Vam dedicar un article fa unes setmanes a remarcar la importància de la comunicació de proximitat per entendre la realitat que ens envolta en temps de crisi i participar en les nostres societats. En aquest aprofundim en els reptes que el periodisme de proximitat ha d’afrontar per sobreviure, com la gran dependència de la publicitat i la legislació vigent.

Qui no ha sentit mai l’expressió «Els nadons venen amb un pa sota el braç»? Però els temps canvien i ara podríem dir que «Els nadons venen amb una eina tecnològica sota el braç» atès que, de manera sorprenent i a molt curta edat, les nenes i els nens fan anar amb gran facilitat qualsevol dispositiu mòbil.

En ple confinament i context de pandèmia, les plataformes socials han tornat a protagonitzar un profund debat entorn de la seva actuació davant la difusió del discurs de l’odi que es pot produir en aquests espais de comunicació. Un debat en el qual actors polítics i econòmics s’han anat pronunciant, juntament amb usuaris i agents relacionats amb les empreses tecnològiques. La discussió s’ha vist marcada per arguments que han enarborat la defensa de la llibertat d’expressió i la limitació de la censura davant d’altres que advoquen per la necessitat d’intervenir per frenar els missatges d’odi.

Ho sabem des de sempre. L’home conviu malament amb la incertesa. No saber què passarà ens supera. No hem après a viure amb la incertesa, ni nosaltres, ni els mercats de valors que trontollen amb el mínim indici d'inestabilitat. I, no obstant això, què hi ha de més incert que la pròpia vida? Ho acabem de comprovar i en realitat hi seguim instal·lats. La pandèmia de la COVID-19 ha evidenciat més que mai la nostra vulnerabilitat. 

La programació informativa adreçada a infants i joves és escassa. Durant l’estat d’alarma el consum s’ha disparat per a totes les franges d’edat, tot i que dels petits no en tenim gaires detalls, ja que les audiències habitualment no tenen en compte aquests públics. Un dels programes televisius que s’ha fet càrrec de la informació i entreteniment dels nens i nenes ha estat l’InfoK. Explicarem com són els seus continguts i algunes de les claus de l’èxit.

Fa uns mesos amb l’Editorial UOC vaig publicar el llibre La imaginación tangible. Una historia esencial del cine de animación, que, com el títol indica, és un repàs de les pel·lícules essencials de la història del cinema animat. La crisi sanitària ha impedit que els llibres publicats entre febrer i juny s’hagin presentat en societat com es feia fins fa poc, en companyia d’amics i lectors potencials, i els ha deixat als llimbs, dels quals només passats uns mesos, a poc a poc, sembla que estan sortint. Potser ha arribat el moment de presentar el llibre als lectors que ocasionalment em llegeixen a COMeIN, si n’hi hagués.

Us presentem tot seguit la segona part de l’entrevista que vam mantenir amb Adolfo Blanco Lucas, CEO d’A Contracorriente Films, sobre l’empremta que deixarà la crisi de la COVID-19 a la indústria del cinema i sobre l’impacte de les plataformes d’SVOD al mercat nacional. I més en concret sobre la iniciativa Sala Virtual de Cine, que van engegar a principis d’abril amb la preestrena de la pel·lícula Vivarium.

La COVID-19 ha obligat a cancel·lar o ajornar una gran quantitat d’esdeveniments. Altres s’estan redissenyant amb l’ajuda de la digitalització. Els esdeveniments virtuals poden ser una alternativa per al sector, però han de planificar-se tenint en consideració les seves característiques específiques. En aquest article es proposen quinze aspectes per a tenir en compte a l’hora de dissenyar un esdeveniment virtual.

Parlem sobre el significat, la maquinària i la posada en marxa dels festivals de música després de l’aturada per la COVID-19 amb Joan Vich, programador artístic del Festival Internacional de Benicàssim (FIB) entre 2007 i 2019, actual director de Ground Control Management i Monkey Brain, i organitzador del Cuarentena Fest.

Arran de la crisi sanitària de la COVID-19, la investigadora i becària predoctoral Alkim Erol reflexiona sobre l'impacte que el confinament estricte ha generat en la nostra societat. Estar exposats a les tecnologies de la informació i la comunicació va deixar de ser una opció per convertir-se en una necessitat peremptòria. D’aquesta manera, pot haver-se accelerat, justificat i apuntalat l'adveniment de l'anomenat Surveillance Capitalism (capitalisme de vigilància), la tendència que converteix en mercaderia les nostres dades personals.