La taula rodona va comptar amb la presentació i moderació del Dr. Victor Cavaller, i amb la participació del Dr. Ricardo García i Daniel Ruiz, professors col·laboradors de la
Universitat Oberta de Catalunya i Nadia Fankhauser, experta en
visualització dinàmica de dades.
L'acte va estar estructurat en quatre miniconferències de 20 minuts cadascuna i un espai final per al debat.
Víctor Cavaller va presentar una classificació de les diferents tipologies de visualització de dades i de processos, il·lustrant-les amb exemples extrets dels
premis de periodisme de dades.
El periodisme digital, més que mai, requereix eines que sintetitzin la informació en formats que facilitin la seva comprensió. La visualització dinàmica és fruit del desenvolupament tecnològic i permet diferents formats de visualització que faciliten la transmissió de notícies de forma més directa i àmplia. Per aquest motiu, el coneixement de les diferents tècniques i metodologies de visualització dinàmica en diferents disciplines científiques o en diferents àmbits professionals permet avaluar la seva integració en el periodisme digital.
D'acord amb el ponent, la visualització de dades està entrant en una fase de consolidació i maduresa que apunta a una fase d'integració de les tècniques, les metodologies i les eines, on juguen quatre dimensions diferents: l'eficàcia comunicativa digital, les maneres i propietats desitjables per a una bona visualització, les fases d'abstracció de la informació i les eines o aplicacions concretes utilitzades.
En l'eficàcia comunicativa es valida els nivells d'edició, medialitat, grau d'interacció i d'integració. En les maneres de visualització de dades s'ascendeix des d'una consideració purament objectiva de dades a una manera subjectiva de consideració de l'usuari, passant per una manera comunicatiu-estètic fins a arribar a una manera educatiu i científic. En les fases d'abstracció de dades, es recorren diferents fases i vies: parametrització i quantificació, abstracció simbòlica, representació estàtica, agregació conceptual, visualització dinàmica en sèrie temporal, integració nivells de complexitat del procés i finalment, una reconstrucció del procés parametritzat. Pel que fa a les eines, la visualització - depenent del públic objectiu i la finalitat de la visualització, pot recórrer a eines des representació gràfica estadística de dades, Motion Graphics, visualització dinàmica de dades fins il·lustració científica.
Daniel Ruiz,
Chief Data Officer de Equifax Ibèrica i Professor Col·laborador de la
UOC, va parlar sobre
com la visualització de dades, estàtica o dinàmica, està sent una de les conseqüències del desenvolupament del Big Data, i en particular, una de les formes que ajudant a mostrar la seva utilitat, i per què no, un dels camins que està ajudant a monetitzar les inversions realitzades en tecnologia i recursos. I aquesta "V" de
visualització s'afegeix ja a aquelles tres que inicialment van definir aquesta indústria (Velocitat, Varietat, Volum). Actualment els ecosistemes de treball tendeixen a consolidar-se com a únics en cadascuna de les empreses, i és per això que moltes eines pròpiament analítiques (R, Python, etc.) han desenvolupat mòduls de
visualització molt potents, de la mateixa manera que ho han fet altres eines pròpies de l'entorn CRM / ERM (PowerBI, Spotfire, Tableau, etc.). Aquestes eines, juntament amb les fonts de dades apropiades (privades,
open data) ajuden de forma notable en el dia a dia dels
periodistes fent-ho molt més productiu i enriquidor.
“Quin és el propòsit d'una visualització de dades?” Així va començar la intervenció reflexiva de Ricardo García cap a l'auditori sobre la importància que té l'usuari final a la creació de cada visualització. Els aspectes de relacions, patrons i significat de les dades són només alguns dels elements necessaris en el disseny d'una visualització. Tampoc la utilització d'un determinat tipus d'eina és una finalitat en si mateixa dins el procés d'identificació de requeriments necessaris per a una òptima visualització.
La intervenció va girar permanentment al voltant d'un eix fonamental com és que una visualització ha de ser una eina d'ajuda, un assistent, per comunicar un missatge concret. Aquest missatge ha de ser senzill, clar i orientar cap a la comunicació d'una idea sobre les dades que estiguem manejant també igual de senzilla. Recordar quin és el nostre públic objectiu és més important que l'elecció d'una eina o visualització.
Nadia Fankhauser, responsable de InfoVis Designer i Data Visualization en l'Arte de Medir, va tractar sobre el tema de com la visualització de dades ha demostrat ser un potent mitjà per aconseguir una visió profunda de conjunts de dades relativament dispersos i eficaç a l'hora descriure la realitat i comunicar de manera efectiva. Encara que podem impactar, facilitar la presa de decisions o aconseguir que l'audiència es plantegi noves preguntes i prengui una posició davant d'un tema, és important tenir en compte que poques vegades es consumeixen aïlladament d'altres modalitats d'informació.
L'efectivitat del seu propòsit funcional s'avalua tenint en compte el marc del seu públic i context objectiu; i, finalment, el disseny es torna crucial a l'hora d'alinear i sostenir aquests tres factors comuns i rellevants a tot projecte de visualització de dades.
Practicar la visualització de dades amplia la nostra percepció que podem veure més sobre determinada informació i també amplia la nostra capacitat per descobrir històries sorprenents al nostre públic. El mateix es pot aplicar a la nostra experiència com a espectador.
Citació recomanada: CAVALLER, Víctor; GARCÍA, Ricardo; RUIZ, Daniel; FANKHAUSER, Nadia. Visualització dinàmica de dades i periodisme digital. COMeIN [en línia], juliol 2019, no. 90. ISSN: 1696-3296. DOI:
https://doi.org/10.7238/c.n90.1949.