Número 18 (gener de 2013)
Christy Dena: "Molts professionals no tenen respecte ni curiositat sincers cap a d'altres mitjans"
Antoni Roig

Amb el suport econòmic de "la Caixa", el juliol de 2012 vam tenir ocasió de convidar Christy Dena a inaugurar el congrés internacional BCN Meeting 2012. Acadèmica, guionista i dissenyadora, Dena és una de les majors expertes mundials en el concepte de transmedia. Aquest és el segon i darrer lliurament de l'entrevista que li va fer la periodista Maria Sanz juntament amb el professor Antoni Roig, autor d'aquesta adaptació per a COMeIN.

MARIA SANZ: Quins són els reptes principals per aconseguir que es produeixi una autèntica explosió del transmedia?

 

CHRISTY DENA: hi ha diversos reptes que afrontem com a creatius, obstacles que estan ralentint l'expansió del transmedia en diferents àrees. Un d'ells és que molts professionals no tenen respecte ni curiositat sincers cap a d’altres mitjans, cap a altres formes artístiques, cap a altres indústries. Això suposa un punt de fricció, un obstacle perquè, si no respecten o no estan interessats en altres formes artístiques, no estaran realment interessats en transmedia, i acabaran perpetuant aproximacions anteriors on no els importa què succeeix o qui hi està implicat. Al final es tracta de tenir una visió de qualitat àmplia quan treballes en aquest tipus de projectes.

 

M.S.: Així que no estan realment interessats en altres mitjans…

 

C.D.: L'actitud típica és “Sóc un cineasta; el digital és per a joves que no saben el que estan fent” [riures]. Aquesta és una de les raons per la qual no ha crescut tant des del punt de vista dels professionals que s’hi dediquen. Des de la perspectiva de les audiències, cal reconèixer que les audiències no pensen necessàriament en termes de transmedia. Pensen en termes de “Quin món de ficció tan interessant! M'agrada passar un temps aquí, m'agradaria passar una mica més de temps allà...”. La gent fa aquest tipus de coses, consumeixen treballs realitzats per fans, tot tipus de projectes interessants que troben. La nostra obligació com a dissenyadors és estar segurs que arriben a conèixer l'existència d'altres elements, proporcionar-los una crida a l'acció, tipus “Saps què? La història contínua en una altra banda”. Fer realment fàcil per a ells trobar totes aquestes peces diferents. I crec també que creant experiències més íntimes, on pots tenir un punt de satisfacció gairebé immediata, el contrari d'haver d'invertir-hi mesos! [Més riures].

 

M.S.: Cal, doncs, facilitar a l'audiència moure's d'un mitjà a un altre a través del disseny.

 

C.D.: Sí, unir els punts, dir-los que hi ha més, fer més fàcil trobar-ho tot, introduir senyals que els permetin orientar-se i, per descomptat, fer-ho més amigable per a l'audiència i més amigable per als jugadors: on trobar les coses, on estan, quant temps hauria de passar en això… I suposo que també millors històries [riures].

 

M.S.: I que la indústria hi aposti.

 

C.D.: Sí, qui paga? Bé, hi ha alguns esquemes de finançament interessats a fer transmedia, crossmedia, multiplataforma… com vulguin anomenar-ho. Això és bo, però tenim el problema que encara pensen en clau de finançar un sol component. Així que ells volen ser conscients que estan finançant transmedia però alhora solament els interessa finançar-ne una part. I alhora, els qui estan prenent les decisions no podrien identificar un bon projecte [riures]. No estan capacitats per distingir un bon projecte transmedia. Aquest és un dels problemes: la falta de coneixement, la falta de sofisticació, d'esperit crític, de ser capaç d'identificar un bon projecte.

 

M.S.: D'assumir riscos en definitiva.

 

C.D.: Sí, d'assumir el risc de saber què és un bon projecte transmedia i què no. Veiem que s'estan finançant parts, però no hem arribat encara el punt on vegem que la qualitat passi a primer plànol. Vull dir que seria important tenir més coneixement, més saviesa en mans dels qui estan en disposició de prendre decisions. Van sorgint programes de finançament on es comença a buscar aquest tipus de projectes de qualitat, com el Sundance Lab. És una qüestió, suposo, de tenir cura de la qualitat.

 

M.S.: Vols afegir-hi alguna cosa més?

 

C.D.: M'està interessant molt saber més sobre transmedia a Espanya, a Barcelona, veure que els professionals aquí estan afrontant el mateix tipus de problemes que a la resta del món. Hi ha una excitació, una passió dins l'àrea, estan sortint projectes realment molt bons, sovint malgrat [riures] la comprensió de la resta del món. Queda molt treball per fer perquè més gent ho entengui, però hi ha ja una base i un conjunt de capacitats en marxa, que amb bona comprensió i una bona visió del que és, poden proporcionar al transmedia la seva millor oportunitat. No és el que veus en algunes àrees on la gent s'apunta al carro perquè sembla alguna cosa molt moderna; això no facilita el millor tipus de projectes o productes. Però hi ha una qualitat, passió, visió i comprensió, la qual cosa significa que sortiran coses realment excitants.

 

ANTONI ROIG: Podríem parlar d'una barreja de passió i frustració [riures].

 

C.D.: Benvingut al club!

 

A.R.: Perquè el transmedia s'ha convertit en una sort de paraula màgica en l'ultim any, on s'ha parlat molt sobre transmedia, sobre possibles models de negoci associats, buscant el possible benefici, però sovint no és el cas. Les grans empreses solament busquen el benefici ràpid.

 

M.S.: Controlar el risc…

 

C.D.: Una cosa de la qual parlàvem ahir en la nostra trobada de networking, i que em sembla una iniciativa molt important, és una qüestió clau: cal estar segurs de no invertir tot el nostre temps a intentar convèncer a determinat tipus de gent, a esperar a obtenir el seu permís. Si vols dur a terme la teva idea, hauràs d'acabar sortejant-los! [Riures].
 

creativitat;  cinema;  cultura digital;  disseny audiovisual;  entreteniment;  mitjans socials;  televisió;  videojocs; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???