Els influencers virtuals han esdevingut una nova presència habitual a les xarxes socials. Aquests avatars generats per ordinador, sovint d’aparença hiperrealista i estèticament impecables, acumulen milers i inclús milions de seguidors a Instagram, TikTok o YouTube. Lluny de ser simples curiositats digitals, comencen a tenir un paper actiu en la comunicació de marques, en la construcció d’ideals de bellesa i en la manera com les persones interactuen en entorns digitals. Davant aquest fenomen, cada cop més investigadors es pregunten quin impacte poden tenir aquests personatges artificials en la identitat, l’autoestima i el benestar psicològic de les persones.

La ciència ciutadana és un dels pilars de la ciència oberta i és clau per l’impacte i benefici que genera en la societat. Per a aprofundir en això es va organitzar el seminari «Ciencia abierta, ciencia ciudadana: impacto y beneficio social» a la Universitat de València (UV), amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i amb la participació de rellevants experts de l’àmbit. Seguidament, us resumim, a manera de crònica, les aportacions destacades de la jornada.

El passat mes de maig va tenir lloc el cicle de conferències Pint of Science, que des de l’any 2013 fa arribar la recerca més puntera als bars de moltes localitats catalanes i d’arreu del món. Des del grup de recerca Mediaccions, vam organitzar la presentació «Els llibres et parlen? Escolta el Disseny», una xerrada amb finalitat divulgativa per tal de compartir coneixements sobre tres conceptes presents en la nostra recerca, que son l’agència material, els sentits i el disseny.

Aquest 2025 farà deu anys que vaig llegir la meva tesi doctoral sobre la ràdio musical pública a Espanya. Com passa el temps! Aprofito l’efemèride per sotmetre a un examen de servei públic les onze emissores que van ser objecte del meu estudi que continuen actives en l’actualitat. Espòiler: totes aproven.

Quin és el gènere audiovisual que millor dona veu i il·lumina la memòria col·lectiva? Quina materialitat artística evoca millor la importància del temps viscut? Em disposava a pensar sobre aquestes qüestions centrals per al meu projecte de recerca sobre arqueologies visuals en aquest article escrit un xic a correcuita −com ho fem quasi tot en aquesta vida−, quan, de sobte, els ritmes es detenen. M’avisen que ha mort Antoni Mercader, investigador, creador i teixidor d’infinites aliances culturals durant més de cinquanta anys a Catalunya. La vida interromp el flux de la producció acadèmica i imposa el tempo del dol: frenar i caminar enrere.

Aquesta segona part de l’article publicat fa uns mesos és un exercici enfocat a projectar el futur de la cultura digital i a plasmar idees que circulen en els debats contemporanis lligats a la nostra forma de vida en l’era dels entorns digitals. Hem formulat cent preguntes per reflexionar en comunitat. Aquestes preguntes no tenen respostes clares i definitives; també són disparadors de converses més àmplies, i aquesta n’és la intenció final.

Sovint em pregunten què investiguem des dels grups de recerca de l’àmbit de la comunicació o el disseny. El ventall d’enfocaments, interessos i recorreguts és molt ampli, i és d’aquí d’on neix la riquesa de mirades que volen entendre les formes que tenim de relacionar-nos amb l’entorn i amb la societat, per crear-hi i comunicar-nos-hi. En aquest article trobareu un exemple molt concret d’una de les branques que abordem des del grup de recerca de la UOC Mediaccions.

Com fer arribar la salut a nois i noies adolescents? Què fa que una proposta connecti amb ells? La fira Fes-te Salut, celebrada recentment a Manresa, va aplegar més de 1.700 joves per participar en activitats immersives i participatives. L’objectiu: afavorir hàbits saludables i benestar integral. Una mostra de com la recerca es pot traslladar al territori i generar experiències significatives.

Qui paga quatre euros per un cafè en un establiment cuqui?, preguntava una amiga. Qui prefereix un raquític brunch a un bon esmorzar pel mateix preu? Doncs, és clar: els turistes i els mal denominats expats (ja que la seva expatriació no ha estat forçosa, sinó fruit del capitalisme global i extractiu). En aquest article, m’agradaria unir dues idees anteriorment desenvolupades en aquesta revista: el problema actual de l’habitatge i el paper del disseny en la reorganització de les ciutats. Tot això travessat per un altre problema: el de la gentrificació turística.

Tornava fa unes setmanes d’un congrés relacionat amb la divulgació científica on havíem estat tractant, com un dels temes rellevants, l’ús de la intel·ligència artificial (IA) generativa. Rumiava, no per primera vegada, que la seva capacitat –no només com a eina ofimàtica, sinó com a font d’informació i tractament de dades– podia ser una gran aliada per a la recerca. Però, com amb cada guany tecnològic, cal donar-li la volta i plantejar-se quines conseqüències pot tenir i si són les que volem (o com podem revertir allò que no podem controlar). Però anem a pams.