Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "López-Borrull, Alexandre" : 39 resultats
'Fake news' i eleccions europees, deixem de mirar el dit?

Hem parlat anteriorment en aquesta mateixa revista sobre fake news i política. Tanquem el curs acadèmic reflexionant al voltant de la relativa poca presència mediàtica de les fake news en el darrer cicle electoral que hi ha hagut a l’Estat Espanyol, en especial al voltant del 26M (eleccions municipals i europees), atès que el 28A (eleccions al Congreso i Senado) havia tingut la seva pròpia dinàmica. Tot això en un context, l’europeu, molt preocupat per mantenir un cert ordre enmig dels sacsejos geopolítics entre els Estats Units i la Xina (una nova guerra freda tecnològica, tal com preveuen els experts), i a més a més agreujat amb el Brexit i la creació d’un nou eix europeu amb picades d’ullet cap a l’orient rus.  

Publons, què vol ser de gran?
Publons és una plataforma creada el 2012 per Andrew Preston i Daniel Johnston i pensada inicialment per a esdevenir una base de dades de revisors científics. En aquest nou article, tractarem la seva evolució arran de la compra el 2017 per part de Clarivate Analytics, l’empresa que té productes tan rellevant com el Web of Science, els gestors actuals del famós i criticat factor d’impacte. I parlant d’impacte, quin pensem que pot tenir en un futur?
 

 

'Fake science': el tsunami de la desinformació arriba a la ciència

Anteriorment en aquesta revista hem parlat sovint de la problemàtica que el fenomen de les fake news representa per a la política i el periodisme. Així mateix, és cert que ha estat en aquests dos àmbits on s’ha donat a conèixer àmpliament, i ara el terme fake és emprat com a primera resposta per a rebatre molts discursos, premisses ideològiques i fins i tot propostes programàtiques. Trump va obrir la porta i ha marcat el final de la crisi i l’inici d’una era en la qual les grans afirmacions i les dades són emprades, deformades i desconstruïdes fins al no reconeixement. Als Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació en vam fer una jornada juntament amb el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia català. Aprofitem per recomanar-vos la visió de les diferents ponències.

'Plan S': La velocitat de l'accés obert depèn del punt de referència?

Podríem haver triat un títol per l’article com ara “Plan S: allò del que tothom parla” seguint la moda dels pescaclics, però no tot s’hi val per a ser llegit en una era d’infoxicació també acadèmica. Anteriorment en aquesta mateixa revista hem reflexionat sobre com, poc o molt, les coses es mouen en l’àmbit de la comunicació científica. Accés obert com a objectiu: per a alguns massa a poc a poc, i per alguns massa ràpid. Doncs bé, enguany podem dir, atès el ressò, que estem davant d’un dels veritables punts d’inflexió, aquells fets que serveixen en el futur per explicar els canvis en el passat. Parlem del Plan S, i el terrabastall que ha generat en la comunitat científica. Veiem-ne els fets, les conseqüències, i algunes idees a apuntar. 

Política, xarxes i 'fake news': còctel explosiu a l'espai públic digital

Si algun entorn hem pogut comprovar que no fa vacances, és el dels mitjans socials. Potser la gent mira de desconnectar de la feina, però fer-ho dels mitjans socials és molt més difícil, a menys que es viatgi a entorns sense roaming, és clar. Tot plegat m’ha dut a una sèrie de reflexions i preguntes sobre diversos aspectes al voltant dels fluxos d’informació en política i a través de les xarxes. 

'Eppur si muove' (i II): 5 coses que també passen en la comunicació científica i una visió de futur

En el meu anterior article en aquesta mateixa revista descrivia deu coses que estaven passant en l'àmbit de la gestió de la informació científica que creia que eren rellevants i que ens situaven en una dimensió que sembla un preludi per al canvi. Com aquelles tempestes que s'anuncien amb petits sons, petites olors i moviments dels ocells, semblaria que alguna cosa està movent-se, de vegades bastant desapercebudament, de vegades de forma més que superficial. En aquest nou article, el que faré serà apuntar cinc coses més que considero que poden marcar tendències, i apuntaré cinc visions a futur de com els diferents actors i productes estan evolucionant. 

'Eppur si muove': 10 coses que passen en la comunicació científica

Sovint sembla que alguns dels pilars de la comunicació científica (com ara les revistes científiques, la revisió per experts, els articles i l’avaluació de la qualitat) són monolítics i estancs, que no han evolucionat des de l’aparició de les primeres revistes científiques, ara ja fa més de tres-cents cinquanta anys. Però això no és veritablement així. D’ençà de l’aparició d’internet, velles i noves profecies han anunciat la fi de les revistes i els monopolis editorials. Molts vaticinis no s'han acomplert i d’altres esdeveniments que han anat tenint lloc reconfiguren, a poc a poc, un sector, un mercat, que està en evolució constant sense preveure encara, segons el meu punt de vista, el punt final, el d’arribada. Us plantejo deu novetats dels darrers dotze mesos que penso que poden marcar algunes de les tendències. Com en tota tria, de nou, els criteris de selectivitat són propis, i no hi ha un ordre de prioritat:  

Has pensat mai qui són els teus 'influencers' a Twitter?

Durant les festes nadalenques, entre reflexions d’un any molt convuls i els reptes per al proper, em vaig posar a pensar en quines eren aquelles persones que, tot aportant continguts a Twitter, em feien créixer acadèmicament. És cert que molts dels perfils que segueixo són institucions que fan una bona cura de continguts i que ens aporten molt, però bona part de les seves publicacions són notícies per a estar al dia de les novetats en el nostre món.

Visca Catalunya, lliure i digital

Pot un investigador en Ciències Socials escriure un article en què, provant de ser acadèmicament correcte, tracti un tema sobre el qual està políticament posicionat? Accepto el repte. Sobre Catalunya i la ciberguerra de l'Estat. 

Informació i documentació: fins a quin grau és una tempesta perfecta?

En un dels finals de curs més complexos que hem viscut als Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, hem anunciat als estudiants del grau d’Informació i Documentació que ja no poden entrar nous alumnes al grau i que a partir del setembre del 2018 s’iniciarà un calendari d’extinció que considerem oportú per tal que la major part dels estudiants actuals puguin acabar. Tinguem present, així mateix, que la UOC ha ofert algun tipus de llicenciatura (2n cicle en Documentació) o grau relacionat amb la informació i la documentació des dels seus inicis. En aquests anys, més de 1.000 estudiants han assolit la titulació, essent la UOC un referent a Catalunya i a l’Estat. 

39 resultats | Pàgina 1 de 4
1 |
2 |
Següent >>