Número 89 (juny de 2019)
Imaginant el futur de la televisió
Judith Clares Gavilán

Aquest mes de maig he tingut l'oportunitat d'atendre diferents grups d'estudiants que estaven realitzant el seu Treball Fi de Grau sobre els canvis que està vivint el sector televisiu amb la irrupció de les plataformes de vídeo sota demanda (VOD) com Netflix, HBO, Amazon, Disney +, Apple, Filmin, (...). 

Una de les preguntes recurrents que em plantejaven ha estat si creia que hi hauria lloc per a tantes plataformes en el mercat i si creia que hi hauria fusions entre elles. Disney+ està a punt d'aterrar, Apple ha anunciat també que obrirà el seu propi portal VOD, i Movistar + llançarà de nou la seva plataforma sota demanda.
 
La primera resposta que pot venir-nos al cap és "sí, es clar hi haurà fusions (...) el mercat ha de dimensionar-se a la demanda..." però la veritat és que la realitat és molt més complexa.
 
La història de Filmin (2007), la història de Netflix (2007), i la de tants altres portals de vídeo sota demanda (VOD), també les iniciatives de les majors i les primeres iniciatives d'operadors de telecomunicacions (com Terra a Espanya) naixien a finals dels 90- principis dels anys 2000. És a dir que el mercat del VOD i el consum sota demanda porta ja un llarg recorregut. De fet Disney, ja als anys 2000, en aliança amb FOX llançava Movies.com, iniciativa que va desaparèixer al cap de dos anys (2002) (Clares-Gavilán, 2014 y 2018). Durant aquests anys, seguint el símil que feia l’any 2012 Jaume Ripoll, soci fundador i director editorial de Filmin, alguns han sobreviscut, molts han naufragat i s'han quedat pel camí, altres s'han fusionat i uns pocs han trobat el seu segment de mercat (Ripoll y Clares-Gavilán, 2012).
 
Quan em pregunten pel nou panorama OTT (Over The Top) i per la batalla entre diferents actors, aquesta solen ubicar-la pensant en el nombre de subscriptors que aconseguirà tenir i retenir cada portal però oblidem sempre que la subscripció és tan sols una de les modalitats de negoci, encara més, és tan sols una de les línies d'activitat associades a cada un dels actors que coneixem (Clares-Gavilán i Medina-Cambrón, 2018; Clares-Gavilán, 2014). A més, com comentàvem en l'última entrevista mantinguda amb Juan Carlos Tous, CEO i soci fundador de CAMEO i Filmin (Tous y Clares-Gavilán, 2018), és important que sapiguem diferenciar-los (no és el mateix un portal de VOD que neix com a tal, que una companyia de telecomunicacions, que una major, ...) i que atenguem tant a la seva línia d'especialització i segmentació de mercat, com al públic objectiu al qual es dirigeixen, l'orientació dels seus respectius catàlegs, així com a la dimensió territorial (nacional i internacional) de la plataforma (Clares-Gavilán, 2014 y 2015).
 
Entre les línies d'activitat d'alguns dels portals de VOD establerts en el mercat trobem el seu rol com a agregadors de continguts, gestionant els drets dels seus respectius catàlegs, sense la seva marca, a través d'altres proveïdors del mercat (com podrien ser televisions de pagament,...); i com a aplicació (App), amb el seu segell, la seva marca i el seu catàleg complet (com veiem succeeix amb filmin, Netflix o HBO integrats com a APP en diferents ofertes de televisió de pagament com Movistar + o Vodafone) (Clares-Gavilán, 2014; Clares-Gavilán y Medina Cambrón, 2018).
 
Pensem ara en Disney +. Arribarà l'any vinent com a portal de VOD independent.
 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pantalla inicial de Disney organitzada en cinc categories: Disney, Pixar, Marvel, Star Wars i National Geographic.  (Xataka, Abril 2019)

 
Imaginem que a part d'arribar amb el seu portal independent arriba a un acord amb els principals operadors (Movistar +, Vodafone, ...) per entrar com a APP dins de l'oferta de televisió de pagament permetent l'accés a tot el seu catàleg. Al seu torn Disney compta ja amb els seus propis canals de dibuixos animats en lineal en els paquets de televisió de pagament i disposa d'un canal lineal de documentals (National Geographic, accessible també com a APP dins de televisions de pagament com Vodafone), entre d’altres.
 
