1.000 mesos, 4.000 setmanes, 5.324 'inbox messages'

En les urbs modernes, globals i tecnològiques el temps passa molt ràpid. La societat del coneixement i l'economia digital han suposat, per a la majoria de les persones, una creixent sensació d'acceleració i hiperactivitat. La multiplicació i superposició de tasques, la necessitat de gestionar enormes fluxos d'informació o la creixent porositat entre temps de treball i temps lliure són només algunes de les moltes dinàmiques de la vida moderna que ens col·loquen davant una aclaparant reconfiguració del paisatge social del temps. 

 

En aquest context no és sorprenent que les estratègies de gestió del temps emergeixin com a la nova meca dels gurus de la productivitat. L'era del multitasking i de l’speed-dating, és també la dels blogs i apps que ens ajuden a treballar més ràpid, a aprendre més ràpid i fins i tot a “lligar” més ràpid. Però si tenim tants recursos, eines i coneixement per gestionar millor el temps, per què segueix sent tan difícil fer-ho?

 

Per a alguns, part del problema resideix en l'explosió de béns i experiències que actualment tenim al nostre abast. Quan hi ha tant a triar, és natural sentir que ens falta temps per fer realitat tantes possibilitats. L'excés d'activitat i la multiplicació d'oportunitats de consum tensen la nostra percepció del temps: quan constantment hem de triar entre una gran quantitat d'opcions com quines coses comprar, què mirar, què menjar o fins i tot quines tasques fer primer i quines deixar per més tard, es fa molt difícil satisfer les nostres expectatives i desitjos. 

 

L'efecte d'immediatesa que ens proporcionen les tecnologies digitals potencien aquesta percepció. Internet i els nostres gadgets d'alta velocitat ens mantenen en contacte constant i immediat amb les nostres oficines i el nostre gestor de tasques, mentre les xarxes socials ens connecten diàriament a una infinitat de persones, d'informació i de productes llestos per ser consumits. Staffan Linder, economista suec, va diagnosticar ja en els anys setanta algunes de les conseqüències personals d'aquesta creixent percepció del temps basada en la productivitat i en l'eficiència. Va alertar, per exemple, que el fet de sentir-nos cada vegada més pressionats a utilitzar el nostre temps de manera “productiva” porta a una creixent deterioració del gaudi personal de l'oci. Un problema que, segons Linder, curiosament afecta de manera més intensa les classes acomodades. En altres paraules, com més valor té el nostre temps (el que es tradueix en un sou raonable i moltes oportunitats d’oci al nostre abast) més neguit genera la decisió d'on i com “gastar-lo”.

 

L'ansietat en l'ús del nostre temps és comprensible si tenim en compte que una esperança mitjana de vida de 4.000 setmanes pot resultar curta davant la nostra meravellosa capacitat per fer plans ambiciosos i imaginar infinites possibilitats de futur. La productivitat personal i la gestió estratègica del temps poden ajudar-nos a alleujar aquesta sensació o, si més no, a ser més eficients en alguns aspectes de la nostra vida. Però convé no oblidar que imposar ordre a la nostra safata d'entrada no resoldrà dilemes importants que moltes vegades queden difuminats en el bosc de l'enrenou quotidià: quins camins seguir i quins evitar, quines relacions prioritzar, quins desitjos resignar-nos a abandonar i per quins seguir lluitant... 

 

Deia Sèneca que la vida és llarga si sabem viure-la bé. Potser val la pena dedicar una part del nostre escàs temps a reflexionar sobre el sentit de les seves paraules.