemples i les notes d’ús d'aquest diccionari. I des del mes d'abril en el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans ja hi ha disponibles les novetats ortogràfiques. A més, aquest diccionari s'ha ampliat amb quaranta-sis termes nous i compta amb més de dues-centes modificacions, les quals afecten la informació morfològica, la categoria gramatical, la definició, els exemples, entre altres.

 

Si fem un seguiment de l'aplicació de les noves normes ortogràfiques en altres recursos lingüístics disponibles en línia, constatem que en l'Optimot, el cercador de consultes lingüístiques, ja s'han incorporat els canvis ortogràfics en les fitxes de consulta, els quals es poden consultar si cerqueu «Novetats ortogràfiques 2016» seleccionant l’opció Frase exacta. L'Optimot també disposa d'un servei de consulta que s'anomena Nova gramàtica i ortografia i que recull les novetats normatives arran de l'aparició de la Gramàtica de la llengua catalana i de l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans el novembre del  2016.

 

A més, per a posar en pràctica les noves normes d'ortografia, la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura ha creat un conjunt de dictats en línia que serveix per a treballar les normes ortogràfiques aprovades recentment. Tal com ens expliquen, «els nous dictats específics sobre les novetats ortogràfiques, que són dels nivells intermedi (B2), suficiència (C1) i superior (C2), s'afegeixen al centenar que ja estaven disponibles des de l'octubre de 2016 a l'eina Dictats en línia del web Llengua catalana.»

 

Així, doncs, una vegada ha acabat el cicle de presentacions institucionals de la nova obra normativa per part de l'Institut d'Estudis Catalans, tal com vam explicar en la crònica «La nova Gramàtica de la llengua catalana i l'Ortografia catalana», constatem que les noves normes ortogràfiques ja s'han començat a aplicar de manera general en els mitjans de comunicació i en les institucions oficials, i també que ja han estat aplicades en les obres lexicogràfiques de referència de la llengua catalana. 

 

 

Camps, Magí (2017). “Ossos que parlen”. La Vanguardia

 

Corporació Catalana dels Mitjans Audiovisuals (2017). “Els mitjans de la CCMA s'adapten a la nova ortografia”.

 

El Periòdic (2017). “L’Administració ha d’aplicar la nova ortografia i gramàtica”.

 

Enciclopèdia Catalana (2017). “La nova ortografia de l’IEC, ja aplicada al Gran Diccionari de la llengua catalana”.

 

Generalitat de Catalunya (2017). “Optimot: nova gramàtica i ortografia”. Llengua catalana.

 

– (2017). “Novetats ortogràfiques”. El blog de l'Optimot.

 

– (2017). “Dictats en línia”. Llengua catalana

 

Institut d'Estudis Catalans (2007). Ortografia Catalana.

 

– (2017). “El DIEC2 en línia s’actualitza amb els canvis de l’Ortografia catalana”.

 

Pous, Ariadna (2017). “El 2017 dona la benvinguda a la nova ortografia”. El País.

 

Salvat, Eulàlia (2017). “La nova ortografia i la nova gramàtica de l’IEC”. Tribuna d'Educació. Universitat Ramon Lllull.

 

Universitat Oberta de Catalunya (2017). “Ortografia”. Criteris Lingüístics. Servei Lingüístic.