Fa temps vaig llegir, no recordo on, que l’spam acadèmic era pitjor que l’spam que hi havia a principis del correu electrònic, aquell que et venia pastilles de viagra. I és pitjor perquè ataca, deia, el pitjor pecat capital del professorat universitari, l’ego, car et fan creure en un correu que han llegit algun article i volen publicar la teva recerca. Anem a pams, però. Què entenem per spam acadèmic?
Ja tenim interioritzat de fa força anys que l’spam amb què convivim és tot aquell correu enviat de forma indiscriminada i massiva, sense el consentiment del receptor (recordem el gag dels Monty Python que dóna nom a l’acció Spam spam spam spam). Doncs bé, l’spam acadèmic és el mateix però amb una naturalesa lligada al món acadèmic i a la universitat. Com pot ser? Tècnicament és molt senzill, i els professors universitaris posem el nostre correu institucional en tota la nostra producció científica. Tan senzill com agafar les metadades dels nostres articles, les nostres comunicacions a congressos o els directoris dels dominis .edu. Per què es fa?
Certament, el món acadèmic és un vector econòmic. No només lligat als beneficis del PIB, a les patents i al nou coneixement generat, sinó també considerant la despesa econòmica que hi ha al darrere. L'organització de congressos és una activitat econòmica d’alt nivell. D’això, a Barcelona, en sabem prou. I, evidentment, la comunicació i difusió científica també és un negoci, i en alguns casos, molt rendible. Posem dos exemples. Segons el Blog de la London School of Economics, el Grup Reed Elsevier, l’editorial científica més important del món, va declarar uns ingressos l’any 2014 de 2.756 milions d’euros, i uns beneficis de 762 milions d’euros, la qual cosa deixa un marge del 37% (The Impact Blog, 2015). Per la seva banda, l’any 2013 Richard van Noorden xifrava els ingressos de la indústria de publicació científica en 9.400 milions de dòlars.
A més a més, caldria afegir el fet que l’open access com a moviment i com a realitat ha fet canviar les editorials, els seus models de negoci i, per tant, els fluxos econòmics. Resumint, que la despesa es faci en el moment de publicar els continguts (autors) i no en el moment d’accedir-hi (lectors) ha fet generar noves editorials amb noves formes de negoci. Totes tenen la mateixa bona fe, però? Ja es va començar a veure que no sempre. I, cosa que és pitjor, amenaçava d'esquitxar i tacar l’open access. I si algunes revistes empren el model de negoci de l’ open access per a enganyar i aprofitar-se dels pobres acadèmics que necessiten publicar tant com respirar per allò del publish or perish?
Tal com relata Declan Butler (2013), la persona referent per a qüestionar aquestes pràctiques sospitoses per part d’algunes editorials ha estat Jeffrey Beall, que ja el 2008 va començar a fer una llista d’editorials que tenien males pràctiques, així com també de revistes individuals que es comportaven d’aquesta forma. Com la llista de morosos, ser-hi o no en aquesta llista pot ser discutible en alguns casos (hi ha alguns casos controvertits), però feia de frontera i escut entre les pràctiques raonables i les que no. En diuen predatory journals o publishers. Personalment, sempre he cregut que tot i entendre el concepte depredador, sovint es podria concretar més com a parasitari, atès que deixa viu l’hoste per a continuar-se’n beneficiant. Beall ha fet uns criteris per a incloure aquestes revistes en la seva llista. Són rellevants, perquè ajuden, a la inversa, a fer plans de qualitat, a saber quines coses ha de tenir una revista i com s’ha de comportar, des dels editors, la gestió, la integritat de la revista fins al procés de revisió, part de la clau de volta del procés. Ateses algunes crítiques també rebudes, ara de la llista en diu editorials d’open access, que són potencialment, possiblement o probablement, de tipus depredador.
Predator Font: viquipèdia.
Arran d’aquest treball s’ha publicat molt recentment a BMC Medicine un interessant treball de Shen i Björk (2015) sobre aquestes revistes i editorials depredadores, amb un estudi sobre moltes d’aquestes revistes que considera aspectes com a ara el país d’origen de l’editorial, les despeses de publicació, quines editorials tenen més revistes i les disciplines on n’hi ha més. Sens dubte plantegen alguns aspectes rellevants, es qüestiona fins i tot el concepte de depredador. Els autors consideren que potser fora més oportú dir-ne revistes d’accés obert amb pràctiques de màrqueting i de peer review qüestionables. Altres conclusions rellevants és que un percentatge elevat d’aquestes pràctiques es duen a terme a determinats països asiàtics, amb molt baixa presència de Sud-amèrica.
Més que mai, fent un joc de paraules de diversos refranys amb la via daurada de l’open access, no és or tot el que lluu, però això no vol dir ni molt menys que paguin justos per pecadors. Així que, compte, analitzem sempre per què ens envien aquella petició d’un article (Per què a mi? per què ara?) i comprovem que no formi part de la llista Beall. O, a la inversa, mirem si forma part del directori DOAJ (Directory of Open Access Journals), que seria el complementari en positiu (pels criteris de qualitat exigits per a ser-hi) de la llista Beall. Com diem al ram, màxima informació per a prendre les millors decisions.
Per a saber-ne més:
Beall, Jeffrey (2012). “Predatory publishers are corrupting open access”. Nature, núm. 489, p. 179.
Beall, Jeffrey (2015) Beall’s List: Potential, possible, or probable predatory scholarly open-access publishers [en línia].
Butler, Declan (2013). “The Dark Side of Publishing”. Nature, vol. 495, p. 433-435.
Shen, Cenyu; Björk, Bo-Christer (2015). “‘Predatory’ open access: a longitudinat study of article volumes and market characteristics”. BMC Medicine, vol. 13, p. 230.
The Impact Blog (2015). Dutch universities plan Elsevier boycott — will this be a game changer or will publisher profits remain unaffected? [en línia]
Noorden, Richard van (2013). “http://www.nature.com/news/open-access-the-true-cost-of-science-publishing-1.12676 ”. Nature, vol. 495, p. 426-429.
Citació recomanada
LÓPEZ-BORRULL, Alexandre. Spam acadèmic i Predatory Publishers: ecosistemes més salvatges. COMeIN [en línia], octubre 2015, núm. 48. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n48.1572
