Número 55 (maig de 2016)
Klingon, pel·lícules de fans i 'copyright' (tlhIngan Hol, fans copyright 'ej)
Antoni Roig

Amb tot a punt per a la celebració del Cap d’Any de 2015, els productors d’Axanar, un film de fans sobre Star Trek que recentment havia recollit més d’un milió de dòlars a través d’una campanya de crowdfunding, rebien un mal auguri per al 2016: una demanda judicial per infracció de copyright per part de CBS/Paramount. És l’inici d’una enorme, apassionant i, en ocasions, divertida polèmica sobre el copyright a les produccions de fans i, fins i tot, sobre els idiomes.

La relació entre les creacions de fans i les produccions literàries o cinematogràfiques que els serveixen de base ha estat sempre convulsa, en trobar-se en una zona grisa entre els drets sobre propietats culturals tan populars com Star Wars, Harry Potter, The Lord of The Rings, Star Trek, James Bond o tots els universos possibles de superherois de Marvel o DC i la propietat emocional dels fans que, al llarg del temps, han contribuït a mantenir viu l’interès sobre aquests mons i aquestes propietats. Els fans porten a terme la seva activitat habitualment intercanviant opinions, dades, informació o material gràfic, però també a través de la creació artística directament inspirada en aquests textos-font, com il·lustracions, relats escrits, musicals, representacions mimètiques de personatges a través de la gestualitat i la disfressa (el cosplay), vídeo i, com en el cas que ens ocupa, pel·lícules de fans.  

 

De pel·lícules de fans, n’hi ha de molts tipus; moltes d’elles són, o bé paròdies, o bé petits homenatges que no van molt més enllà de la broma o l’exercici tècnic (un clàssic és el de la reconstrucció de les lluites d’espasa làser popularitzades per Star Wars). Però cada cop és més freqüent que apareguin pel·lícules de gran dimensió quant a complexitat tècnica i artística. Pel·lícules que, d’una banda, solen aspirar a reproduir l’univers objecte del film de la forma més detallada i creïble possible i que, de l’altra, amplien l’univers narratiu proposant noves històries relacionades directament amb els esdeveniments oficials que apareixen en les produccions originals (el que es sol denominar el cànon). Aquest fet ha provocat, ja en el passat, situacions de conflicte entre els grans estudis propietaris dels drets i col·lectius de fans que intenten tirar endavant el seu projecte personal. 

 

Tot i que les casuístiques són enormes i sovint contradictòries, existeix un cert pacte tàcit que consisteix a tolerar aquest tipus de produccions sempre que no es cerqui el benefici econòmic i s’estableixi clarament que es tracta d’una adaptació no oficial. Tenint en compte que, al cap i la fi, els propietaris mantenen sempre el dret de vetar un producte d’aquestes característiques en qualsevol moment, habitualment els promotors de films de fans solen posar-se en contacte amb representants dels propietaris dels drets per mirar d’assegurar que no es trobaran amb problemes. Aquest sembla haver estat també el cas d’Axanar, una de les produccions de fans més ambicioses mai plantejades i que es va presentar com una preqüela de la sèrie original.  

 

Però alguna cosa canvia radicalment quan CBS i Paramount Pictures Corporation demanden els productors d’Axanar a finals de 2015: el motiu principal sembla estar vinculat a l’èxit de la campanya de crowdfunding del film, que va recollir més d’un milió de dòlars. Si bé és un fet acceptat que les pel·lícules de fans no poden fer diners i que, per tant, s’espera que es tracti de films autoproduïts de forma amateur i sense ànim de lucre, aquest equilibri tàcit es pot trencar quan un producte recorre a plataformes de finançament com Kickstarter o Indiegogo. El motiu principal és que es generen diferents vies d’intercanvi econòmic fora del control de les corporacions, sigui monetari (com el percentatge que es queda la plataforma o el pagament de serveis a professionals a través dels ingressos de la campanya) o en espècies (les recompenses als fans que recolzen el projecte).  

 

Aquesta notícia ha generat una notable polèmica dins i fora l’àmbit del fandom. D’una banda, s’ha aixecat un viu debat entre els mateixos fans sobre els límits, en termes de producció i finançament entre les produccions professionals i les de fans, en qüestió d’autenticitat vs. professionalització. Hi ha qui considera que Axanar hauria creuat algunes línies vermelles quant a nivell de professionalització, ja que algunes veus indiquen que precisament per l’ambició, el pressupost i les persones implicades (algunes d’elles pagades per fer la seva contribució), s’està molt a prop ja d’un producte professional. Paradoxalment, Alex Peters, productor d’Axanar i portaveu del projecte, destaca que moltes de les persones que participen en el projecte són també professionals de la indústria, la qual cosa fa encara més complex el debat sobre els límits entre els films de fans i les pràctiques industrials. L’altra conseqüència és que s’ha revifat la por per part de les persones que donen o financen aquest tipus de produccions i que no esperen rendiment econòmic, però sí almenys garantir que els projectes es podran fer realitat i que no es veuran aturats o, pitjor encara, tancats en un calaix un cop finalitzats, com ja ha succeït en altres ocasions.  

