Prenent decisions: ara és l'hora

Quan busques escola bressol, et familiaritzes amb el sistema de punts i els criteris de prioritat que elaboren automàticament un rànquing i decideixen per tu, ja que moltes vegades acabes anant al centre que has escollit en darrera opció. Els passos són els següents: visites durant les jornades de portes obertes, preinscripció i lliurament de la sol·licitud, espera de la resolució i, en darrer lloc, formalització de la matrícula. En aquest procés, la decisió és únicament en mans dels pares, i una vegada les cinc preferències estan lliurades llavors hi intervé el factor sort. 

 

Quan ja s’acaba l’educació infantil, si el centre no permet continuïtat en l’educació secundària obligatòria (ESO) es torna a repetir el procés, però llavors també hi intervenen els fills, en la presa de decisions. El circuït torna a ser molt similar a l’anterior, però cada vegada els pares tenen un paper més rellevant en l’acompanyament. I aquí és on volem posar el focus avui, en les orientacions per escollir estudis, ja siguin de batxillerat o universitaris.

 

Si es decideix continuar formant-se i cursar batxillerat, ens tornem a trobar en un moment clau. Arriba l’hora de decidir quina modalitat es vol cursar: arts, ciències i tecnologia, o humanitats i ciències socials. Hi ha altres opcions de batxillerat, però que no són tan habituals, i es tracta de la modalitat nocturna, la doble titulació batxiller i baccalauréat o fins i tot anar a l’estranger. Escollir una de les tres modalitats marcarà, en gran mesura, les possibilitats de formació professional o carrera universitària a les quals es podrà accedir. Abans, però, s’ha de passar per les proves d’accés a la universitat (PAU) que es fan durant el mes de juny. En aquest cas, si abans parlàvem del sistema de punts, ara serà la nota de tall en el cas de les universitats públiques, que ve determinada per l’oferta i la demanda, i no pas per la dificultat dels estudis. 

 

 

Una opció és assistir als salons com els que s’organitzen durant el mes de març: Saló de l’ensenyament @saloensenyament, #Ensenyament2015– (del 18 al 22 de març) i Saló Futura (del 20 al 21 de març també), especialitzat en màsters i postgraus.  Aquí podrem veure gran part de l’oferta formativa d’àmbit universitari i de formació professional. Als salons t’informen, pots agafar idees, demanar orientació i descobrir les noves titulacions per al pròxim curs 2015-2016.

 

Quan ja disposem d’informació, i sempre abans de la presa de decisió, cal tenir en compte les opcions d’accés, és a dir, si el centre és públic o privat; la durada dels estudis; el tipus de títol que s’obté; el cost del curs; les sortides professionals –és interessant assessorar-se de les noves oportunitats que ofereix el mercat i què demanen les empreses–; conèixer les tasques de la professió; les condicions de treball; el nivell de formació; el sou; les condicions laborals; la situació actual del mercat laboral; així com també les perspectives de futur. 

 

Pel que fa el centre, cal fixar-se en el perfil d’ingrés recomanat per a cursar els estudis, cal buscar quina és la taxa de graduació, l’abandonament de la titulació, la remuneració mitjana dels graduats, les sortides professionals per a les quals et capacita la formació i la inserció laboral –aquesta darrera dada els col·legis professionals us la podran donar. També ens pot ajudar a escollir si permeten fer pràctiques, programes d’intercanvi a l’estranger, dobles titulacions,  i quin prestigi i reconeixement té el professorat. Un aspecte que marca la diferència, si ens centrem en la formació universitària, és el perfil d’assignatures optatives dels graus.

 

I, per acabar, hem recollit alguns consells per a triar estudis, del col·lega Antoni Badia, professor dels Estudis de Psicologia.  Podeu continuar llegint i, en acabar, veure el vídeo per a no deixar-vos cap detall. 

 

Badia esmenta que cal detectar quines àrees de coneixement interessen més a l’alumne. “El primer criteri de l'estudiant ha de ser triar el camp de coneixement que li agrada més, però els camps de coneixement que ha de tenir com a referents són els estudis futurs que ha de cursar, que són més variats i específics que no pas les àrees curriculars”. A més, cal saber en quina professió li agradaria treballar; en tercer lloc, convé avaluar les competències –o dit de manera més col·loquial punts forts i habilitats de l’alumne per escollir una formació que permeti millorar-les i ampliar-les. Tenir en compte la disponibilitat del temps. En aquest cas, la Universitat Oberta de Catalunya permet flexibilitat i també que l’alumne es gestioni i marqui el ritme d’estudi. Segons la situació laboral i personal, suposa un factor clau per poder formar-se al llarg de la vida. 

 

Un dels altres criteris on Badia posa èmfasi és en el fet que “cap decisió sobre els estudis no és irreversible”, ja que, com diu, “el col·lectiu de persones que estan en un procés continu d’aprenentatge (per a aprendre idiomes, per a actualitzar-se laboralment o per a ampliar estudis, entre altres finalitats) no para de créixer”. I, per últim, és rellevant no prendre la decisió de manera solitària ni aïllada, es pot tenir l’acompanyament de la família, els amics o el mateix tutor del centre, però la decisió final és personal i s’han d’evitar les imposicions.