Pila de creativitat: recursos per a la recerca de nous enfocaments i idees

Què passa quan inocules un component d'arbitrarietat en un determinat procés? Què passa si estimulem qualsevol cadència considerada com a rutinària a través d'un catalitzador inesperat? Potser aquestes qüestions incomodin qualsevol modus operandi, però la introducció de recursos com les baralles de cartes d'estimulació creativa ens porten a explorar territoris nous i insospitats, a priori, no plantejats a l'inici del projecte.

El 1996, Bobby Fischer, gran mestre i campió mundial d'escacs, va presentar al món els Escacs 960, escacs aleatoris de Fischer o FRC (Fischer Random Chess). Aquesta deriva el joc sumava noves capes de complexitat a l'hora d'interpretar una partida clàssica de blanques contra negres: introduïa un component aleatori a l'hora de col·locar les peces al tauler, de manera que es trencaven les obertures, els enrocs i els models que qualsevol professional d'escacs acabava per memoritzar en el desenvolupament de la seva carrera.

Aquesta aleatorietat fomentava la creativitat, el risc i la sorpresa en les partides, el que demostraria, segons el mateix Fischer, qui era –de veritat– un veritable mestre en aquest esport.

Els escacs aleatoris són només un exemple sobre com la introducció d'elements insospitats en qualsevol procés, mètode o recepta no només suma nous enfocaments, sinó que és capaç de multiplicar el resultat final del producte, sigui quin sigui el focus. I aquí, en el marc de les metodologies creatives, sempre àvides per descobrir nous racons de la realitat, trobem un caldo de cultiu propici per introduir aquest recurs en forma de baralla o pila de cartes.

Es tracta d'un format senzill en la seva conceptualització i producció, on preval el contingut i la mecànica proposada, tant en cada pila com en cada carta. La lògica d'ús és, si fos possible, encara més senzilla: n'extreu una carta a l'atzar i segueix les seves indicacions, suggeriments o referències d'inspiració per a pivotar sobre aquest missatge aleatori en la dinàmica, ja sigui a través d'una frase, una pregunta, una imatge, un pictograma o de tot això alhora.

Si bé l'oferta és àmplia en el mercat, hem seleccionat quatre productes que encaixen en les etapes del procés creatiu que explicava Wallas (1926) en el seu The art of thought: preparació, incubació, il·luminació i verificació. La relació que plantegem entre etapes i piles ve derivada de la nostra pròpia experiència en el seu ús durant els últims cursos; en qualsevol cas, si per alguna cosa la creativitat és fantàstica és perquè utilitzar alguna cosa d'una forma diferent suposarà resultats –encara– més dispars i sorprenents.

Preparació: 'Forks in the timeline'

Un cop sabem quin repte creatiu hem de solucionar, toca començar la fase divergent del procés creatiu, on ens obrim a noves alternatives. Una tècnica molt recurrent per a dur a terme un escalfament creatiu és la provocació (on posem en dubte una premissa acceptada com a vàlida de forma compartida i li "donem la volta" al seu significat per descobrir noves lògiques). Per a això, Forks in the timeline és una alternativa fantàstica que permetrà crear escenaris ficticis i aleatoris perquè les nostres neurones es posin en moviment.

La mecànica és molt senzilla: les cartes es divideixen en dues piles (Forks o escenaris i Questions o preguntes). Traiem en primer lloc una carta d'escenari i després una targeta de pregunta, formant una premissa nova i sorprenent per intentar aportar un raonament al maridatge aleatori que es produeix amb aquests dos elements inconnexos.

"En un escenari en què Albert Einstein hagués estat membre de The Beatles... el porno es consumiria més, menys o igual?" o "En un escenari en què els humans tinguessin colls tan llargs com les girafes... podria haver-se avortat el Brexit?" són alguns exemples, però pots veure molts més al seu compte d'Instagram i conèixer aquesta eina en profunditat aquí.

Incubació: ‘Trigger Cards’

Alejandro Masferrer és el cap visible del projecte Trigger Cards, una baralla d'estímuls verbals en forma de pregunta que en forma de disparador creatiu ens anima a preguntar-nos I si...?, generant alternatives dins el projecte.

L'eina s'articula al voltant de diferents col·leccions (prospectiva, branding, publicitat, hackató...) i el seu contingut disposa, en línies generals, de seixanta cartes d'inspiració, a més d'ajudes i tips per a la convergència i per a mantenir el procés.

"I si utilitzessis el mecanisme de Tinder?" o "I si la solució tingués un mode freemium?" són un parell de mostres de l'amplitud de mires que ofereix l'eina. Si vols ampliar informació, visita https://www.trytriggers.com.

Il·luminació: 'Intuiti'

Aquest baralla de cartes recrea a la perfecció la unió entre la percepció (basada en l'escola o corrent psicològica Gestalt), la posada en escena del tarot, el disseny i el joc lliure (i ampli) en el seu enteniment i desenvolupament. Segons reflecteixen a la seva web, Intuiti "és al mateix temps un joc seriós i una eina poderosa que ressalta i extreu el més positiu de l'acte creatiu, sense fer servir esquemes rígids". Més que inspirar sobre el focus del projecte, potencia una mirada interior per a generar un relat.

Consta de setanta-vuit cartes (vint-i-dues cartes d'arquetipus i cinquanta-sis d'inspiració, basades en els quatre elements bàsics –terra, mar, aigua i foc) i advoca per un plantejament que pretén potenciar una mirada interior sobre la nostra personalitat creativa, amb l'objectiu de destapar i descobrir noves realitats d'un projecte. La mecànica consisteix a crear associacions visuals i de percepció, de manera que "només n'hi ha prou amb barrejar la pila, prendre una carta i deixar-la parlar", com diuen.

Cartes d'arquetipus d'‘Intuiti’

Font: https://intuiti.it/es

En el seu web no solament pots comprar la baralla, sinó que pots descarregar un manual per a conèixer en profunditat com fer servir aquesta eina.

Verificació: ‘Thinkpak’

Michalko, un dels autors eix en creativitat, desenvolupa en el seu Thinkpak un conjunt de targetes que estimulen el procés creatiu i que ajuden, com a declinació més immediata, a evolucionar d'un brainstorming cap a la tècnica o el mètode SCAMPER. De la pluja d'idees que va plantejar Osborn al mètode que va encunyar Bob Eberle; el seu nom és un acrònim que planteja la manipulació del focus de treball a través de directrius clares (Substituir, Combinar, Adaptar, Modificar, Plantejar nou ús, Eliminar i Reformular donant la volta).

La baralla consta de cinquanta-sis targetes, on nou d'elles ens ajuden a avaluar les idees resultants de les propostes. "Com seria el teu producte si exageressis, al màxim, la seva grandària?" o "Podries canviar els materials amb què es realitza el seu packaging?". Són exemples de qüestions que podríem trobar, mitjançant l'atzar, amb aquesta eina. Ajuda, doncs, no només a veure noves alternatives, sinó també a agafar distància amb els nous camins desenvolupats de cara a implementar possibles millores, en termes d'innovació.

Juguem unes partides amb aquestes cartes? Talla la pila per multiplicar la teva creativitat.

Citació recomanada

VIZCAÍNO-ALCANTUD, Pablo. «Pila de creativitat: recursos per a la recerca de nous enfocaments i idees». COMeIN [en línia], octubre 2021, no. 114. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n114.2166

creativitat; comunicació i educació; gamificació;