No hi ha cap dubte que estem vivint una situació excepcional, d’emergència i incertesa. En aquests moments la nostra vida es veu alterada i ens veiem en la necessitat d’adaptar-nos, en molts sentits, a una realitat confusa i complicada. Els social media, ja de per si incorporats als nostres hàbits de comunicació habituals, s’han convertit en aquests dies de confinament en la nostra finestra, la nostra via de connexió amb el món sota un lema conjunt: #joemquedoacasa.

Fa un mes, quan escric aquest article, que ens vam tancar a casa per la situació del coronavirus. En tot aquest temps, els mitjans de comunicació i les xarxes socials s’han fet elements indispensables del nostre dia a dia, i els seus continguts han anat mostrant variacions, com si es tractés d’un organisme, mostrant diferents estats d’ànim i una evolució al llarg dels dies.

La crisi sanitària causada per la COVID-19 està posant a prova el delicat engranatge de la nostra organització social. Tancament de fronteres, escoles i carrers buits, escassetat de subministraments, estupor i desorientació. Per vèncer la fase de contagi del coronavirus es recomana no sortir de casa nostra i evitar el contacte amb els altres. Una pandèmia que ens obliga a aïllar-nos, però també a reivindicar la cura mútua i la fraternitat com a únic antídot possible a una dolència que ens afecta a tots, i que només junts podrem superar.

Educació mediàtica, educomunicació, media literacy... Són diversos els termes i fins i tot les tradicions i enfocaments que hi ha darrere d'aquest concepte. Un ensenyament que resulta fonamental per desenvolupar coneixements i habilitats necessaris per prevenir riscos però també aprofitar les possibilitats que ofereixen els mitjans. Un prisma des del qual es projecten diferents feixos que il·luminen noves pràctiques i tendències en un context en què les tecnologies de la informació i la comunicació constitueixen una part essencial de la nostra vida quotidiana.

El proppassat 12 de desembre els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC van fer el lliurament dels premis als millors treballs finals dels seus programes acadèmics del curs 2018-2019; uns guardons que reconeixen l’esforç, la qualitat i la maduresa acadèmica d’un grup d’estudiants que amb aquesta gala tanquen una etapa.

Aquests darrers mesos estan sent emocionalment intensos per molts motius. Un d’ells, la definitiva explosió del moviment col·lectiu que confronta el que vivim ja amb el nom d’emergència climàtica; en definitiva, que ens confronta amb el nostre futur immediat i el de les properes generacions. Les accions i reaccions al voltant d’Extinction Rebellion, la denominada vaga pel clima i la popularitat creixent de Greta Thunberg són el punt de partida de tota una sèrie de pensaments, sentiments i conflictes que m'assalten com a ciutadà, comunicador, pare i acadèmic implicat en l’estudi de la cultura popular i les narratives digitals. Això és el que vull compartir amb vosaltres en aquest article.

Gran part, per no dir la totalitat, de les polítiques universitàries i de les diferents agències de qualitat utilitzen insistentment el factor d’impacte per avaluar la qualitat dels investigadors i les investigadores i dels grups de recerca, per mesurar la seva productivitat o per concedir les diferents acreditacions, augments de categoria o finançament.

Quan el 1997 Gari Kasparov va ser derrotat en un partit d'escacs per la supercomputadora IBM Deep Blue, els diaris de tot el món van retratar amb estupor el que llavors es va veure com un punt d'inflexió en la nostra relació amb les màquines. Per als neoludites del moment, era l'evidència que caminàvem a passos accelerats cap a un futur distòpic; per als amants de la tecnologia, la porta d'entrada a un augurat i lluent món nou.

L'ús de les xarxes socials entre els adolescents augmenta any rere any. Segons dades del Pew Research Center, el seu consum és gairebé universal. Encara que el seu ús ha estat criticat durant molt de temps i s'ha etiquetat com a banal o fins i tot narcisista, alguns estudis confirmen que les xarxes socials ajuden els adolescents a sentir-se més connectats amb la vida quotidiana dels seus amics i amb els seus propis sentiments. També els ofereixen un lloc on rebre el suport dels altres en moments difícils.

Sabeu quina és l’extensió ideal d’un títol? Com escolliu la millor revista del vostre àmbit? Què feu una vegada teniu l’article acabat? I un cop la revista l’ha publicat? Quins perfils de xarxes socials teniu generats? La llista de preguntes podria ser molt més llarga i en l’era de la ciència oberta la publicació és l’inici del camí a recórrer, per tal de retornar el coneixement a la ciutadania. Per fer-ho possible, tenir un bon posicionament de la nostra recerca és clau per incrementar la visibilitat.