Número 112 (juliol de 2021)

Creativitat: és moment de la ludorevolució (#playfulrevolution)

Begoña Pino

Segons el dissenyador Tim Brown, «part del desenvolupament d’una cultura creativa dinàmica consisteix a donar a la gent temps i permís per jugar». La creativitat és un talent amb el qual naixem totes les persones i que algunes tenim una mica rovellat. Per activar-lo, a més de fer servir tècniques creatives, podem jugar, modificar el nostre entorn i beure cervesa d’una manera molt concreta.

El joc és una cosa seriosa

 

Una actitud juganera és bàsica per fomentar la creativitat, i ens cal més que mai.

 

Fa temps, una companya de feina que passava a prop de la meva taula va veure uns retoladors de colors que tenia per allà -per a prototipatge i propostes visuals d’experiències d’usuari- i va dir amb entusiasme: «Que guapos!, jo vull la teva feina». En realitat, no volia la meva feina, però volia que la seva tingués més color i creativitat. No va ser la primera ni l’última que gaudia de les diferents activitats creatives i oportunitats de fer alguna cosa diferent que vam poder organitzar. Vaig anar desenvolupant, però, la consciència que ens és necessari jugar.

 

Com a pallassa terapèutica, conec la importància de l’humor i el riure en el benestar de les persones i, després de cert temps, vaig començar a pensar també que calien pallassos a l’espai laboral. M’imaginava com reaccionarien els meus companys si un pallasso o pallassa entrés per la porta i simplement passegés interessant-se pel que feien, o proposant algun ball improvisat. Però l’essència del pallasso és jugar a fer que tot és possible, i ser capaç d’improvisar una solució davant de qualsevol repte. L’essència del pallasso és la creativitat des del joc, en què els errors no existeixen i et pots arriscar, perquè el pitjor que pot passar és riure.

 

Necessitem la tranquil·litat que no hi haurà conseqüències si ens equivoquem per haver-nos atrevit a arriscar, a provar coses noves. De vegades, jugar permet desbloquejar situacions enquistades.

 

Un manager que vaig entrevistar va ser contractat per fer això mateix, després d’un treball d’anys sense avenços. Després de fer una investigació, va identificar el problema i el va resoldre jugant: una sessió d’una hora amb un joc dissenyat per a l’ocasió va permetre que els líders prenguessin decisions que s’havien postergat durant anys. Resultat: un estalvi per a l’empresa de 6,5 milions de dòlars.

 

D’altra banda, amb la situació actual, l’estrès i l’aïllament, ens cal connectar més que mai, i el joc és una manera relaxada de fer-ho.

 

Com és un entorn creatiu?

 

Tina Seelig, al llibre Innovation engine sobre creativitat i el seu «motor d’innovació», parla sobre l’entorn. Es necessita un entorn creatiu per fomentar la creativitat. Si tot és gris o neutre, no és gaire inspirador per a la creativitat. En una cerca sobre «entorns creatius» a Google, apareixen fotos d’escoles bressol. Quines són les característiques d’una escola bressol? Molt de color, material disponible, com ara paper, cartró, plastilina, llapis, tota mena de coses per manipular i crear de qualsevol manera.

 

Llavors, penso: i si tinguéssim alguna cosa semblant a una escola bressol en una oficina? Si bé he fet certs intents en aquest sentit, és difícil disposar d’un espai dedicat, però es poden portar els elements a sessions, encara que l’espai sigui temporal. És a dir, pots portar una capsa amb materials com els que s’han descrit a una sessió d’ideació, i col·locar decoració temporal amb més color: des de cartolines A2 de colors, retoladors de guix de colors per decorar finestres... fins a fer servir plantilles visuals per guiar reunions o retrospectives dels equips.

