Afortunadament, als mitjans de comunicació cada vegada més es poden llegir notícies sobre l’incompliment de la Llei de propietat intel·lectual. I diem «afortunadament» perquè entenem que el plagi s’ha comès tota la vida, però abans es guardava silenci o no era tan fàcil de detectar com pot ser avui dia amb l’ajuda de les aplicacions antiplagi.

Des del juny de 2019 tenim una nova directiva relativa a les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic (Directiva (UE) 2019/1024). Aquesta directiva reforça l’oportunitat que tenen biblioteques i arxius de recuperar costos derivats de preparar i gestionar dades per posar-los a disposició de la reutilització de la informació i a més obtenir beneficis, aplicant tarifes similars a les del mercat. Aquesta oportunitat ja es va plasmar fa uns anys a l’anterior Directiva del 2013, recollida per la Llei espanyola 18/2015. En un article publicat anteriorment a COMeIN indicàvem l’oportunitat d’obrir línies de negoci en arxius i biblioteques. Què ha passat des de llavors? S’ha aprofitat?

Atraure una audiència jove al consum de continguts informatius és tot un repte per als mitjans de comunicació. En l'actual context, la necessitat d'adaptar-se als hàbits, usos i gustos d'aquesta part del públic resulta imprescindible per poder captar la seva atenció i aconseguir així acostar-la a temes d'interès públic. Tendències com el mobile first o la implementació de narratives que combinin codis i llenguatges s'incorporen a les estratègies mediàtiques. Unes estratègies que poden trobar a les AMP Stories una oportunitat per experimentar com apropar-se a aquest sector de la població.

Els gurus de les tecnologies, sempre tan amatents a les noves realitats, ens van avisar que els mitjans socials ens canviarien la vida. Black mirror ens ho va dibuixar, i la Xina, sempre tan discretament, ho està ja emprant per a modelar la societat. El que potser en aquell moment no copsàvem és com canviarien, també, les formes amb les quals es fa la lluita social i al carrer.

El 3 d’octubre va tenir lloc l'Innovation Summit 2019 Europe organitzat per The Economist Events. L’esdeveniment va posar en evidència que l’acceleració del progrés tecnològic està imposant una creixent necessitat per a les empreses d’assumir noves competències en matèria de gestió de la innovació. En aquest article revisem els principals temes que es van tractar en aquest esdeveniment destacant el marc geoestratègic en què la innovació tecnològica està guanyant importància.

Quan el 1997 Gari Kasparov va ser derrotat en un partit d'escacs per la supercomputadora IBM Deep Blue, els diaris de tot el món van retratar amb estupor el que llavors es va veure com un punt d'inflexió en la nostra relació amb les màquines. Per als neoludites del moment, era l'evidència que caminàvem a passos accelerats cap a un futur distòpic; per als amants de la tecnologia, la porta d'entrada a un augurat i lluent món nou.

Rosalía, sense haver trobat el relat anònim del s. XIII titulat El roman de Flamenca, no hagués pogut crear el seu gran èxit El mal querer. Maria Patiño tira d'arxiu per argumentar i provar la seva informació. Les històries clíniques -clau per a la nostra salut i per a la gestió eficient del pressupost sanitari- reuneixen gran quantitat de documents (anàlisis, radiografies, escàners, TAC, infinitat de proves en general...). Podríem posar molts més exemples de la vida quotidiana, persones que accedeixen a la informació que necessiten per produir la seva pròpia informació.

Hem parlat anteriorment en aquesta mateixa revista sobre fake news i política. Tanquem el curs acadèmic reflexionant al voltant de la relativa poca presència mediàtica de les fake news en el darrer cicle electoral que hi ha hagut a l’Estat Espanyol, en especial al voltant del 26M (eleccions municipals i europees), atès que el 28A (eleccions al Congreso i Senado) havia tingut la seva pròpia dinàmica. Tot això en un context, l’europeu, molt preocupat per mantenir un cert ordre enmig dels sacsejos geopolítics entre els Estats Units i la Xina (una nova guerra freda tecnològica, tal com preveuen els experts), i a més a més agreujat amb el Brexit i la creació d’un nou eix europeu amb picades d’ullet cap a l’orient rus.  

El passat 6 de desembre es publicava una nova Llei Orgànica per a la protecció de les dades personals. Conscients els legisladors de la importància de la irrupció d'Internet i de les ingerències i riscos que pot suposar per a la privacitat, dedica especial atenció als anomenats drets digitals. L'eliminació de barreres i la popularització de nous serveis d'informació i comunicació han ampliat l'abast del rastre que deixa la dada personal a la Xarxa pel que en els últims anys es donen avenços, tant jurídics com normatius, cap a la consolidació del dret a l' oblit i la defensa de l'exercici d'altres drets propis de l'entorn en línia.