Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "recerca" : 101 resultats
COVID-19: A Shortcut to Surveillance Capitalism?

Arran de la crisi sanitària de la COVID-19, la investigadora i becària predoctoral Alkim Erol reflexiona sobre l'impacte que el confinament estricte ha generat en la nostra societat. Estar exposats a les tecnologies de la informació i la comunicació va deixar de ser una opció per convertir-se en una necessitat peremptòria. D’aquesta manera, pot haver-se accelerat, justificat i apuntalat l'adveniment de l'anomenat Surveillance Capitalism (capitalisme de vigilància), la tendència que converteix en mercaderia les nostres dades personals.

El talent i els seus depredadors

Les formes de depredació, persecució o perversió de l’activitat intel·lectual, científica o creativa en general continuen essent exercides des de posicions de domini o mitjanceres, però són cada vegada més sofisticades i van més enllà de la coacció o la simple acció de robar o d’apropiar-se d’idees o obres mitjançant la substitució, modificació o eliminació dels veritables autors.

Periodisme de proximitat en temps de crisi: importància de les dades desagregades

Els gràfics del desenvolupament de la pandèmia han pres una rellevància essencial. Des de l'inicial “aplanem la corba” fins al moment actual de desescalada, rares vegades l'expressió visual de les dades s'havien convertit en clau per entendre com se supera una crisi. Només durant el passat mes de març, l'accés a la comunicació de proximitat ha incrementat un 158% segons Comscore, però la informació visual desagregada no està sent un dels focus per manca de recursos. Els mitjans de proximitat són elements clau per a la sostenibilitat de la nostra democràcia i el dret a la informació. Ara més que mai, necessitaran el suport de la ciutadania a la qual serveixen.

#Joemquedoacasa o com els `social media¿ ens connecten amb el món

No hi ha cap dubte que estem vivint una situació excepcional, d’emergència i incertesa. En aquests moments la nostra vida es veu alterada i ens veiem en la necessitat d’adaptar-nos, en molts sentits, a una realitat confusa i complicada. Els social media, ja de per si incorporats als nostres hàbits de comunicació habituals, s’han convertit en aquests dies de confinament en la nostra finestra, la nostra via de connexió amb el món sota un lema conjunt: #joemquedoacasa.

Fer recerca sobre comunicació a les xarxes en temps de confinament

Fa un mes, quan escric aquest article, que ens vam tancar a casa per la situació del coronavirus. En tot aquest temps, els mitjans de comunicació i les xarxes socials s’han fet elements indispensables del nostre dia a dia, i els seus continguts han anat mostrant variacions, com si es tractés d’un organisme, mostrant diferents estats d’ànim i una evolució al llarg dels dies.

'Andrà tutto bene': cantar i comprar paper higiènic

La crisi sanitària causada per la COVID-19 està posant a prova el delicat engranatge de la nostra organització social. Tancament de fronteres, escoles i carrers buits, escassetat de subministraments, estupor i desorientació. Per vèncer la fase de contagi del coronavirus es recomana no sortir de casa nostra i evitar el contacte amb els altres. Una pandèmia que ens obliga a aïllar-nos, però també a reivindicar la cura mútua i la fraternitat com a únic antídot possible a una dolència que ens afecta a tots, i que només junts podrem superar.

En el prisma d¿una educació mediàtica actual

Educació mediàtica, educomunicació, media literacy... Són diversos els termes i fins i tot les tradicions i enfocaments que hi ha darrere d'aquest concepte. Un ensenyament que resulta fonamental per desenvolupar coneixements i habilitats necessaris per prevenir riscos però també aprofitar les possibilitats que ofereixen els mitjans. Un prisma des del qual es projecten diferents feixos que il·luminen noves pràctiques i tendències en un context en què les tecnologies de la informació i la comunicació constitueixen una part essencial de la nostra vida quotidiana.

Guardonant l¿excel·lència: premis als millors treballs finals

El proppassat 12 de desembre els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC van fer el lliurament dels premis als millors treballs finals dels seus programes acadèmics del curs 2018-2019; uns guardons que reconeixen l’esforç, la qualitat i la maduresa acadèmica d’un grup d’estudiants que amb aquesta gala tanquen una etapa.

Aquí i ara: comunicar l¿emergència climàtica

Aquests darrers mesos estan sent emocionalment intensos per molts motius. Un d’ells, la definitiva explosió del moviment col·lectiu que confronta el que vivim ja amb el nom d’emergència climàtica; en definitiva, que ens confronta amb el nostre futur immediat i el de les properes generacions. Les accions i reaccions al voltant d’Extinction Rebellion, la denominada vaga pel clima i la popularitat creixent de Greta Thunberg són el punt de partida de tota una sèrie de pensaments, sentiments i conflictes que m'assalten com a ciutadà, comunicador, pare i acadèmic implicat en l’estudi de la cultura popular i les narratives digitals. Això és el que vull compartir amb vosaltres en aquest article.

DORA, l'exploradora de la qualitat científica a la UOC

Gran part, per no dir la totalitat, de les polítiques universitàries i de les diferents agències de qualitat utilitzen insistentment el factor d’impacte per avaluar la qualitat dels investigadors i les investigadores i dels grups de recerca, per mesurar la seva productivitat o per concedir les diferents acreditacions, augments de categoria o finançament.

101 resultats | Pàgina 1 de 11
1 |
2 |
Següent >>