 

La clau de totes aquestes iniciatives rau a buscar les escletxes a través de les quals podem operar, en comptes de veure què fan les altres persones i lamentar-nos que no podem. Si no podem tenir una sala creativa, tinguem una capsa creativa amb la mateixa filosofia i portem-la a les sales de reunions. I, ara que no podem tenir reunions presencials, portem-les a espais virtuals com les pissarres col·laboratives (tipus Mural, o Miro).

 

Però, a banda dels materials creatius, he pogut experimentar amb activitats i jocs de taula que serveixen per desenvolupar l’empatia, les col·laboracions, els relats (storytelling), el llenguatge visual i la creativitat (pensament divergent en particular). Aquestes habilitats són els pilars necessaris per treballar de manera òptima en processos d’innovació com el design thinking, i cal activar-les sistemàticament.

 

Amb aquestes activitats lúdiques, no tan sols incrementem les possibilitats d’innovar, sinó que els participants es coneixen més bé, se senten més bé i s’activen, de manera que també són més productius. I, si estàs obligat o obligada a treballar en remot, doncs es busquen les alternatives corresponents, encara que no siguin idèntiques. El plantejament és «Com podria...?», aplicat al procés creatiu.

 

La cervesa et pot fer més creatiu

 

Amb les tècniques creatives no n’hi ha prou. Amb els processos creatius no n’hi ha prou. Ho he pogut veure en viu i en directe, incomptables vegades. Si poses 10 persones qualssevol en una habitació i fas una pluja d’idees, podria predir el grau d’originalitat que tindran en funció dels seus perfils. Si tots s’assemblen, tenen la mateixa antiguitat, formació i tasques..., és probable que les seves propostes se circumscriguin a un àmbit similar. I això no es canvia en el que dura una sessió d’1 hora, o un procés de design thinking.

 

El cervell genera noves idees a força de combinar elements. Si les peces que té són similars, podrà trobar menys combinacions que no pas si són múltiples i variades. En altres paraules, com més experiències, dades, coneixements i percepcions tinguis, més combinacions són possibles i, per tant, més originals poden ser les teves idees.

 

Per exemple, per no haver d’anar gaire lluny, i dins de la rutina habitual -perquè no t’ocupi temps-, el pròxim cop que surtis a fer unes canyes, a prendre alguna cosa, o tinguis una reunió familiar, tasta alguna cosa diferent. Que la primera cervesa sigui d’una marca diferent de l’habitual. O el vi, l’aigua, els entrants, el plat principal o les postres, tant és. «Alimenta» la teva curiositat. També poden valdre noves lectures, músiques i camins.

 

Si adquireixes l’hàbit de provar coses noves cada dia o cada setmana, estaràs donant a les teves neurones nova informació per processar i un nou patró per combinar. Com a recomanació personal, procura que aquestes coses noves siguin legals i no posin en perill la teva integritat personal o la dels altres!

 

La resiliència necessita creativitat

 

Fa anys que tinc clar que el món necessita molta creativitat per resoldre els problemes globals. Ara, a més, estem en un moment difícil per a moltíssimes persones i toca reinventar-se a tota velocitat, com a individus i com a empreses.

 

A l’últim informe de Linkedin Learning 2021, la resiliència s’emporta el primer lloc de l’habilitat més important a desenvolupar aquest any. Al text citen Gemma Leigh Roberts, que ho explica així: «Millorar la resiliència consisteix a crear el teu avantatge a la feina. [...] No es tracta només d’aprendre a afrontar excepcionalment bé els reptes, sinó també d’aprendre a prosperar i assolir el màxim potencial».

 

Dit d’una altra manera, la resiliència és la nostra capacitat per aguantar el temporal i reinventar-nos. La creativitat és l’habilitat bàsica per poder-ho fer, i el joc, el context més segur perquè es pugui desenvolupar.

 

Citació recomanada

PINO, Begoña. «Creativitat: és moment de la ludorevolució (#playfulrevolution)». COMeIN [en línia], juny 2021, no. 112. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n112.2145

 

creativitat;  gamificació; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???
Articles relacionats