Insistir que internet no és un objecte neutre i separable, que pugui establir un sentit al marge de la societat que el produeix i en la qual s'integra, no s'hauria d'entendre com una afirmació que vagi en contra dels estudis d'internet com una disciplina independent, amb caràcter propi, sinó tot el contrari. Més aviat l'humanitza. Que la immensa estructura tecnològica que anomenem internet encarni diferents valors i interessos en tots els seus nivells, des del suport material sobre el qual es desplega fins a les formes fugaces de comunicació i consum que facilita, és el que permet, precisament, que la seva anàlisi configuri un àmbit d'estudi diferenciat, capaç de donar resultats rellevants sobre el món en què vivim.

Quan un debat acadèmic es perllonga massa temps, de vegades durant segles, pot passar que la pregunta de la qual es parteix estigui mal plantejada, i per això cap resposta aconsegueix tancar l'assumpte. Potser sigui un exemple d'això la polèmica, sorgida a la meitat del segle XIX, sobre el significat -o contingut semàntic- de la música. ¿Diu alguna cosa la música, en si mateixa, al marge de les paraules o representacions que la puguin acompanyar?

Walt Disney va produir durant la Segona Guerra Mundial una sèrie de curts d'animació dedicats a ridiculitzar l'Alemanya de Hitler. Un en concret, titulat Reason and emotion (1943), volia cridar l'atenció sobre un problema al qual s'enfrontaven els Estats Units: la manera en què l'emotivitat del discurs nazi podia danyar la moral dels nord-americans.

L'estudi del fenomen fan (fandom studies) exhibeix la seva pròpia contradicció fundacional: els fans interessen a la sociologia perquè són audiències actives, creatives i compromeses, en contra del retrat gregari, convuls i capritxós que se sol oferir d'aquestes persones. En les seves pràctiques no es reflecteix una actitud de servitud, sinó una voluntat de dialogar amb els textos culturals emanats de la indústria.