Transparència, reutilització i intel·ligència

La mateixa llei de transparència i altres lleis com la llei de reutilització de la informació i la de procediment administratiu comú apunten que les administracions han d'engegar recursos per gestionar la informació pública. Un d'aquests recursos són els sistemes d'informació que han d'incloure de manera específica sistemes de gestió de documents. 

 

En efecte, l'aprofitament de la informació per part d'administracions públiques i ciutadania es pot efectuar si prèviament les administracions públiques han definit i implantat una sèrie de processos i procediments que sistematitzin la gestió del cicle de vida de les dades i de la informació continguda en documents i bases de dades, per tal de garantir-ne l'emmagatzematge, la fàcil recuperació i la qualitat de les dades. Aquests processos s'inicien amb la creació de les dades, documents i informació durant l'activitat diària de les organitzacions, segueixen amb l'emmagatzematge d'aquestes dades, aquests documents i la informació, els mecanismes per compartir-los, i el seu ús i aplicació. Tots aquests processos compten amb el suport de les tecnologies de la informació, procediments que detallen com implementar aquests processos, i les persones que els duen a terme i usen les tecnologies. Tot això constitueix els denominats sistemes d'informació.

 

L'ús que les mateixes administracions públiques fan de les pròpies dades que produeixen constitueix una font de riquesa rellevant que ben gestionada reverteix en el desenvolupament del territori, sota jurisdicció de l'administració. Per descomptat que també és font de riquesa la reutilització de la informació per part de la ciutadania i de les empreses del sector infomediari.

 

Les administracions disposen de dades sobre el territori, com per exemple l'evolució de la població i les piràmides d'edat, l'evolució de les empreses, les visites de turisme a partir de les enquestes que es fan als visitants de les oficines de turisme, o les necessitats de la població, a partir per exemple de les reunions que fan amb la ciutadania amb motiu d'aplicar polítiques de govern obert, o les zones a reparar de la ciutat a partir dels informes que puguin fer els guàrdies municipals, entre moltes altres dades. Tota aquesta informació es pot utilitzar per fer projeccions de futur i definir polítiques públiques, dissenyar accions i activitats més orientades i enfocades a contextos concrets. La gestió d'aquestes dades, la seva anàlisi i aplicació és objecte d'estudi per part de la intel·ligència territorial. 

 

Es parla molt del potencial de les dades obertes, i de la reutilització de la informació. Això depèn en part del fet que les administracions públiques publiquin i facilitin l'accés a les dades obertes. En aquests moments, a més de l'administració estatal, ja hi ha administracions autonòmiques i locals que han engegat portals de dades obertes. No obstant això, encara queda camí per recórrer per part dels subministradors de dades: les administracions públiques. Cal encara que els servidors públics, empleats i polítics, sobretot aquests últims, prenguin consciència del que implica en l'àmbit operatiu reutilitzar la informació i les dades, i siguin conscients que la reutilització va més enllà de disposar de portals de dades obertes. Hi ha altres aspectes més rellevants, com la definició de processos de treball, la classificació clara dels conjunts de dades (datasets), l'ús de formats oberts i estàndards, i la interoperabilitat entre sistemes.

 

En definitiva, si bé és cert que les administracions públiques progressivament han anat implantant, i estan implantant sistemes d'informació, l'eficiència i la interoperabilitat entre els mateixos sistemes interns d'informació té encara marge de millora. Les administracions locals de poblacions petites i amb escassos recursos són les que encara tenen molt espai per recórrer. No obstant això, les administracions de grans ciutats també presenten algunes mancances des del punt de vista d'integració de les dades i explotació de la informació per crear riquesa territorial. Esperem que la incorporació d'altres perfils professionals, a més dels informàtics, ajudi a definir processos i procediments de gestió de dades i informació. Els professionals nomenats gestors documentals o documentalistes tenen encara molt per aportar si són tinguts en compte en els plans d'ocupació de les administracions públiques.