Hem parlat anteriorment en aquesta mateixa revista sobre fake news i política. Tanquem el curs acadèmic reflexionant al voltant de la relativa poca presència mediàtica de les fake news en el darrer cicle electoral que hi ha hagut a l’Estat Espanyol, en especial al voltant del 26M (eleccions municipals i europees), atès que el 28A (eleccions al Congreso i Senado) havia tingut la seva pròpia dinàmica. Tot això en un context, l’europeu, molt preocupat per mantenir un cert ordre enmig dels sacsejos geopolítics entre els Estats Units i la Xina (una nova guerra freda tecnològica, tal com preveuen els experts), i a més a més agreujat amb el Brexit i la creació d’un nou eix europeu amb picades d’ullet cap a l’orient rus.  

El passat 6 de desembre es publicava una nova Llei Orgànica per a la protecció de les dades personals. Conscients els legisladors de la importància de la irrupció d'Internet i de les ingerències i riscos que pot suposar per a la privacitat, dedica especial atenció als anomenats drets digitals. L'eliminació de barreres i la popularització de nous serveis d'informació i comunicació han ampliat l'abast del rastre que deixa la dada personal a la Xarxa pel que en els últims anys es donen avenços, tant jurídics com normatius, cap a la consolidació del dret a l' oblit i la defensa de l'exercici d'altres drets propis de l'entorn en línia. 

És a la frontera on es mostra la nostra obertura física, social i política al món. Quan la gestió s'endureix, militaritza i privatitza acaba tenint un impacte cognitiu en el si de la societat: la militarització progressiva d'aquest punt de trobada que són les fronteres, ens acaba ensenyant que l'altre, el que ve de fora, és una persona estranya davant la qual no queda més opció que defensar-se. Això ens retrotreu al model de fortalesa medieval, on calia defensar-se dels bàrbars, per a això s'aixecava una muralla, i tot allò no desitjat per al sistema intern quedava fora d'ella. En aquest context parlar d'Europa Fortalesa no només és pertinent, sinó també necessari i urgent, volem viure emmurallats?

Recordeu com era la vostra vida fa vint anys —sense Google—? Tant si ets estudiant, acadèmic, comunicador o documentalista, com era el dia a dia? Abans de seguir llegint fes uns segons de pausa i un petit retrocés en el temps. L’accés a la informació no era immediat, la consulta d’enciclopèdies i els viatges a la biblioteca devien ser freqüents i la tipologia i quantitat de fonts d’informació utilitzades era totalment diferent. Per altra banda, no deixàvem rastre digital i gaudíem d’una major privacitat, tot i no tenir la immediatesa, la rapidesa i la resposta a qualsevol pregunta —com ens hi ha acostumat Google, tot i que segurament no obtenim la millor resposta a la primera pàgina de resultats.  

El proppassat 28 de setembre Facebook va anunciar públicament que les dades vinculades als comptes de cinquanta milions d'usuaris havien quedat al descobert a causa d'un ciberatac. Segons ha reconegut la mateixa empresa, els hackers van aconseguir apoderar-se dels tokens d'aquests usuaris, és a dir, de les autenticacions que permeten accedir a aplicacions repetidament sense necessitat de tornar a introduir la contrasenya cada cop. 

En la pròxima dècada, els mercats financers i l'economia mundial assistiran a un escenari crític resultat de la intersecció en el desenvolupament de quatre avenços tecnològics imparables de l'àmbit de la informàtica: la computació quàntica, les tècniques fractals, l'encriptació i el blockchain. Sorgeixen diferents qüestions sobre la interacció entre aquests avenços que aquest article tracta d'analitzar. 

El passat mes de maig el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) es va començar a aplicar, encara que ja estava en vigor des de maig de 2016. Va ser al maig quan tots vàrem rebre una allau de missatges per confirmar el nostre permís de tractament de les nostres dades. Per què és tan important per a les organitzacions assegurar-se el permís per al tractament de dades personals i per a què és aquesta regulació? 

No perdem aquest tren: el de la tecnologia, el de la data, el del contingut... Si bé en l'àmbit de la comunicació és imprescindible, o almenys altament recomanable mantenir-se constantment al corrent de les tendències que van sorgint, en l'entorn digital aquesta necessitat es fa més evident, donada la seva naturalesa particularment dinàmica i la seva contínua evolució.