Gran part, per no dir la totalitat, de les polítiques universitàries i de les diferents agències de qualitat utilitzen insistentment el factor d’impacte per avaluar la qualitat dels investigadors i les investigadores i dels grups de recerca, per mesurar la seva productivitat o per concedir les diferents acreditacions, augments de categoria o finançament.

Quan el 1997 Gari Kasparov va ser derrotat en un partit d'escacs per la supercomputadora IBM Deep Blue, els diaris de tot el món van retratar amb estupor el que llavors es va veure com un punt d'inflexió en la nostra relació amb les màquines. Per als neoludites del moment, era l'evidència que caminàvem a passos accelerats cap a un futur distòpic; per als amants de la tecnologia, la porta d'entrada a un augurat i lluent món nou.

L'ús de les xarxes socials entre els adolescents augmenta any rere any. Segons dades del Pew Research Center, el seu consum és gairebé universal. Encara que el seu ús ha estat criticat durant molt de temps i s'ha etiquetat com a banal o fins i tot narcisista, alguns estudis confirmen que les xarxes socials ajuden els adolescents a sentir-se més connectats amb la vida quotidiana dels seus amics i amb els seus propis sentiments. També els ofereixen un lloc on rebre el suport dels altres en moments difícils.

Sabeu quina és l’extensió ideal d’un títol? Com escolliu la millor revista del vostre àmbit? Què feu una vegada teniu l’article acabat? I un cop la revista l’ha publicat? Quins perfils de xarxes socials teniu generats? La llista de preguntes podria ser molt més llarga i en l’era de la ciència oberta la publicació és l’inici del camí a recórrer, per tal de retornar el coneixement a la ciutadania. Per fer-ho possible, tenir un bon posicionament de la nostra recerca és clau per incrementar la visibilitat.  

Disseny i xarxes socials. Sembla una bona combinació, oi? Doncs la veritat és que no és una relació que s’hagi estudiat a fons des de la perspectiva acadèmica. El proper dia 18 de juny en parlarem a la Jornada Experiències de transició: Oportunitats i reptes dels social media en l'àmbit del disseny dintre del marc de la Barcelona Design Week. En aquest article en faig un breu avançament. 

Segons l'últim informe mundial sobre la felicitat -  World Happiness report 2018 - Finlàndia és el país més feliç del món. La clau, per als autors de l'informe, està en el seu envejable sistema de benestar públic, tot i que altres asseguren que el motiu de tant goig es troba a la sauna, als nabius silvestres i en la pràctica del kalsarikännit. Tanmateix, per a alguns experts, el secret de la felicitat, sigui al país que sigui, resideix en la nostra capacitat d'expressar-la en paraules. O dit d'una altra manera, en la nostra habilitat per donar sentit a les emocions a través del llenguatge.  

El IV Seminari d’Edició Científica va posar el focus en cinc dels reptes de les revistes científiques. Els seminaris, organitzats per la biblioteca UOC on hi assisteixen els responsables de les revistes de la universitat, tant les acadèmiques com les divulgatives ja s'han consolidat com un punt de trobada, ideal per compartir, aprendre plegats i desvirtualitzar-nos. En el darrer em van convidar, juntament amb el Dr. Ernest Abadal, per a explicar-los aquells reptes que han d'afrontar les revistes a curt termini en el context de la ciència oberta, on les polítiques, directrius europees i, recentment, el Plan S marquen el ritme i el camí a seguir. El marcador del compte enrere ja ha començat i s’aturarà l'1 de gener del 2020. Som-hi! 

Podríem haver triat un títol per l’article com ara “Plan S: allò del que tothom parla” seguint la moda dels pescaclics, però no tot s’hi val per a ser llegit en una era d’infoxicació també acadèmica. Anteriorment en aquesta mateixa revista hem reflexionat sobre com, poc o molt, les coses es mouen en l’àmbit de la comunicació científica. Accés obert com a objectiu: per a alguns massa a poc a poc, i per alguns massa ràpid. Doncs bé, enguany podem dir, atès el ressò, que estem davant d’un dels veritables punts d’inflexió, aquells fets que serveixen en el futur per explicar els canvis en el passat. Parlem del Plan S, i el terrabastall que ha generat en la comunitat científica. Veiem-ne els fets, les conseqüències, i algunes idees a apuntar. 

El passat 29 de novembre va tenir lloc la cerimònia de lliurament dels premis als millors treballs finals de les titulacions oficials dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La convocatòria d’aquests premis té com a objectiu reconèixer els projectes més destacats que han portat a terme els estudiants de les titulacions de grau i de màster universitari durant el curs 2017-2018.