De males mares, haters i followers

Com comentava en l'article anterior, vaig començar a seguir Tania Llasera a Instagram fa una mica més d'un any. El seu perfil se centra tant en la seva vida privada com professional, tot alternant selfies d'ella amb fotografies del seu fill Pepe, de poc més d'un any, en diferents situacions quotidianes. Recentment la presentadora de La Voz ha anunciat en el seu mateix perfil que està embarassada del seu segon fill.

 

Mentre el seu fill era un nadó —pràcticament fins fa pocs mesos—, les fotografies que compartia d'ell solien provocar una allau de comentaris per part de les seguidores. Algunes d'aquestes fotografies rebien missatges que sancionaven, criticaven o alliçonaven la manera com Llasera estava criant el seu fill. En algunes ocasions es generaven discussions força agressives entre aquelles persones que la criticaven i les que defensaven la llibertat de la presentadora de criar el seu fill segons el seu propi criteri. Alguns dels temes eren tan banals com el tipus de motxilla que feia servir per portar el nadó, si el cobria amb una gasa al cotxet, o si li posava un collaret d'ambre. Llasera ho gestionava amb força ironia, gairebé mai responia els comentaris —només respon a aquells que li pregunten sobre productes o marques que ella patrocina— i fins i tot més endavant, conscient del que provocava en el grup de seguidores, de tant en tant incorporava fotografies amb peus de foto que sabia que generarien debat. No obstant això, des que el fill de Llasera és una mica més gran i les fotografies menys explícites, els comentaris d’aquest estil han desaparegut.

 

En les últimes setmanes he començat a seguir dues famoses més que també han esdevingut objectiu de crítiques arran d'alguna declaració o publicació en relació a la seva maternitat recent: la periodista Samanta Villar i la cantant Soraya. Vaig començar a seguir els seus perfils d'Instagram i vaig constatar com algunes tòniques es repetien.

 

Soraya, que casualment treballa per al mateix grup mediàtic que Llasera i Villar, ha estat mare fa molt poc. Al cap de pocs dies de donar a llum —al voltant d'una setmana— la cantant va publicar que sortia a sopar amb la seva parella i això va desencadenar tot de crítiques per, suposadament, abandonar la nena pocs dies després de néixer. La reacció de Soraya va ser molt a la defensiva i, amb ironia, va respondre: "sí, sóc una mala mare per voler tenir temps per mi mateixa". Les crítiques en aquesta foto i en posteriors van anar creixent a mesura que en els seus comentaris mostrava disconformitat i fins i tot bloquejava usuàries. En aquest sentit, la seva gestió de la comunicació va ser una mica més traumàtica que en d'altres casos —almenys en aquest episodi inicial— tot i que les dinàmiques entre les seguidores són molt similars, així com ho és el to en què s'expressen. 

 

Hi ha una sensació de confiança extrema en com les seguidores s’adrecen a les famoses a través d'Instagram. Els fan preguntes directes o comentaris, els proporcionen consells, esperant una resposta d'igual a igual. Quan les mateixes celebritats rebutgen consells que no han demanat sobre com han de criar els seus fills, algunes seguidores s'ofenen i es justifiquen dient que són famoses i que, per tant, s'exposen a les crítiques. En qualsevol cas, la qüestió principal aquí no són els comentaris negatius, o simplement el fet de criticar. En aquest cas, la importància rau en els discursos que es difonen en aquest tipus de converses i en la duresa amb què les mares ens jutgem les unes a les altres.

 

En el cas de Villar, el seu perfil d'Instagram és poc actiu, tant en relació a la seva vida professional com personal, a excepció d'una foto publicada d'un dels seus dos nadons —és mare de bessons— a finals de juny del 2016. En el seu cas, la "guerra" es va lliurar en mitjans tradicionals i es va reflectir sobretot a través de Twitter a partir de les declaracions de la periodista en relació al seu llibre Madre hay más que una, en què afirmava que la maternitat havia empitjorat la seva qualitat de vida, un matís o crítica realista al dia a dia de la majoria de les mares que també la va convertir en blanc de tota mena de crítiques. Villar ni tans sols s'ha atrevit a parlar de penediment en la línia d'altres dones que han trencat el tabú, simplement ha exposat alguns punts negatius sobre el fet de ser mare, especialment els primers mesos, punt en el qual es troba ella.

 

Aquests tres casos són diferents pel que fa al tipus de discussions generades. En el cas de Llasera, es tractava de qüestions bastant superficials, si tenim en compte que es tracta gairebé d'eleccions basades en el consum de determinats productes. En el cas de Soraya ha suposat un moment puntual de crítiques però que encara arrossega alguns comentaris en les seves publicacions més recents. I en el cas de Villar l'arrel és més profunda i posa de relleu el fons de la qüestió, que és la poca tolerància a les diferents maneres d'entendre la maternitat, tot propagant discursos molt estructurats, fins i tot estereotipats, tant des d'un punt de vista més tradicional com a partir d'altres tendències alternatives sobre la criança dels fills. En tots els casos predomina una actitud jutjadora i recriminatòria, de vegades disfressada de consell, en el qual les mateixes dones ens acabem criticant per tot. No és un comportament generalitzat, però sí que hi ha una part de públic a les xarxes socials que posa de manifest una realitat que, si bé ja coneixem en el dia a dia, a internet s'acaba sobredimensionant. Una mica més de tranquil·litat i comprensió no ens aniria malament.