Fa gairebé 100 anys, l’economista John Maynard Keynes afirmava que el sistema capitalista no tendiria a la plena ocupació, ni a l’equilibri dels factors productius, sinó cap a un equilibri que només de manera accidental coincidiria amb la plena ocupació. Segons les seves prediccions, la societat actual ja hauria avançat tant que els països més desenvolupats es podrien permetre el luxe de realitzar jornades laborals de 15 hores setmanals. La realitat, però, ha esdevingut ben diferent.
La tecnologia ha estat utilitzada, no per alliberar-nos de tasques supèrflues, sinó per fer-nos treballar més i d’una manera més estressant. Tot i les proves pilot de setmanes laborals de 4 dies, que es duen a terme a diferents regions, i que semblen un èxit, encara hi ha molts sectors professionals en què la pressió per produir, i lliurar les feines en terminis de temps molt curts, fa que molts dels seus professionals s’acabin cremant. L’àmbit de la comunicació, malauradament, n’és un.
Moltes reunions, algunes poc necessàries, són un dels lladres que més temps ens prenen. L’experta Pilar Jericó afirma que cal gestionar les reunions de manera adequada per tal de guanyar productivitat, tranquil·litat i, sobretot, temps per poder destinar a les tasques més importants. Per això, aconsella deixar clars els objectius abans d’una reunió i convocar només els assistents que realment siguin indispensables. Durant la trobada, cal definir els rols i utilitzar el menor temps possible. En acabar, cal revisar els plans d’acció i compromisos, i fer-ne un seguiment posterior.
L’èxit de les reunions també està marcat pel dia de la setmana que escollim. Estudis previs demostren la poca eficàcia de convocar-les dilluns o divendres, quan ens despistem pensant en el cap de setmana, i afirmen que els dimarts es poden considerar els dies més productius. L’horari també és un factor important. Es creu que si es convoquen a primera hora del matí, només un de cada tres assistents l’aprofitarà, ja que no haurà tingut prou temps per preparar-la. Fer-la abans de dinar o a darrera hora de la tarda tampoc no seria gaire recomanable, ja que molts estarien pendents de la gana o del rellotge per plegar.
Algunes grans empreses també han canviat la dinàmica de les seves trobades de treball, fugint de les eternes presentacions amb PowerPoint. Amazon té per costum escriure memoràndums redactats en un màxim de 6 pàgines. Aquests s’envien als assistents amb prou antelació perquè els participants puguin treballar i reflexionar sobre els seus continguts, la qual cosa dona peu a una trobada de millor qualitat. D’aquesta manera, la informació també queda molt més ben desenvolupada que en un PowerPoint ple de titulars i poc contingut.
Un altre mètode a l’alça són les reunions asíncrones, mitjançant eines tecnològiques col·laboratives. D’aquesta manera, podem compartir les nostres idees i reflexions sense haver de coincidir en un mateix moment. Alguns dels seus avantatges són el fet de poder reflexionar sobre les propostes amb més temps, sense haver-nos de precipitar a l’hora de donar la nostra opinió, i poder accedir a la informació sempre que calgui, cosa que ens allibera d’estar prenent notes.
Darrerament, també comença a tenir força seguidors un tipus de reunió dinàmica anomenada walk and talk. Aquestes reunions es plantegen com una trobada d’uns 30 minuts que es fa fora de l’oficina, caminant. Un dels efectes més beneficiosos que té és que, amb aquest exercici, es potencia el pensament creatiu, ja que el nostre cervell rep més oxigen, i la inspiració ens arriba amb més facilitat, gràcies a l’increment de la memòria associativa. Els investigadors Marily Oppezzo i Daniel Schwartz n’expliquen els beneficis, en profunditat, en aquest article científic.
Tots aquests tipus de reunions, més curtes i resolutives, ens poden ajudar, sens dubte, a alliberar temps, ser molt més productius, i esgarrapar estones d’oci per a nosaltres mateixos. Les rutines de treball i la bona planificació també són eines que ens poden ajudar molt en el nostre dia a dia laboral. Dave Trott, gran director creatiu i escriptor nord-americà, explica que porta un registre de totes les idees que se li van acudint per quan les necessiti més endavant. Recordant les lliçons apreses del seu mestre, el publicista John Webster, afirma que «the worst time to look for an idea is when you need one (...) Everyone is full of great ideas they’ve loved over the years, but most people just let them evaporate, they forget them». Així, explica com recicla les idees que no necessita en aquell moment o que li ha rebutjat algun client, per a més endavant. Una altra manera d’explorar noves idees és parant atenció a tot el que ens envolta, no per copiar-ho, sinó per utilitzar-ho com a font d’inspiració. D’aquesta manera, explica com el monstre de les galetes del Barri Sèsam va inspirar el monstre de la mel dels cereals Sugar Puff.
El monstre de la mel, mascota dels cereals Sugar Puff
Font: Honey Monster Foods Ltd.
Maneres d’activar la creativitat
El fet de desafiar-nos constantment amb noves activitats i aprenentatges, sortir de la nostra zona de confort i explorar noves idees i enfocaments, estimula la plasticitat cerebral. D’aquesta manera, podem enfortir les connexions neuronals relacionades amb la creativitat.
La neurociència ha demostrat que el nostre cervell és més propens a generar idees creatives quan estem relaxats i en un estat de menys activitat mental conegut com a «mode de repòs». Dedicar-nos una estona a desconnectar, meditar o simplement relaxar-nos pot ser molt útil per reduir l’estrès i permetre que el nostre cervell realitzi connexions inesperades i creatives.
La curiositat també és un important impulsor clau de la creativitat. S’ha demostrat que quan som curiosos, el cervell allibera dopamina, un neurotransmissor associat amb el plaer i la motivació. En alimentar la nostra curiositat, per mitjà de l’exploració de noves àrees d’interès o fent-nos preguntes desafiants, es potencia la nostra capacitat creativa.
Per acabar, un darrer potenciador de la nostra creativitat seria el joc. Aquest estimula l’alliberament d’endorfines i activa les àrees cerebrals associades amb la imaginació i la resolució de problemes. Si abordem les nostres tasques professionals amb una mentalitat de joc, generarem idees noves d’una manera més lliure, experimentant sense tenir por al fracàs, i aconseguint trobar solucions innovadores.
Per a saber-ne més
FERNÁNDEZ, Tino (2011). «Martes, a las 16 horas... El mejor momento para una reunión». Expansión [en línia]. Disponible a: https://www.expansion.com/2011/11/01/empleo/desarrollo-de-carrera/1320168084.html
JERICÓ, Pilar (2014). «Cómo evitar que las reuniones sean una pérdida de tiempo». Pilarjerico.com [en línia]. Disponible a: https://www.pilarjerico.com/como-evitar-que-las-reuniones-sean-una-perdida-de-tiempo/
OPEZZO, Marily; SCHWARTZ, Daniel (2014). «Give Your Ideas Some Legs: The Positive Effect of Walking on Creative Thinking». Journal of Experimental Psychology: Learning, Memory, and Cognition vol. 40, n.º 4, págs. 1142-1152 [en línia]. Disponible a: https://www.apa.org/pubs/journals/releases/xlm-a0036577.pdf. DOI: http://dx.doi.org/10.1037/a0036577
TROTT, Dave (2022). «The worst time to look for an idea». Dave Trott’s blog [en línia]. Disponible a: https://davetrott.co.uk/2022/05/the-worst-time-to-look-for-an-idea/
Citació recomanada
MONTAÑA, Mireia. «Activa la creativitat i aprofita millor la jornada laboral». COMeIN [en línia], juny 2023, no. 133. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n133.2343
