Número 78 (juny de 2018)

Xarxes socials: 'thinkers dead & asshole alive'

Pablo Lara

Atrevir-se a dir que el mundo es gilipollas i trobar una resposta afirmativa a Google amb més de 3 milions de resultats en 0,38 segons ens obliga a reflexionar sobre el moment de falsos positius que vivim en l'era de la informació interpel·lada per la tecnologia. 

Aquesta afirmació provocadora ha d'ajudar a obrir-nos els ulls davant la falta de capacitat crítica davant d'algorismes creats per satisfer-nos. Cercadors desenvolupats per trobar fàcilment els criteris que afirmin allò que és mentida o que directament és difícil d'esbrinar, sent capaços d'extreure una conclusió evident d'allò que no és evident.

Per a més desdeny, el primer resultat és de Robert I. Sutton, un professor de Harvard que dona sentit a la frase i estudia el món de l'asshole en les organitzacions. Realitzar aquestes preguntes i veure'n els resultats ens obliga a reflexionar sobre l'origen dels algorismes de cerca i com s'utilitzen actualment.

 

Durant un congrés internacional de comunicació vaig preguntar a Google si soy Rey, també em vaig qüestionar un possible error de càrrec i vaig preguntar si soy Presidente de una República, i per filar encara més prim em vaig qüestionar la procedència dels meus conciutadans i vaig preguntar al cercador si vivo con Extraterrestres Veganos. La resposta a cadascuna de les preguntes al cercador sempre va ser afirmativa. I aquí sorgeix el primer problema.
 
Només una persona de l'auditori em va qüestionar la fórmula de cerca utilitzada i, efectivament, aquí podem trobar una solució als falsos positius: saber utilitzar els cercadors de manera més correcta. Les cerques no eren incorrectes ni utilitzava el cercador incorrectament; simplement no utilitzava totes les possibilitats de filtre per esbrinar si les meves afirmacions eren correctes.
 
Compte, l'algorisme està preparat per donar respostes positives. Si tens un major coneixement, entre les diferents possibilitats, pots utilitzar les cometes per buscar alguna cosa exactament, però perill: les cometes són excloents de coses semblants, ja que es busquen les paraules exactes i en l'ordre escrit.
 
En el següent exemple utilitzem i obviem les cometes, i canviem l'ordre de les paraules. Així podem comprovar que els resultats no són els mateixos, encara que es pregunti per el mateix.
 
_______________________________________
 
Amb cometes: “pablo lara profesor de la UOC”
 
Prop de 7 resultats (0.39 segons) 
 
Amb cometes: “profesor de la UOC pablo lara”
 
1 resultat (0.44 segons)
 
Sense cometes: Pablo lara profesor de la UOC
 
Prop de 40.100 resultats (0.50 segons)
 
Sense cometes: profesor de la UOC pablo lara
 
Prop de 40.000 resultats (0.54 segons)
 
_______________________________________

Exemple: cerques a Google avançades i simples

 
Davant d'aquests exemples, podem comprovar que una falta de capacitat crítica per saber utilitzar el cercador, al costat d'un desconeixement de tècniques més avançades, pot provocar un cert grau d'analfabetisme digital al moment actual amb les fake news o postveritat.
 
A tall de conclusió, els algorismes de cerca iniciats a principi del segle XXI es van crear per donar respostes afirmatives davant d'uns problemes i necessitats que podem constatar que no són vigents actualment. En els anys de creixement d'internet la premissa no era crear informació falsa ni confondre l'opinió pública. El principal objectiu era donar-se a conèixer i ser trobat. Actualment aquests criteris de presència s'han modificat, la societat ja s'ha interconnectat i ara es busca canviar criteris de pensament per convertir-nos en ciutadans asshole i fer desaparèixer als thinkers.
 
Per saber-ne més:
 
 
 
 

 

Citació recomanada

LARA, Pablo. Xarxes socials: 'thinkers dead & asshole alive'. COMeIN [en línia], juny 2018, núm. 78. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n78.1845

mitjans socials;  gestió de la informació; 
Números anteriors