El terme medialitat i les formes derivades que s’obtenen anteposant-hi diferents prefixos comencen a consolidar-se com a neologismes en el nostre idioma per definir nous conceptes relativament útils en l’àmbit de la comunicació digital. Aquest article es planteja aclarir els diferents significats que integra aquesta família terminològica de creixent ús.
La paraula medialitat no està reconeguda al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans en el moment de redactar aquest article. Medialitat és un substantiu abstracte de qualitat. Deriva de l’adjectiu mediàtic, que al seu torn es defineix com a pertanyent o relatiu als mitjans de comunicació. Mediàtic es diu de tot contingut obtingut o difós en un mitjà de comunicació, que és o que és susceptible de ser en un mitjà de comunicació.
Tampoc existeix la paraula navegabilitat tal com es reconeix en la literatura especialitzada de comunicació digital. Navegabilitat és la propietat que descriu la facilitat amb la qual un usuari (navega o) es desplaça en una interfície web. Sí que existeix el terme navegabilitat definit com la qualitat de navegable, que explica l’origen de l’analogia.
En aquesta línia, es podria entendre el terme medialitat com la qualitat, la capacitat o la facilitat d’alguna cosa o algú d’aparèixer en els mitjans de comunicació, i, per tant, de ser mediàtica.
La medialitat d’un notícia, d’un fenomen o d’una persona pot ser afirmada o negada, i mesurable per la seva facilitat/possibilitat o no d’aparèixer en un mitjà de comunicació. Quedaria exclòs de ser mediàtic allò que no és o no és susceptible d’aparèixer en els mitjans de comunicació.
El terme multimedialitat o plurimedialitat es refereix als continguts dissenyats per a, o destinats a, la difusió per diversos mitjans de comunicació combinats. La multimedialitat es refereix als continguts que, pel fet que combinen diferents formats. com text, fotografies, vídeo o so, són potencialment incorporables a diferents mitjans de comunicació.
La hipermedialitat és diferent de la multimedialitat. La hipermedialitat es refereix als continguts digitals que a més de trobar-se en format multimèdia estan interconnectats en la seva configuració per tal de facilitar la navegació a través d’ells mitjançant la interactuació de l’usuari.
La hipertextualitat es refereix a la hipermedialitat restringida al format de l’edició web. Un hipertext es distingeix d’un text tradicional perquè no té una estructura seqüencial i rígida sinó que es basa en la seva versatilitat entesa com la propietat de ser modificat, ampliat, compartit i enllaçat amb altres textos o recursos digitals per mitjà d’hipervincles o referències.
La crossmedialitat fa referència a la producció, distribució, coordinació, accessibilitat i ús de més d’un mitjà o dispositiu de comunicació per a la difusió d’un missatge o una història.
La transmedialitat i la narrativa transmèdia es refereixen al mode de comunicació on hi ha implicades diferents plataformes i mitjans de comunicació en què els consumidors tenen un paper actiu. Són conceptes associats a les noves pràctiques del periodisme digital, com la immersivitat o les newsgames.
Un darrer apunt sobre altres potencials tipologies de medialitat. D’acord amb la teoria literària de Gérard Genette, la hipertextualitat s’ha d’emmarcar en la teoria de la transtextualitat. Convindria tenir en compte les ramificacions d’aquesta teoria, com ara la hipotextualitat, la contextualitat, la metatextualitat o la paratextualitat per valorar si la medialitat es pot acollir als mateixos desenvolupaments.
Citació recomanada
CAVALLER, Victor. Cross-, hiper-, transmedialitat i altres neologismes afins. COMeIN [en línia], març 2020, no. 97. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n97.2019