 

Però això no ha estat el més sorprenent. Havent demanat a CBS/Paramount que s’especifiquessin les infraccions concretes sobre el copyright, una d’elles va posar els pèls i les orelles de punta a molts fans: l’ús del llenguatge klingon. El klingon és un idioma imaginari emprat a Star Trek per la raça del mateix nom, esdevenint els principals antagonistes dels herois de l’Enterprise. El klingon ha estat utilitzat extensivament en altres produccions de fans, i el fet de tractar-se d’un llenguatge ha estat, sens dubte, l’element que més ha cridat l’atenció de la demanda… fins a extrems inesperats, rondant el surrealisme. Així, els demandants indiquen que en no existir klingons, l’idioma ficcional no és apte per a la comunicació i, per tant, és protegible per copyright. Els demandats, per la seva part, sostenen que el klingon, més que un llenguatge pròpiament dit, és una idea o un sistema i que, per tant, no és objecte de copyright. Per si això no fos suficient, un grup de lingüistes i inventors de llengües, la Language Creation Society, va emetre un comunicat de suport als fans, indicant que el llenguatge ha fugit de les mans dels seus creadors per anar a parar en mans de milers de persones que han contribuït a convertir-lo en un idioma viu i real. Així, segons l’advocat Marc Randazza, mentre que Paramount pot adduir que té drets sobre un fragment d’un guió, no ho pot afirmar d’un idioma utilitzat per fans de Star Trek a convencions, llibres o programes de televisió. Des d’aquest punt de vista es considera que ningú pot erigir-se en propietari d’un sistema de paraules. Altres advocats defensen el dret a què un llenguatge sigui objecte de copyright si l’autor és conegut, però indiquen també que cal relativitzar-ho en el moment en què bona part de les paraules de l’idioma no han estat creades pels seus autors, com seria el cas del klingon, i, per tant, existeix un marge ampli que cauria sota la categoria de l’ús just.  

 

En un recent gir dels esdeveniments, J.J. Abrams ha intervingut públicament per avançar que la demanda està en procés de ser retirada. Ho ha fet aprofitant un acte promocional per presentar el nou trailer del proper film de Star Trek, Star Trek Beyond, produït per Abrams (director dels dos primers films de la renovada franquícia) i dirigit per Justin Lin. En les seves declaracions, Abrams, un mestre explicant històries, presenta la situació des de la perspectiva de Justin Lin assenyalant que el mateix Lin es va sentir molt enrabiat amb aquesta demanda com a fan de la saga: “Vam començar a parlar-ne i ens vam adonar que no era la manera apropiada de tractar els fans… Els fans de Star Trek són part d’aquest món. Així que Lin va anar a l’Estudi i els va pressionar per a què aturessin la demanda i així, en les properes setmanes s’anunciarà oficialment, de manera que els fans podran seguir treballant en el seu projecte.” 

 

De moment, els productors d’Axanar, tot i agrair profundament les declaracions d’Abrams, segueixen treballant per assegurar que la demanda sigui efectivament retirada, alhora que suggereixen que rere el motiu de la pressió exercida per Lin (i directa o indirectament per Abrams) es troba l’evidència que tot aquest procés havia fet mal al fandom de Star Trek, creant bàndols a favor i en contra de la posició de CBS/Paramount. Tot i que encara no es pot garantir que el cas Axanar s’hagi acabat, sí que es considera que aquest anunci és un alleujament per a tots aquells equips que estan implicats en la producció de films de fans, sobretot aquells amb una dimensió econòmica i una complexitat elevades i que, per aquest motiu, recorren a iniciatives de finançament com el crowdfunding. I també per als klingoparlants, que haver-n’hi, n’hi ha. 

 

Per a saber-ne més:

 

Aranda, D.; Sánchez-Navarro, J.; Roig, A. (eds.) (2003). Fanáticos: la cultura fan. Barcelona: Editorial UOC. 

 

Traductor amb opció català/klingon 

 

Banda sonora: 

 

Burn the witch, de l’àlbum A Moon Shaped Pool (Radiohead)

 

Star Trek (2009), Michael Giacchino.

 

cinema;  propietat intel·lectual;  entreteniment;  terminologia;  fandom; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???