A Europa el creixement d’ocupació i el creixement econòmic és un dels objectius primordials de l’agenda europea Europa 2020. Les polítiques nacionals i internacionals veuen en l’economia digital una font de creació d’ocupació i de desenvolupament econòmic. En l’economia digital, una clara oportunitat de negoci és la reutilització de les dades obertes (open data) que administracions públiques i empreses posen a la disposició d’altres empreses per crear productes i serveis de valor afegit.
Ara bé, per què és objecte de negoci?, quines capacitats i competències han de complir els actors d’aquest creixement?, com es pot conèixer el volum de negoci, les empreses involucrades i els índexs d’ocupació?
La reutilització de la informació del sector públic forma part de l'Agenda Digital Europea, i de l'Agenda Digital espanyola. Està regulada a nivell de directiva europea (2003/98/CE i 2013/37/UE) i legislació espanyola (Llei 37/2007 i RD1495/2011). La Unió Europea estima que la reutilització de les dades públiques pot representar 40 bilions d'euros a l'any de volum de negoci en la UE. Espanya té com a objectiu per al 2015 créixer un 20% entre 2011 i 2015, essent el valor base de 2011 entre 330M€ i 550M€.
A Espanya el sector econòmic que s’ocupa de la reutilització de la informació utilitza el terme de sector infomediario, encara que aquest terme sigui poc conegut i estigui absent en el diccionari. Infomediari és la versió abreujada de l’activitat principal del sector: intermediari de la informació. S’ha anat emprant des del 2011, quan es publicà el primer estudi sobre aquest sector. Els dos primers estudis van ser iniciativa pública (2011 projecte Aporta, 2012 datos.gob.es), i els següents han estat iniciativa de l'Associació Multisectorial de la Informació (ASEDIE), que tal com descriu, aglutina empreses infomediàries i organismes públics i privats que des de diferents sectors tenen per objectiu l’ús, la reutilització i la distribució de la informació (2013 i 2014 ASEDIE).
L’elaboració de productes i serveis d'informació ha estat objecte de negoci des de fa anys. En són exemples l’edició de directoris i guies d’adreces postals (codi 5812 de la CNAE). Ara aquest negoci ha passat a ser un motor econòmic, degut fonamentalment a dos fets: a) el desenvolupament del potencial de les TIC per a capturar i tractar les dades i b) la necessitat de tenir major seguretat en les operacions, per la qual cosa cal obtenir informació de l'entorn en què fonamentar les decisions i gestionar el risc d’aquestes en un entorn canviant i insegur. En conseqüència, cada vegada són més les empreses que necessiten adquirir productes i serveis d'informació. Per tant, capturar, tractar, gestionar informació estratègica i analitzar-la és en el centre de la indústria de la reutilització de dades. Recordem que aquesta activitat d'obtenció i tractament d'informació estratègica per a la presa de decisions s’anomena intel·ligència competitiva o intel·ligència econòmica, sobre la qual Eva Ortoll ja s'ha referit en altres articles d’aquesta revista.
Les capacitats i les competències dels professionals responsables de gestionar la informació són saber capturar, tractar, classificar, emmagatzemar i analitzar la informació. Per tant, el professional infomediari haurà de tenir competències de l'àmbit tecnològic, ja que haurà de saber treballar amb bases de dades i formats electrònics, però també haurà de conèixer llenguatges de classificació o vocabularis per a emmagatzemar les dades i els documents de manera classificada i controlant la qualitat de les dades. Finalment, haurà de conèixer tècniques d'anàlisi. Tradicionalment, aquestes competències s'han treballat en la llicenciatura de Documentació, i ara en el Grau en Informació i Documentació. Certs màsters, postgraus i cursos específics contribueixen a una major especialització en aquestes competències. Per tant, els graduats en aquesta titulació podrien gaudir d'alts nivells d'ocupació.
Ara bé, com es poden obtenir dades per a estudiar el sector que informin de l'evolució dels indicadors (volum de negoci, empreses del sector i ocupació dels intermediaris d'informació)? La metodologia i les fonts d'informació són complexes, per la qual cosa s'ha de continuar treballant. Aquest tema serà objecte d'un altre article, però ja avanço que les classificacions nacionals d'activitats econòmiques i d'ocupació són la base per a elaborar les estadístiques per part de les institucions competents: INE a Espanya i Eurostat a la Unió Europea. Donant un cop d'ull a aquestes classificacions és dificil fer un seguiment del sector infomediario o de reutilització d'informació. Aquesta dificultat la corroborem quan llegim els informes del sector (2011 projecte Aporta, 2012 datos.gob.es i 2013 i 2014 ASEDIPE).
Per tant, a causa del valor estratègic del sector infomediario i de l'open data (dades obertes) en l'economia digital, de les competències que el sector requereix, la reutilització de la informació ha d'estar en el nostre punt de mira per a conèixer millor els seus components, les seves oportunitats de negoci i les competències que requerirà. Des de la universitat podem satisfer aquestes necessitats i hem de fer-ho, tant en termes de formació com de recerca.
Citació recomanada
GARCIA ALSINA, Montserrat. El sector infomediari en alça: algunes reflexions. COMeIN [en línia], febrer 2015, núm. 41. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n41.1515
