Atraure una audiència jove al consum de continguts informatius és tot un repte per als mitjans de comunicació. En l'actual context, la necessitat d'adaptar-se als hàbits, usos i gustos d'aquesta part del públic resulta imprescindible per poder captar la seva atenció i aconseguir així acostar-la a temes d'interès públic. Tendències com el mobile first o la implementació de narratives que combinin codis i llenguatges s'incorporen a les estratègies mediàtiques. Unes estratègies que poden trobar a les AMP Stories una oportunitat per experimentar com apropar-se a aquest sector de la població.

Els gurus de les tecnologies, sempre tan amatents a les noves realitats, ens van avisar que els mitjans socials ens canviarien la vida. Black mirror ens ho va dibuixar, i la Xina, sempre tan discretament, ho està ja emprant per a modelar la societat. El que potser en aquell moment no copsàvem és com canviarien, també, les formes amb les quals es fa la lluita social i al carrer.

El 3 d’octubre va tenir lloc l'Innovation Summit 2019 Europe organitzat per The Economist Events. L’esdeveniment va posar en evidència que l’acceleració del progrés tecnològic està imposant una creixent necessitat per a les empreses d’assumir noves competències en matèria de gestió de la innovació. En aquest article revisem els principals temes que es van tractar en aquest esdeveniment destacant el marc geoestratègic en què la innovació tecnològica està guanyant importància.

Quan el 1997 Gari Kasparov va ser derrotat en un partit d'escacs per la supercomputadora IBM Deep Blue, els diaris de tot el món van retratar amb estupor el que llavors es va veure com un punt d'inflexió en la nostra relació amb les màquines. Per als neoludites del moment, era l'evidència que caminàvem a passos accelerats cap a un futur distòpic; per als amants de la tecnologia, la porta d'entrada a un augurat i lluent món nou.

Rosalía, sense haver trobat el relat anònim del s. XIII titulat El roman de Flamenca, no hagués pogut crear el seu gran èxit El mal querer. Maria Patiño tira d'arxiu per argumentar i provar la seva informació. Les històries clíniques -clau per a la nostra salut i per a la gestió eficient del pressupost sanitari- reuneixen gran quantitat de documents (anàlisis, radiografies, escàners, TAC, infinitat de proves en general...). Podríem posar molts més exemples de la vida quotidiana, persones que accedeixen a la informació que necessiten per produir la seva pròpia informació.

Hem parlat anteriorment en aquesta mateixa revista sobre fake news i política. Tanquem el curs acadèmic reflexionant al voltant de la relativa poca presència mediàtica de les fake news en el darrer cicle electoral que hi ha hagut a l’Estat Espanyol, en especial al voltant del 26M (eleccions municipals i europees), atès que el 28A (eleccions al Congreso i Senado) havia tingut la seva pròpia dinàmica. Tot això en un context, l’europeu, molt preocupat per mantenir un cert ordre enmig dels sacsejos geopolítics entre els Estats Units i la Xina (una nova guerra freda tecnològica, tal com preveuen els experts), i a més a més agreujat amb el Brexit i la creació d’un nou eix europeu amb picades d’ullet cap a l’orient rus.  

El passat 6 de desembre es publicava una nova Llei Orgànica per a la protecció de les dades personals. Conscients els legisladors de la importància de la irrupció d'Internet i de les ingerències i riscos que pot suposar per a la privacitat, dedica especial atenció als anomenats drets digitals. L'eliminació de barreres i la popularització de nous serveis d'informació i comunicació han ampliat l'abast del rastre que deixa la dada personal a la Xarxa pel que en els últims anys es donen avenços, tant jurídics com normatius, cap a la consolidació del dret a l' oblit i la defensa de l'exercici d'altres drets propis de l'entorn en línia. 

És a la frontera on es mostra la nostra obertura física, social i política al món. Quan la gestió s'endureix, militaritza i privatitza acaba tenint un impacte cognitiu en el si de la societat: la militarització progressiva d'aquest punt de trobada que són les fronteres, ens acaba ensenyant que l'altre, el que ve de fora, és una persona estranya davant la qual no queda més opció que defensar-se. Això ens retrotreu al model de fortalesa medieval, on calia defensar-se dels bàrbars, per a això s'aixecava una muralla, i tot allò no desitjat per al sistema intern quedava fora d'ella. En aquest context parlar d'Europa Fortalesa no només és pertinent, sinó també necessari i urgent, volem viure emmurallats?

Recordeu com era la vostra vida fa vint anys —sense Google—? Tant si ets estudiant, acadèmic, comunicador o documentalista, com era el dia a dia? Abans de seguir llegint fes uns segons de pausa i un petit retrocés en el temps. L’accés a la informació no era immediat, la consulta d’enciclopèdies i els viatges a la biblioteca devien ser freqüents i la tipologia i quantitat de fonts d’informació utilitzades era totalment diferent. Per altra banda, no deixàvem rastre digital i gaudíem d’una major privacitat, tot i no tenir la immediatesa, la rapidesa i la resposta a qualsevol pregunta —com ens hi ha acostumat Google, tot i que segurament no obtenim la millor resposta a la primera pàgina de resultats.