Ara a tota la seva oferta, Disney sumarà el seu propi portal sota demanda en modalitat SVOD afegint així la línia d'activitat que li faltava en un mercat en el qual el consum sota demanda s'ha convertit en una realitat. Podríem dir que tanca així el cercle. Ens trobem davant d'una marca consolidada, amb un públic objectiu clarament delimitat, amb contingut propi de referència i que finalment es troba present en tota la cadena d'explotació del producte audiovisual. L'arribada de Disney + obligarà sens dubte a les plataformes actuals a repensar-i a diferenciar-se.
 
Arribats a aquest punt em plantejo 3 preguntes:
 
La primera: quin valor diferencial aportarà cada actor, cada portal de VOD? En què s'especialitzaran? Com destacaran de la resta? Quina serà la seva aposta de continguts? Si pensem en Filmin té una orientació molt clara a producte independent. Disney és referent en diferents segments i destaca sens dubte com a canal orientat a públic familiar.
 
Si pensem en Netflix, per exemple, crec que haurà de repensar-se i buscar la manera de diferenciar-se de la resta de plataformes. Fins ara ha destacat i s'ha convertit en referent canviant les regles de joc del negoci televisiu i cinematogràfic. Un cop aquests canvis s'han establert i els assumeixen tots com a propis satisfent els interessos i les demandes dels espectadors, cal que busquin com diferenciar-se a nivell de contingut de nova producció i d'orientació, públic objectiu o segments de mercat a cobrir.
 
Fins ara els portals de VOD han estat principalment contenidors de contingut relacionat amb cinema i sèries de televisió. Ens subscrivim a un o altre pensant en aquelles produccions pròpies que ens ofereixen en exclusiva. Però no és sostenible que ens subscriguem a tots ells per seguir la sèrie de referència que cada un ens aporti. Haurem de veure com es relacionen entre si per seguir oferint al consumidor paquets de sèries i cinema combinats (com a gestores de drets dels seus respectius catàlegs) ara per al consum sota demanda.
 
A més a casa no només consumim per a entretenir-nos, cinema o sèries de televisió. Ens agrada l'esport, ens agraden els canals de viatges, els canals d'història, els programes de decoració... i aquest tipus de contingut encara es consumeixen sobretot en lineal. Per tant, està per veure com es cobrirà aquesta demanda.
 
I aquí arriba la meva segona pregunta: els diferents canals especialitzats que trobem integrats a la televisió de pagament, com s’adaptaran a les noves demandes dels espectadors? Crearan els seus propis canals o portals sota demanda? S'integraran sota demanda en l'oferta de la pròpia televisió de pagament? Els actors OTT actuals diversificaran la seva oferta i incorporaran canals especialitzats sota demanda més enllà del contingut seriat, del cinema i dels programes infantils?
 
Respondre a aquestes preguntes és clau per a imaginar-nos com serà la televisió del futur. El que està clar és que les demandes dels espectadors han canviat i ara volem tenir l'opció de veure sota demanda tot tipus de contingut i el volem ja, sense esperes. La primera gran revolució ha vingut amb el cinema i les sèries però queda encara un llarg recorregut per davant. Quants de vosaltres opteu per l'enregistrament dels vostres programes favorits per veure'ls quan i on voleu? Quants espereu a la seva emissió en lineal? Quants busqueu a internet, a Youtube o a Dailymotion aquells programes que us agraden del lineal i que no teniu possibilitat de veure sota demanda en les vostres ofertes de pagament o subscripció? Quants no espereu al doblatge i busqueu l'últim contingut que s'ha produït i emès de la sèrie, del vostre programa favorit, fins i tot en versió original subtitulada (V.O.S.)?
 
