Serem creatius o no serem

L'horitzó que dibuixaran aquestes tendències en els rols professionals és incert, però sens dubte s'entreveuen canvis en la jerarquia de les habilitats que el mercat de treball demandarà en els pròxims anys. Segons l'informe, l’any 2015 les habilitats requerides eren, de major a menor importància, la resolució de problemes complexos, la coordinació amb altres persones, la gestió d'equips, el pensament crític, la capacitat negociadora, l'orientació a la qualitat, l'orientació al servei, la capacitat d'avaluar i prendre decisions, l'escolta activa i la creativitat. El 2020 el mercat i la societat hauran reordenat aquestes habilitats. Per exemple, es preveu que una capacitat com l'orientació a la qualitat desaparegui de la llista de les deu habilitats principals i que una altra, la flexibilitat cognitiva, entri en ella. 

 

És interessant comparar els tres primers llocs de la llista. El 2020 el primer lloc el seguirà ocupant la capacitat de resoldre problemes complexos, mentre que el segon serà per el pensament crític, que en la llista del 2015 estava en quarta posició. El tercer lloc serà per  a la creativitat, que protagonitza la pujada més notable: del dècim lloc el 2015 al tercer el 2020. Les organitzacions, les institucions formadores i la societat en el seu conjunt haurem d'arribar a acords sobre què signifiquen i com s'apliquen conceptes com la flexibilitat cognitiva i el pensament crític —i amb això, haurem de tenir clar quin ha de ser el paper de les matèries i continguts formatius de caràcter menys directament pràctic—, però també haurem d'actualitzar conceptes com el de creativitat, tan antics com la humanitat.

 

Està comunament acceptat que la creativitat és la capacitat de generar noves idees i conceptes o d'establir noves associacions entre idees i conceptes ja coneguts per produir solucions originals. Però ara, i sobretot en el futur immediat, la creativitat és i serà una mica més.  

 

La bona premsa de la qual gaudeix la creativitat és fruit, sens dubte, d'un context cultural, social i econòmic en el qual hi ha més dubtes que certeses i en el qual s'entenen els problemes a resoldre com a interaccions complexes de molts elements. En territoris com el de la política, els ciutadans esperen solucions creatives per a desafiaments que s’han demostrat irresolubles mitjançant mètodes i processos mil vegades ja assajats. En territoris com la comunicació, la creativitat sembla l'única manera d'arribar a públics avesats i molt conscients de la seva capacitat de triar entre múltiples productes i missatges. Els científics socials paren cada vegada una major atenció a les pràctiques de creació col·lectiva que sorgeixen espontàniament a la Xarxa (o fora d'ella però utilitzant-la com a infraestructura). La fascinació del món dels negocis en les últimes quatre dècades per un personatge com Steve Jobs ha convertit allò creatiu en un bé essencial al món de l'empresa. Tots aquests exemples demostren que la creativitat s'ha convertit en un valor que és necessari estudiar i conrear, a més de ser quelcom que ja no s'espera només d'artistes i individus notables.

 

Cites virals com “la creativitat és la intel·ligència passant-s'ho bé”, atribuïda a Albert Einstein però que bé podria ser fruit del treball d'un creatiu publicitari, poden semblar simples peces de propaganda de no se sap bé què, però en realitat serveixen per dirigir el focus d'atenció cap a tres aspectes clau. El primer, relacionat amb la referència a la “intel·ligència”, és que la creativitat no és característica d'una aristocràcia selecta, sinó quelcom propi de tot individu intel·ligent. El segon és que, en conseqüència, la creativitat pot ensenyar-se i entrenar-se. El tercer, ja relacionat amb el “passar-s'ho bé”, és que la creativitat neix i es desenvolupa en forma de joc. 

 

I l'entorn en què centenars, o milers de persones poden jugar i crear juntes, fent així que la creativitat emergeixi de manera inevitable, és la Xarxa. Per això alguns estem convençuts que l'entorn online és ideal per ensenyar i desenvolupar la creativitat en programes formatius de nivell. Així ho hem entès sempre en els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, iniciant als estudiants del Grau de Comunicació en el pensament creatiu des dels primers semestres i, també, en un nou programa formatiu —desenvolupat pels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, els Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions i els Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC— com és el Grau de Disseny i Creació Digitals, planificat per desenvolupar la creativitat de tots els estudiants des del mateix instant en què aquests accedeixen a l'aula virtual, aprofitant tant l'ecosistema de la Xarxa com els recursos i les actituds que es posen en joc en l'entorn online.