Aquests darrers mesos estan sent emocionalment intensos per molts motius. Un d’ells, la definitiva explosió del moviment col·lectiu que confronta el que vivim ja amb el nom d’emergència climàtica; en definitiva, que ens confronta amb el nostre futur immediat i el de les properes generacions. Les accions i reaccions al voltant d’Extinction Rebellion, la denominada vaga pel clima i la popularitat creixent de Greta Thunberg són el punt de partida de tota una sèrie de pensaments, sentiments i conflictes que m'assalten com a ciutadà, comunicador, pare i acadèmic implicat en l’estudi de la cultura popular i les narratives digitals. Això és el que vull compartir amb vosaltres en aquest article.

Per garantir principis com la llibertat, la igualtat, la proporcionalitat o el pluralisme, la propaganda política i l'ús dels mitjans de comunicació en campanya electoral es troben regulats en el nostre sistema democràtic. No obstant això, en un entorn canviant com és el que caracteritza la comunicació digital, sorgeixen situacions i pràctiques noves en un context globalitzat en què alguns límits es desdibuixen sent difícils d'acotar i fins i tot controlar. Així, mentre diferents plataformes i iniciatives advoquen per fomentar una major transparència, la difusió de fake news que afecten la política cobra protagonisme. 

Una de les principals preocupacions dels nous periodistes actuals és el domini de les eines tecnològiques que permetin el desenvolupament de la seva feina en entorns  complexos i canviants on la multimedialitat i el multiformat acaparen l’atenció. No obstant, quines altres habilitats, diguem-ne toves, o millor, diguem-ne humanes, cal continuar esmolant? La sèrie televisiva Press, acabada d’estrenar a Filmin, ho posa de manifest amb pols oposats de la pràctica periodística. 

La irrupció tecnològica de nous mitjans, formes i fonts  d’informació i de comunicació, l’ampliació i creixement del seu abast i participació, així com la necessària immediatesa que implica l’activitat professional periodística estan introduint una categoria diferenciada en l’àmbit que s’ha vingut a definir com a periodisme de qualitat. La diferència pressuposa l’existència d’un periodisme de baixa qualitat, i per tant fa referència a un estàndard desitjable, la qual cosa obliga a redefinir-lo. Aquest article es pregunta sobre quines són les característiques que garanteixen l’excel·lència en el periodisme que permeten valorar-lo respecte d’altres formes.

El tancament de Noticias Cuatro s'uneix a una llarga llista de mitjans o programes informatius que han desaparegut en l'última dècada, com a conseqüència de la crisi econòmica i/o de decisions empresarials. Encara que pugui semblar el contrari, l'absència d'un periodisme de qualitat no beneficia a les relacions públiques tal com les entenem en l'actualitat, basades en l'ètica i en una relació de confiança amb els públics. 

Compleixen el Triple Balanç les agències i consultores de comunicació, publicitat i relacions públiques nacionals? El Triple Balanç defineix que les empreses han d'avaluar els seus resultats basant-se en tres aspectes: Profit (balanç econòmic), People (balanç social) i Planet (balanç mediambiental). Triple Balanç és, segons el meu punt de vista, Triple Èxit perquè garanteix que l'empresa compleix els més alts estàndards de sostenibilitat. 

Poques manifestacions humanes poden resumir de manera tan ràpida i sintètica l’evolució de les societats al llarg de la història com ho fa la publicitat. En només vint segons, una pàgina, un bàner... els anuncis repliquen models i valors socials, projecten aspiracions humanes, recorren a emocions latents en cada època. L’any 2018 ens ha deixat un retrat social en forma d’anuncis publicitaris sobre grans temes de reflexió. 

Aquest estiu s’ha comentat en les xarxes socials la portada que el suplement de Vocento, XLSemanal, ha dedicat al ministre de l’Interior d'Itàlia, Matteo Salvini. 

Contaminació, inundacions, incendis, extincions massives, migracions forçades, pluja nuclear... Benvinguts a l'antropocè, una nova era geològica caracteritzada per degeneració dels ecosistemes terrestres a causa de l'acció humana. Un concepte controvertit que, més enllà de la seva accepció geològica, abasta una transformació global i complexa que reclama noves formes de visualització.  

En els últims anys la crisi de credibilitat ha estat tema recurrent en moltes converses. Entre d'altres factors, la corrupció i els interessos ocults i partidistes, han danyat la imatge i la confiança que els ciutadans dipositen en algunes institucions i en els seus representants. Els mitjans de comunicació no han estat al marge d'aquesta pèrdua de crèdit. En el seu cas, els efectes de la inestabilitat econòmica, la presència de fonts alternatives, les pressions externes i fins i tot la proliferació de les fake news, són alguns dels motius que els converteixen en el blanc de la desconfiança.