Sovint es parla de la motivació de l’estudiantat, de com és d’important que hi hagi un interès intrínsec en allò que s’estudia i que, si no hi és, des de la docència intentem activar-lo i cultivar-lo. Però, i el professorat? Quin paper exerceix la passió, la motivació i l’amor per tot allò que s’explica? El títol d’aquest article sembla ben bé un clickbait, però no ho és pas. Som-hi!
Fa uns dies, em vaig reunir (per un tema que ara no ve al cas) amb el Josep, docent en temes de producció gràfica, i amb la Victòria, estudiant de disseny. Ell li preguntava l’opinió sobre les seves classes i ella li va dir «a classe parles de producció com si estiguessis parlant del gos de la teva infància», i ho va acompanyar d’un gest similar al d’abraçar un animal, amb la qual cosa es referia a l’amor incondicional d’un nen a la seva mascota. I és que aquest amor, va dir, es percep en els ulls, en l’entonació i en la passió que posen alguns docents en el que expliquen. Em va semblar una molt bona metàfora.
Soc dissenyadora gràfica i quan anava a l’institut (encara en època de BUP i COU), només podíem escollir entre lletres o ciències (pures o mixtes), res de batxillerats artístics, socials o humanístics. Em vaig decantar per les lletres, pures. Això volia dir esquivar les matemàtiques, sí, però també volia dir estudiar grec i llatí. En aquell moment em vaig topar amb la Montse, la professora de grec que, com deia la Victòria, era una d’aquelles docents que ens parlava com si ho fes del seu gos de la infància. En aquella època jo no era una gran lectora (de fet, em costava força posar-me a llegir), però ella va aconseguir que em llegís l’Odissea d’Homer i part de la Ilíada (aquesta segona escrita en grec antic), ens va acompanyar en una immersió en la cultura grega, vam fer tzatziki a classe i ens va fer viure totes i cadascuna de les històries de la mitologia grega. Li brillaven els ulls i la passió li sortia per les orelles (gràcies, Montse!).
El paper de la motivació en el món creatiu
Ara la docent soc jo. Ho soc en l’àmbit del disseny i la creació visual. I aquí afegim una nova capa, la que té a veure amb el paper de la motivació en el món creatiu. I ja no només parlem de la manera de presentar-se d’un o una docent davant l’estudiantat, sinó també del dissenyador o dissenyadora davant el client. En tots dos casos comuniquem i transmetem molts elements més que una mera informació. També hi exerceixen un paper essencial la motivació, la passió i l’amor incondicional.
Sovint es relaciona la pràctica creativa amb la satisfacció emocional, una experiència inspiradora, motivadora o apassionant. Es connecta el procés creatiu amb els sentits, amb allò visceral i emocional (Massaguer; Creus; Sánchez-Navarro, 2023). Així, doncs, les expectatives d’experiència formativa, i, per tant, també de docent, per part de l’estudiantat d’àmbits com el disseny, la comunicació o les arts, pot anar relacionada amb aquest perfil de persona apassionada per allò que explica, acadèmics que senten de manera profunda i visceral l’àmbit del qual són experts. Sovint es compleixen les expectatives però, com a tot arreu, de vegades, no.
En l’àmbit professional, la comunicació entre dissenyador o dissenyadora i client té, també, aquest punt d’emocional. Construïm relats (visuals o verbals, sonors o sensorials) per a la identitat d’una institució o empresa, d’una persona o d’un col·lectiu, dissenyem elements que poden arribar a ser clau en la relació entre una marca i el seu públic, o entre un producte i les seves persones usuàries, creem connexions entre agents i actors socials.
Com no hem de posar part de la nostra emoció i passió en aquests processos? Per què no aprofitar aquesta motivació per arribar a les persones que ens escolten, llegeixen o miren, siguin clients o estudiants? Ens convido a parlar més sovint com si ho féssim del gos de la nostra infància.
Per saber-ne més:
MASSAGUER, Lluc; CREUS, Amalia; SÁNCHEZ-NAVARRO, Jordi (2023). «¿Qui vol ser creatiu? Imaginaris i expectatives d’estudiants universitaris de disseny i comunicació sobre la professió creativa». Revista Grafica. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/grafica.284
Citació recomanada
MASSAGUER, Lluc. «Parlar del gos de la nostra infància». COMeIN [en línia], abril 2024, no. 142. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n142.2427
