''Lo que pasa y lo que queda'' en informació i comunicació

La conferència va ser introduïda per Sandra Sanz, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. Eva Marín, cap de Documentació de Santillana i docent del grau d’Informació i Documentació UOC, va presentar el ponent. Jorge Bronet, director de la seu UOC de Madrid, hi feu la benvinguda inicial. El que llegireu seguidament són unes notes personals, que m’agradaria que us encoratgessin a escoltar el vídeo complet de la sessió. Per això em centraré a fer uns apunts sobre una faceta de la conferència, sobre “el que passa”, sense entrar en “el que queda”. Les consideracions sobre el que passa es van fer des del punt de vista del periodisme, en coherència amb el background del ponent. Ara bé, poden resultar d’igual interès per a altres professions molt directament concernides en el maneig de la informació i de la comunicació: community managers, documentalistes, gestors d’informació, publicistes, gestors de coneixement, bibliotecaris, creadors audiovisuals, etc. I en un sentit més ampli, apel·len a cadascú de nosaltres en tant que, d’una forma o altra, som productors i consumidors d’informació, i en la mesura que som coresponsables del present i del futur de la nostra societat.

• Els canvis estan passant, no han passat. És a dir, les transformacions radicals que han comportat la irrupció de la globalització i de les noves tecnologies no han arribat ni de bon tros a un règim permanent, ans al contrari, seran en curs almenys en els propers decennis. Tot el que s’esdevingui no està escrit enlloc, sinó que depèn de les accions i les decisions de cadascú de nosaltres com a polítics, científics, professionals, ciutadans, etc. Per tant, no és tan important intentar predir el futur com disposar-nos a viure’l activament.

• El “solitari-social” com a punt de partida per a un nou tipus de persona. És a dir, està sorgint no tan sols un nou tipus de productor i consumidor d’informació, sinó un nou tipus de persona. Ara bé, a hores d’ara a penes hem començat a analitzar el comportament de les persones en aquests nous entorns d’informació digital, i les seves implicacions.

• Tot està a l’abast. Això obre possibilitats immenses, però en la pràctica ens desborda. Ens posa a cadascú davant del fet d’haver de decidir quins continguts i serveis ens interessen i quins no, i quin és el nostre règim de connexió (i també de desconnexió) digital.

• Necessitat d’orientació. Davant un flux constant i multidireccional d’informació, necessitem senyals de qualitat i de traçabilitat per a un consum responsable i profitós. Si aquesta exigència existeix i és resolta en bona mesura respecte a productes tangibles com ara els aliments, resta pendent i és tant necessària o més que s’assoleixi respecte a intangibles com la informació i la comunicació.

• El relat i la gestió de la complexitat del constant flux de dades i informació, de procedència i biaixos diversos, requereix nous llenguatges, encara lluny d’assolir la seva plenitud. Hi podem trobar pistes en l’aparició de noves interfícies que combinen en una sola pantalla la presentació simultània de diversos elements informatius, o en les trames de sèries de ficció de qualitat.

Us recomanaria en tot cas que seguiu l’enllaç a la captura digital de la conferència, que va ser trending topic a Madrid el 27 d’abril. I, d’altra banda, em permeto apuntar-vos que qüestions com les que acabem de comentar són centrals en els dos graus de @UOCinfocom: grau de Comunicació, grau d’Informació i Documentació.

Per a saber-ne més:

Conferència Iñaki Gabilondo a MediaLab Prado, Madrid 27 d’abril 2015:

Captura de vídeo de la sessió

Storify de la sessió

Grau de Comunicació UOC

Grau Informació i Documentació UOC

Citació recomanada

COBARSÍ-MORALES, Josep. ''Lo que pasa y lo que queda'' en informació i comunicació. COMeIN [en línia], maig 2015, núm. 44. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n44.1535