La iConference és la principal trobada acadèmica mundial en gestió de la informació, organitzada per la xarxa acadèmica Information Schools. De l’edició d’enguany en podem extreure una selecció de qüestions actuals sobre gestió de la informació, preguntes o problemes que s’han de resoldre en els pròxims temps.
La iConference és el principal congrés acadèmic mundial en Information Management i Information Science. Aquesta trobada està organitzada anualment per la xarxa Information Schools, que agrupa les principals facultats universitàries a nivell internacional en aquest àmbit. Els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya formen part d’aquesta xarxa des del 2013. La xarxa ha experimentat un fort creixement des de la seva creació en 2005 per part de 6 universitats nord-americanes a les 65 universitats actuals, d’Amèrica, Europa i Àsia-Pacífic. La iConference d’enguany va tenir lloc del 20 al 24 de març a Philadelphia (Estats Units), sota el lema Partnership with Society. A partir del que hem vist moure’s allà i de la nostra pròpia participació en trobades, meetings i workshops, en podem destacar les qüestions següents, tot vinculant el concepte d’informació amb problemes que s’han de resoldre en els pròxims anys. Cal remarcar que la tria que us exposem tot seguit és molt personal, i que són tant o més importants les preguntes plantejades, ara mateix en l’agenda de recerca i innovació, que no pas les respostes.
• Privacitat. La privacitat a Internet és una preocupació per a molts usuaris, tothom té o hauria de tenir el seu propi criteri al respecte, més o menys restrictiu, que dependrà del context. En teoria, cada aplicació d’Internet ens permet establir les nostres preferències. Però aquest procés sovint és confús o farragós per a l’usuari, que sovint accepta les opcions per defecte i pot acabar patint conseqüències indesitjades. D’altra banda, les mateixes configuracions de les aplicacions actuals no acostumen a basar-se en un concepte de privacitat centrat en l’usuari, com ha pogut constatar l’estudi de Shilton i Green sobre el desenvolupament d’aplicacions mòbils. Podria, però, una aplicació d’Internet anticipar o proposar millor les preferències de privacitat de l’usuari per mitjà de vies alternatives a les actualment practicades? Per a això caldria un millor coneixement de les persones com a usuàries d’Internet, dels seus comportaments i de les seves motivacions. En els article de Khazaei i altres i de Lee i Song, s’exploren aquestes possibilitats.
• Aprenentatge. S’apunten un seguit de preguntes sobre la relació entre informació i aprenentatge en entorns digitals. Com pot utilitzar-se (i optimitzar-se) el descobriment guiat per mitjà de l’ús col·laboratiu de recursos d’informació en jocs com a estratègia per a adquirir coneixement? Aquest tema l’aborda Reynolds. Com podria plantejar-se el disseny modular d’un entorn d’e-learning tipus flipped classroom per tal d’assolir-ne un còmode maneig per part dels instructors? Podeu veure-ho en l’article de Peña i altres. Quines característiques matemàtiques hauria de presentar un entorn digital d’aprenentatge, una aula virtual entesa com a xarxa social per tal d’optimitzar-ne la comunicació i l’aprenentatge? La qüestió s’explora molt creativament per part de Weidman i Kropczynski. Un tema similar, amb una visió més qualitativa, la podeu trobar en l’article de Grace i Fonseca. Us intriga saber quines característiques ha de tenir un missatge plantejant ajuda per a respondre una pregunta llançada a un fòrum virtual per tal d’afavorir la predisposició dels companys de fòrum a respondre? Vegeu l’estudi de Wang i altres.
• Salut. La informació és un aspecte molt crític amb relació a l’atenció sanitària i la seva millora i innovació. Moltes qüestions sorgeixen amb relació a la informació digital. Per exemple, com es pot dissenyar un portal d’atenció al pacient per tal d’afavorir-ne un ús proactiu per part d’aquest i cultivar una autèntica comunitat de pacients que impacti positivament en la seva malaltia? Vegeu sobre això l’estudi d’Eschler i altres. O, quines són les principals barreres per a la compartició de coneixement quan diferents entitats estan implicades en el diagnòstic i l’atenció d’un pacient? Podeu consultar amb relació a aquest tema l’article de Zhou i altres. Com es poden reutilitzar dades dels certificats de naixement per a una anàlisi i millora de l’atenció mèdica? Vegeu l’estudi de Pine et al, premiat com el millor article de la iConference.
Evidentment, la selecció d’articles de la iConference d’enguany que us acabem d’apuntar és molt personal. Si voleu fer-vos la vostra pròpia selecció d’articles podeu consultar les actes del congrés. D’altra banda, tots els estudis que acabem d’apuntar requereixen una lectura detinguda i les respostes que proposen són necessàriament provisionals a hores d’ara. Ara bé, si us voleu fer una idea del potencial de la informació en les nostres vides, en un minut i mig, des del punt de vista de les Information Schools, aquí teniu el vídeo guanyador del concurs de la iConference d’enguany: Unleash the Power.
Per a saber-ne més:
Grau d'Informació i Documentació UOC
Citació recomanada
COBARSÍ-MORALES, Josep. Gestió de la informació: qüestions candents. COMeIN [en línia], maig 2016, núm. 55. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n55.1638
Josep Cobarsí-Morales Professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC
@jcobarsi
