Lectura i butxaca

Ens remuntem a l’any 2012 després de la polèmica creada per l'anunci de la baixada de l'IVA del 21% al 10% només per al sector de la compra-venda d'obres d'art. Just dies abans de la Fira ARCO, el ministre espanyol d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va anunciar que el Govern estava enllestint la baixada general de l'IVA cultural. Posteriorment la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va corroborar la rebaixa del 21 al 10% de l'IVA per al sector cultural –arts escèniques, música, espectacles i cinema–, prevista, segons va dir en roda de premsa, per a aquell mateix any. La  rebaixa no es va complir.

 

Quatre anys més tard torna a ocupar titulars dels diaris el mateix assumpte: el govern rebaixarà l’IVA de la premsa i llibres digitals equiparant els mateixos impostos als llibres i publicacions en paper. En aquesta ocasió ha estat el ministre d’Economia, Luis de Guindos, qui ha comunicat la decisió i ha afirmat que la rebaixa es farà d’una sola vegada i no de manera gradual. La mesura s’ha donat a conèixer després que Brussel·les permetés als Estats membres reduir l’IVA d’aquests serveis. La Comissió d’Assumptes Econòmics de la Unió Europea vol simplificar les normes per tal de promoure el comerç electrònic, i representa una victòria per a la Asociación de Editores de Diarios Españoles (AEDE) y la Federación de Gremios de Editores (FGEE), que feia temps que batallaven per aquesta rebaixa. “La modificació dels tipus de l'IVA aplicats als diferents sectors culturals ha tingut un enorme efecte sobre un sector especialment maltractat per les reduccions de la despesa pública i la seva major elasticitat-renda de la demanda. I tot això en un sector fonamental per al desenvolupament humà de qualsevol societat i per estar en l'arrel de la cadena de valor d'una economia competitiva gràcies a la seva aportació en creativitat i singularitat“, afirmava Lluís Bonet, professor titular de la UB i expert en gestió, política i economia de la cultura. (Bonet, 2014)

 

El llibre electrònic representa un 5,1% de la recaptació del mercat editorial espanyol segons la Federación de Gremios de Editores, tot i que altres fonts situen els ingressos entre el 10 y el 15% del total, però encara són xifres molt petites en comparació amb els Estats Units, tot i que a l’altra costat de l’oceà han tingut una devallada de creixement. Aspectes com la comoditat, la portabilitat, la possibilitat d’enriquir el text, de fer-hi anotacions i comentaris són valorats positivament, però tenen com a contrapartida la pèrdua del control comercial de l’obra i la facilitat de fer-ne còpia. Detalls que justifiquen, en part, les petites xifres del sector i la no consolidació, de moment, del llibre digital. Malgrat això, les necessitats i la realitat que envolten els lectors i els llibres es modifica de manera imparable, i, per tant, la indústria editorial es veu obligada a evolucionar.

 

En quin estat de salut es troba el llibre digital? Què hi ha al darrere del negoci editorial en digital? Les dades de facturació del sector estan estancades? Quina és l’amenaça actual de la pirateria? 

 

Segons l’enquesta anual a les editorials espanyoles, per tal de saber fins a on arriba l’aposta d’aquestes pel format digital, algunes de les dades interessants que l’informe recull són que el 39% de les editorials publica llibres enriquits, i els enllaços, les animacions, els recursos multimèdia i les aplicacions són els mitjans més actualitzats. Els canals de distribució més estesos són les plataformes digitals (84,2%) seguits de la venda directa als portals web de les respectives editorials. Els editors consideren com la principal motivació per entrar al mercat del llibre digital el fet que permet arribar a públics diferents del de l’imprès i veuen la implementació de les mesures legals  com la clau que podria dinamitzar el mercat del llibre digital a l’Estat espanyol i posar fre a la descàrrega il·legal de continguts (el mecanisme més mencionat per frenar la descàrrega no legal és el Digital Rights Management (DRM). 

 

És realment el preu dels llibres (digitals) un entrebanc per al consum o hi ha un problema més enllà que recau en els hàbits de lectura?

 

Les primeres campanyes de promoció de la lectura als infants ja tenen 20 anys d’existència i han sorgit nombrosos projectes per potenciar-la, des dels “Nascuts per llegir” fins a la motxilla viatgera, que és una de les moltes iniciatives de col·legis i/o biblioteques per potenciar la lectura entre els més petits. Llegir i comprendre bé representa avantatges infinits, però la lectura també significa aprendre a escoltar els infants, ajudar-los a desenvolupar la curiositat, que aprenguin a fer preguntes, estimular-los a la lectoescriptura, ser flexibles amb la relació amb el llibre (començar pel final, mirar dibuixos, saltar-se'n trossos, deixar-lo si no agrada) motivar a llegir però no obligar, predicar amb l’exemple, escollir llibres en funció de l’edat i els gustos, fer del llibre un objecte del dia a dia; aprendre a ser crítics, saber diferenciar realitat de fantasia, compartir la lectura, gaudir de les il·lustracions, llegir contes i altres gèneres literaris, fer activitats que siguin una continuïtat a la lectura, animar-los a escriure, escriure cartes entre amics, correus electrònics, potenciar els espais públics de lectura com les biblioteques, per exemple, regalar llibres, diferenciar entre els deures i la lectura per plaer i, sobretot, treballar l’hàbit de la lectura. 

 

 

Bonet, Ll. (2014). “Causas y efectos de la subida del IVA a la cultura: un análisis comparado”. En: The economy journal.com.

 

El libro digital. Aproximación a la realidad de las editoriales presentes en LIBER 2015 (febrero 2016). [Consulta: 15/12/2016]

 

La promoció de la lectura a les biblioteques públiques. [Consulta: 15/12/2016]