Els 'social media' en estats d'emergència

Les situacions de risc viscudes recentment per les inclemències meteorològiques i desastres naturals han tornat a demostrar el paper fonamental que els social media adquireixen en estats d'emergència. El seu ús s'incrementa significativament en permetre que, en temps real, víctimes, testimonis, professionals i operatius implicats es comuniquin i ofereixin dades actualitzades a la resta de la ciutadania. Al costat de missatges de solidaritat i ajuda, serveis informatius, consells i recomanacions, circulen a més gifs, memes i també rumors en un moment en què la desinformació pot augmentar l'abast de la catàstrofe.

Davant desastres naturals, accidents, atemptats i altres situacions de risc o crisi, els social media registren augments de trànsit i interacció i solen oferir les imatges més vistes de la jornada. A través dels missatges intercanviats ens apropem, fins i tot en temps real, a l'esdeveniment fent seguiment dels hashtags específicament creats (i que habitualment es converteixen en trending topic) o amb altres més genèrics com #emergencia. També poden ser útils per poder compartir recomanacions i consells sobre com actuar davant determinades circumstàncies. Les pròpies plataformes fins i tot han activat puntualment serveis addicionals per donar suport davant d'aquestes situacions. És el cas del "Safety Check" o "Resposta davant d'emergències" de Facebook que busca coordinar l'ajuda dels membres de la comunitat i fins i tot informar que un usuari es troba fora de perill.

En situacions de risc s'incrementa la necessitat de comptar amb la dada recent en un moment en què es comparteix una gran quantitat de continguts per part de subjectes actius que es comuniquen a través dels social media. Immediatesa i volum, sumats a la confusió que es genera davant circumstàncies d'emergència, poden contribuir a augmentar el caos en moments en què és especialment necessari comptar amb informació fiable.

Els professionals del periodisme, conscients dels reptes que el context digital brinda en la cobertura informativa d'emergències, subratllen la necessitat de ser més rigorós en l'aplicació de principis bàsics que portin a contrastar i verificar les dades. El Decàleg de recomanacions per a informar sobre tragèdies en l’era digital, sorgit en el marc de la XVII Laboratori de Periodisme de l’Associació de la Premsa de Madrid (APM) celebrat al maig de 2015, apuntava la necessitat de confirmar les dades amb fonts oficials i subratllava el paper que gabinets de premsa i portaveus de les autoritats exerceixen en aquests moments.

Davant d'aquest tipus d'esdeveniments, els comptes oficials que a les xarxes socials mantenen els serveis d'emergència es presenten com perfils de referència. Així, en funció de la situació, es trobarà informació útil en perfils com els que mantenen operatius les unitats de bombers, protecció civil, el 112, els cossos policials, la Unitat Militar d'Emergències (@UMEgob) o l'Agència Estatal de Meteorologia (@AEMET_Esp) entre altres. També altres organitzacions centrades en l'atenció i protecció social han desenvolupat perfils específics per a la comunicació en situacions d'emergència com la Creu Roja amb @CRE_Emergencias des d’on ofereix des de pautes d'actuació fins a informació sobre els serveis que brinda en aquests casos.

Les catàstrofes solen oferir imatges impactants que mostren els efectes que la naturalesa, un accident o una actuació deliberada poden generar. A l'impacte visual cal afegir el plus de credibilitat que les fotografies i els vídeos aporten. En un entorn com el dels social media en què la imatge té un paper protagonista, mostrar visualment la tragèdia pot reportar molta visibilitat a la xarxa. El sensacionalisme és un dels perills en aquestes situacions però també ho són l'ús d'imatges manipulades o falses.

En alguns casos es realitzen muntatges fotogràfics i de vídeos per abordar en to d'humor episodis de risc en forma de gifs o memes. Un exemple recent es pot trobar a les ocurrències i creacions que els usuaris han compartit amb motiu del recent temporal que ha castigat diversos punts de la Península i les Illes Balears i que es poden trobar publicats amb el hashtag #GotaFria al costat d'altres missatges en els que s'ofereixen avisos o notícies d'última hora de mitjans de comunicació i comptes oficials.

En altres casos, la manipulació i els muntatges no s'introdueixen per causar humor i contribueixen a la desinformació. Seguint en el context del recent temporal i per posar un exemple d'informació falsa, el 18 d'octubre es difonia, a través de xarxes socials i serveis de missatgeria instantània, la decisió la Conselleria d'Educació, Joventut i Esports de la Regió de Múrcia de suspendre les classes a diversos municipis quan en realitat la informació corresponia a 2016. Des del perfil de l'Ajuntament d’Alcantarilla (@AytAlcantarilla), entre d'altres, es desmentia aquest avís.

Desmentimos rotundamente la imagen que está circulando por WhatsApp sobre la suspensión de clases en 29 municipios. No se ha tomado tal decisión. Es una noticia de las lluvias de diciembre 2016 ��https://t.co/qZSqObCEXv #StopBulos Solo cuentas y medios de comunicación oficiales. pic.twitter.com/sfQg03WlL0
— Ayto de Alcantarilla (@AytAlcantarilla) 18 de octubre de 2018

En moments d'emergència, comptar amb la informació actual, oportuna i certa pot ser transcendental fins i tot pot significar posar vides fora de perill. Per contra, difondre un missatge fals pot augmentar les conseqüències negatives de la catàstrofe. Des incrementar el patiment de familiars, contribuir a la desesperació dels afectats i les víctimes, causar majors perills o generar confusió són només alguns efectes d'aquestes fake news. Els anomenats Virtual Operation Support Teams (VOST), que operen a Espanya coordinats com Associació Nacional de Voluntaris Digitals d'Emergències a partir del desastre succeït amb els incendis que es van produir a la Comunitat Valenciana el 2012, pretenen exercir una funció clau a l'hora de contribuir a la difusió d'informació d'utilitat en situacions de risc. VOST a Espanya compta amb equips de voluntaris que fan servir els social media com a eina fonamental per assistir a la població en cas de catàstrofe ampliant l'abast de missatges de serveis d'emergència però també contrarestant l'efecte de la desinformació conscients de l'efecte que poden tenir els rumors en aquests moments.

Alarmar con #FALSOS avisos puede generar RIESGOS y ser delito. NO seas responsable de una EMERGENCIA pic.twitter.com/w69QF9zWA3 #StopBulos pic.twitter.com/ZcIx1ROeax
— VOST C. Valenciana (@VOSTcvalenciana) 16 de enero de 2017

Citació recomanada

MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. Els 'social media' en estats d'emergència. COMeIN [en línia], novembre 2018, núm. 82. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n82.1875

mitjans socials; periodisme;