L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha posat el nom oficial de COVID-19 a la malaltia causant de l'actual pandèmia d'abast mundial. El nom s'ha adoptat amb rapidesa, tot substituint altres denominacions inicials que s'usaven col·loquialment, com ara «grip de Wuhan». Precisament, l'OMS va recalcar al moment oportú que un dels motius d'adoptar el nom de COVID-19 era la conveniència d'evitar l'ús de noms geogràfics i, en general, de noms que donin motiu a estigmatitzar països, persones o col·lectius.
Ara bé, aquest tipus de denominacions que ara, amb bon criteri, es pretenen evitar, s'han donat en més d'una ocasió històrica a l'hora de nomenar epidèmies. En aquest sentit, potser l'exemple més singular de tots sigui la pandèmia de 1918.
És bonic el que ens diu l'OMS respecte a evitar l'ús de noms que puguin facilitar la culpabilització de persones, països o col·lectius. Ara bé, podem esmentar uns quants exemples, avui en ús, de noms d'epidèmies del passat associades a llocs o persones: plaga d'Atenes, pesta Antonina, pesta de Justinià, suor anglesa, gran plaga de Londres, grip russa (primera), grip russa (segona), grip asiàtica, grip de Hong-Kong, etc.
Aquests noms, quina base factual tenen? Per exemple, l'anomenada «plaga d'Atenes» era una epidèmia, probablement de tifus, a l'Atenes assetjada per terra durant la guerra del Peloponès contra Esparta (cap a 430 a. de C.). I la «plaga de Justinià» era una epidèmia, probablement de pesta bubònica, en l'Imperi bizantí en època d'aquest emperador (iniciada el 540-541). Les dues «grips russes» s'originen en territori de l'Imperi tsarista (1889) i de la Unió Soviètica (1977). La «grip de Hong-Kong» de 1968 va començar en aquesta ciutat, llavors colònia britànica. I així molts altres. Però sense necessitat de detalls històrics com els apuntats, hom pensa fàcilment, a la vista de tals denominacions, que hi ha alguna base factual d'aquest tipus per a aquests noms.
Però ens falta encara l'exemple principal; de seguida ve. Potser el de «pandèmia de 1918» no ens suggereix gran cosa. Però si, concretant més, esmentem la «grip espanyola de 1918», això ja resulta més familiar. El nom ens suggereix alguna cosa així com: greu epidèmia de grip d'abast mundial, que coincideix en el temps amb finals de la Primera Guerra Mundial, originada a Espanya o el primer brot de la qual important es localitza a Espanya. Alguna cosa així podem recordar o suposar d'entrada davant aquesta denominació. És a dir, podem presumir, per fer una comparació actual, que l'Espanya de 1918 va ser alguna cosa així com el Wuhan, a la província de Hubei, de 2020: el primer focus conegut de la gran epidèmia. De fet, l'anomenada «grip espanyola» és, probablement, la més famosa de les grans epidèmies amb nacionalitat.
No està malament recordar o suposar, però en ocasions és millor contrastar. I aquesta és una de les ocasions. Qualsevol persona curiosa que avui dia acudeixi a «Sant» Google, «Santa» Wikipedia o fins i tot altres fonts menys «santes» però més especialitzades, es trobarà amb el que exposem aquí a tall de resum.
L'origen geogràfic de la pandèmia de 1918 no està clarament establert. Les hipòtesis amb més ressò consideren el seu origen als Estats Units, França (ja sigui en el port de Brest o en campaments militars britànics en Étaples) o la Xina. També s'inclouen Àustria i Espanya com a possibles opcions, no sent aquestes últimes les hipòtesis considerades més probables o més referenciades.
Però llavors, com és que està tan estès el nom de «grip espanyola» per a la pandèmia de 1918? De fet, l'entrada «Spanish flu» de la Wikipedia en anglès, consultada en elaborar aquesta nota, després d'explicar de forma una mica confusa els possibles orígens que acabem de comentar, conté aquest curiós peu de foto (també present en entrades en algunes altres llengües):
«As O.S. troops deployed en masse for the war effort in Europe, they carried the Spanish flu with them».
És a dir, que les tropes nord-americanes en desplegar-se a Europa a la fi de la Primera Guerra Mundial «van portar amb elles la grip espanyola» (sic).
