Número 46 (juliol-agost de 2015)
Llei de reutilització: noves línies de negoci per a biblioteques i arxius?
Montserrat Garcia Alsina

La llei que regula la reutilització de la informació del sector públic va ser modificada el passat 10 de juliol amb l’objectiu d’incorporar-hi les indicacions que marca la directiva europea del 2013. Aquesta actualització de la llei fa èmfasi en el paper de la reutilització de la informació per tal d’impulsar l’economia del coneixement. Com a novetat, reconeix el paper de les biblioteques, els arxius i els museus com a proveïdores d’informació del sector públic, als quals ofereix una via per a obtenir beneficis. I potser per a obrir noves línies de negoci. A més, la llei evidencia progressos febles en la construcció de sistemes de gestió de documents i, en aquest sentit, s'obren noves expectatives. Aconseguirà la modificació de la llei impulsar el creixement econòmic i crear ocupació?

Efectivament, la Llei 18/2015, de 9 de juliol, per la que es modifica la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic aposta un cop més per la informació com a base de creació de productes i serveis d’informació de valor afegit per part d’empreses de l’anomenat sector infomediari. Així mateix, impulsa els mecanismes per a facilitar la reutilització amb finalitats comercials: creació d’instruments de recuperació d’informació, utilització de formats oberts, creació de catàlegs d’informació pública i utilització de normes formals obertes. 
 
Dues novetats destaquen en la directiva incorporada en la llei del 2015. En primer lloc, la directiva i la llei incorporen les biblioteques (incloent-hi les universitàries), els museus i els arxius en el conjunt d’organismes que queden obligats a complir la llei de reutilització de la informació pública. Per tant, la llei reconeix el paper de les biblioteques, els arxius i els museus en l’economia del coneixement. Aquesta novetat té implicacions per a aquestes institucions, en ser considerades proveïdores de documents amb finalitats comercials per tal que siguin reutilitzats per les empreses del sector infomediari o mercat de la informació. En altres paraules, a més d’haver d’incloure pràctiques de reutilització d’informació, hauran d’incloure el cobrament de serveis i productes d’informació. Les tarifes s’hauran de calcular de tal manera que cobreixin els costos marginals –de reproducció, posada a disposició pública i difusió–, juntament amb un marge de benefici. 
 
Per tant, s’obre una nova via de negoci, ja que l’obtenció de beneficis contribuirà a fer que els centres obtinguin ingressos. Podria ser una via per a explorar un finançament mixt: públic –ja existent i cada cop més reduït– i privat amb la venda d’informació del sector públic i de serveis i productes d’informació de valor afegit, en lloc de privatitzar els serveis històrics i tradicionals d’aquestes institucions. És una via per a obtenir recursos propis. Així, doncs, la llei podria tenir més implicacions: hauran d’obrir aquestes institucions noves línies de negoci, incloent-hi la reutilització d’informació, per a elaborar productes i serveis d’informació amb valor afegit? Serà una via per a arribar al seu autofinançament? Sens dubte, la llei atorga nous rols a aquest sector i nous reptes de gestió i supervivència, que es traslladaran en la necessitat d’incorporar noves competències en els perfils professionals.
 
La segon novetat –respecte l’anterior directiva europea i la llei espanyola– correspon a l’obligació dels estats d’informar cada tres anys a la Comissió Europea sobre la disponibilitat d’informació del sector públic per a la seva reutilització. Hauran d’indicar les condicions que regeixen aquesta disponibilitat i les pràctiques en matèria de recurs. Aquesta novetat contribuirà a recollir informació sobre les pràctiques de reutilització, l’anàlisi de les quals contribuirà a conèixer amb més detall el sector infomediari des del punt de vista del subministrador de la informació i el marc en el qual les empreses es mouen per a produir productes i serveis. Fins ara disposem de les dades subministrades per la Asociación Multisectorial de la Información (ASEDIE). Per tant, d’aquí a tres anys amb els informes d’ASEDIE i els que preparin les administracions públiques –depenent sempre de com es facin aquests informes– podrem fer estudis més detallats del sector infomediari, incloent-hi diferents punts de vista, i podrem veure si realment la reutilització potencia l’economia del coneixement.
 
Per acabar, ens volem referir de manera específica a la llei espanyola, i concretament a l’article 4, que fa referència a la creació de sistemes de gestió de documents com a instrument per als ciutadans per a la recuperació d’informació. Sobte aquest punt cal dir que l’any 2007 la Llei 37/2007 ja assenyalava la creació d’aquests sistemes. Constatem, doncs, que la llei modificada encara recull la necessitat –vuit anys després– de progressar en el disseny i implementació de sistemes de gestió de documents a les administracions públiques i els organismes involucrats en el compliment de la llei. Les normes tècniques d’interoperabilitat, publicades entre el 2011 i el 2013, van ser un pas per a avançar; esperem que a partir de la Llei 18/2015 la implementació real arribi a totes les administracions publiques, i als serveis mancomunats per als municipis amb menys de 10.000 habitants.
 
En definitiva, esperem que la implementació de la Llei 18/2015 permeti avançar en la generació d’instruments per a la recuperació eficient d’informació, i en l’explotació d’informació i generació de valor afegit. I, per tant, que ara sí que impulsi l’expansió del sector infomediari, que de ben segur contribuirà a fer créixer l’economia del coneixement i a crear ocupació, com ja apuntava la primera Llei del 2007 i la Directiva del 2003.
 
Part d’aquesta ocupació haurà de ser coberta per graduats en informació i documentació i postgraduats en sistemes de gestió de documents. Per tant, per a les facultats d’aquest àmbit, aquesta llei també té implicacions a tenir en compte: increment de competències en gestió i anàlisi d’informació. Ja veurem com avança la seva implantació i com evolucionen els nous reptes. 

 

gestió de la informació;  documentació;  biblioteconomia; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???