Sens dubte, la resposta a aquestes preguntes ens oferirà un nou dibuix del panorama audiovisual i televisiu en el seu conjunt que anirà més enllà de la batalla per la subscripció dels actuals portals de VOD presents en el mercat.
 
Si pensem en una família com a públic objectiu veurem que els gustos i interessos seran molt diversos. Els més petits voldran veure dibuixos, als grans poden agradar-los les sèries de nínxol o les sèries generalistes, poden tenir interès pel cinema independent o pel cinema comercial. Poden agradar-los l'esport, els viatges, els programes de cuina, els programes de decoració... La televisió de pagament ja venia comercialitzant paquets de contingut específics procurant donar resposta a la diversitat d'interessos dels seus possibles abonats. Com deia Pablo Romero a l'entrevista que vam mantenir amb ell al febrer de 2016: "el truc està en poder oferir entorn a sis propostes que sàpigues que satisfaran al perfil d'un determinat usuari" (Romero y Clares-Gavilán, 2016).  I ara aquest contingut el volem sota demanda.
 
Arribats a aquest punt permeteu-me que formuli i deixi oberta una última pregunta: quina relació s’establirà entre els canals d'emissió lineal i els mateixos canals o portals que aglutinen el contingut del lineal disponible sota demanda?
 
A tall d'exemple: National Geographic es troba disponible a les ofertes de televisió de pagament com a canal en lineal i també com a APP, com a contenidor del seu catàleg sota demanda en les mateixes ofertes de la televisió de pagament. A Disney +, a més, apareix també integrat com a canal a la pantalla d’inici de la plataforma.
 
A més les APP de les principals plataformes accessibles des de la televisió de pagament podem trobar-les integrades bé a la pantalla d'inici, bé accessibles en el propi llistat de canals de la plataforma. La seva ubicació no és aleatòria.
 
Com he dit en altres ocasions, "ens trobem davant d'un canvi de paradigma en la indústria audiovisual que sens dubte ens obliga, i seguirà obligant-nos, a repensar-nos" (Clares-Gavilán, 2018).
 
Referències:
 
Clares-Gavilán, J (coord..); Merino, C.; Neira, E. (2019): La revolución over the top Del video bajo demanda (VOD) a la televisión por internet. Editorial UOC.
Clares-Gavilán, Judith; Medina-Cambrón, Alfons (2018). “Desarrollo y asentamiento del vídeo bajo demanda (VOD) en España: el caso de Filmin”. El profesional de la información, v. 27, n. 4, pp. 909-920.
Clares-Gavilán, Judith (2018): “La batalla por el VOD: oportunidades y retos de una industria en transformación”. Plaça Pública, Diari La Mañana, 3 Junio de 2018.
Tous, J.C.; Clares-Gavilán, J. (2018): “Aún queda mucho mercado de vídeo a la carta por conquistar”. COMeIN, Número 79 (julio de 2018).
Romero, P.; Clares-Gavilán, J. (2016): “Las audiencias ya no se miden, las audiencias se tienen”. COMeIN Número 52 (febrero de 2016)
Romero, P.; Clares-Gavilán, J. (2016): ''Con la irrupción del VOD ya no tiene sentido ir administrando las series a cucharaditas''. COMeIN Número 54 (abril de 2016)
Clares-Gavilán, J. (2015): “Tres, dos, uno... ¡Netflix!”. El periódico, 20 de octubre de 2015.
Clares-Gavilán, J. (2015): “La creciente oferta y el aumento de actores de vídeo bajo demanda (VoD) en España”. COMeIN Número 42 (marzo de 2015).
Ripoll, J; Clares-Gavilán, J. (2012): "filmin es la respuesta de la industria al 'problema' de Internet". COMeIN, Número 9 (marzo de 2012). 
Ripoll, J; Clares-Gavilán, J. (2012): "Regular el mercado no significa penalitzar al consumidor". COMeIN, Número 10 (abril de 2012).

 

televisió;  cinema;  polítiques comunicatives; 
Números anteriors
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???