Les fonts coincideixen que la denominació «grip espanyola» és causada (o facilitada) pel fet que sent Espanya un país neutral en la Primera Guerra Mundial, les notícies sobre la grip anessin publicades sense censura (a diferència del que succeïa als països bel·ligerants), fent l'efecte que Espanya era el focus originari (vegeu, per exemple, aquest article).
Això no significa que, malgrat el que comentem, aquesta denominació fos l'única utilitzada llavors. En aquest sentit, l'entrada «Pandèmia de grip de 1918» de la Wikipedia en espanyol, inclou aquest gràfic estadístic en anglès (entrades en algunes altres llengües també ho inclouen):
El gràfic té interès no solament estadístic, sinó també perquè és indici que en l'època el nom de «grip espanyola» no era l'únic en circulació. Almenys el 1919 o en data una mica posterior, «Influenza Pandemic» era també usat en un document científic en anglès com aquest.
D'altra banda, i almenys en els primers temps, hi ha diversos noms populars documentats per a l'epidèmia; recollim en la taula següent els que ens consten en països d'Europa Occidental:
| País | Denominació |
|---|---|
| Espanya | «Grip francesa» (era estesa llavors a Espanya la idea que l'epidèmia havia entrat des de França), malaltia de moda (pel fet de ser tendència), «soldadet de Nàpols» (cançó d'una popular opereta de llavors) o simplement «grip» (preferida per les autoritats espanyoles, per allò de no alarmar). |
| Portugal | «Grip neumónica». |
| Gran Bretanya | Flanders Flu («grip de Flandes»). |
| Alemanya | Blitzkatarrh («catarro de guerra»). |
No obstant això, sembla que aquesta diversitat inicial de noms col·loquials va donar pas amb bastant rapidesa (o potser va coexistir durant cert temps) al nom de «grip espanyola». Entre els pioners de l’espanyolització de la pandèmia de 1918 ja en aquest mateix any, cal apuntar el Ministeri de Salut de Suïssa (segons fonts en holandès que convido a consultar amb ajuda de traductor automàtic si cal), i la premsa britànica, seguida amb premura per (poca broma) el British Medical Journal (segons fonts britàniques).
I fins avui? Sí, fins avui. Després d'una exploració exploratòria (si se’m permet la redundància), puc dir-los que el nom de «grip espanyola» segueix sent d'ús freqüent en l'època actual (i sovint sense contextualització de cap tipus, ni tan sols posat entre cometes) en no poques cròniques periodístiques i articles científics en diferents llengües. I això succeeix també en publicacions de referència o de prestigi, no depenent en principi tant de la publicació com de la peça de contingut en concret.
Aquesta situació pot ser corregida? Per descomptat que sí, no faria falta per a això cap revolució. N’hi hauria prou amb què aquestes publicacions de referència o de prestigi posessin una mica més de cura a aplicar de forma consistent les seves pròpies guies d'estil i cuidessin una mica més com es documenten sobre terminologia.
A això els animo, amb proposta d'hashtag inclosa: #1918FluPandemic-NotSpanishFlu, #PandemiaGrip1918-NoGripEspanyola.
NOTA: Un article recent de la revista COMeIN sobre fake news d’Àlex López-Borrull em va recordar aquest fet i vaig decidir investigar una mica sobre el tema; aquí n’he exposat un resum del que he trobat exclusivament en fons digitals d’internet, úniques fonts accessibles amb l’actual confinament.
Per saber-ne més:
ROSENHECK, Jackie (2005). «The sota-called “Spanish” flu. Doctor’s Review». http://www.doctorsreview.com/history/nov05-history/
MECKING, Eric (2006). «Spaanse griep en Eerste Wereldoorlog Het drama van 1918». D'Eerste Wereldoorlog 1914 – 1918. https://www.wereldoorlog1418.nl/spaanse griep/index.html
BENNETT, Harry (2020). «Spanish Flu and the history of pandemic propaganda». Prospect, 19 de març de 2020. https://www.prospectmagazine.co.uk/politics/coronavirus-spanish-flu-1918-pandemic-from-spain
Citació recomanada:
COBARSÍ, Josep. «La ‘nacionalitat’ de les epidèmies o el curiós cas de la pandèmia de 1918». COMeIN [en línia], maig 2020, no. 99. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n99.2038
Josep Cobarsí-Morales Professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC
@jcobarsi
