Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "comunicació científica" : 16 resultats
Qui soc jo?: bones pràctiques per al posicionament de la recerca

Sabeu quina és l’extensió ideal d’un títol? Com escolliu la millor revista del vostre àmbit? Què feu una vegada teniu l’article acabat? I un cop la revista l’ha publicat? Quins perfils de xarxes socials teniu generats? La llista de preguntes podria ser molt més llarga i en l’era de la ciència oberta la publicació és l’inici del camí a recórrer, per tal de retornar el coneixement a la ciutadania. Per fer-ho possible, tenir un bon posicionament de la nostra recerca és clau per incrementar la visibilitat.  

Publons, què vol ser de gran?
Publons és una plataforma creada el 2012 per Andrew Preston i Daniel Johnston i pensada inicialment per a esdevenir una base de dades de revisors científics. En aquest nou article, tractarem la seva evolució arran de la compra el 2017 per part de Clarivate Analytics, l’empresa que té productes tan rellevant com el Web of Science, els gestors actuals del famós i criticat factor d’impacte. I parlant d’impacte, quin pensem que pot tenir en un futur?
 

 

Compte enrere per la ciència oberta: 1-1-2020

El IV Seminari d’Edició Científica va posar el focus en cinc dels reptes de les revistes científiques. Els seminaris, organitzats per la biblioteca UOC on hi assisteixen els responsables de les revistes de la universitat, tant les acadèmiques com les divulgatives ja s'han consolidat com un punt de trobada, ideal per compartir, aprendre plegats i desvirtualitzar-nos. En el darrer em van convidar, juntament amb el Dr. Ernest Abadal, per a explicar-los aquells reptes que han d'afrontar les revistes a curt termini en el context de la ciència oberta, on les polítiques, directrius europees i, recentment, el Plan S marquen el ritme i el camí a seguir. El marcador del compte enrere ja ha començat i s’aturarà l'1 de gener del 2020. Som-hi! 

'Plan S': La velocitat de l'accés obert depèn del punt de referència?

Podríem haver triat un títol per l’article com ara “Plan S: allò del que tothom parla” seguint la moda dels pescaclics, però no tot s’hi val per a ser llegit en una era d’infoxicació també acadèmica. Anteriorment en aquesta mateixa revista hem reflexionat sobre com, poc o molt, les coses es mouen en l’àmbit de la comunicació científica. Accés obert com a objectiu: per a alguns massa a poc a poc, i per alguns massa ràpid. Doncs bé, enguany podem dir, atès el ressò, que estem davant d’un dels veritables punts d’inflexió, aquells fets que serveixen en el futur per explicar els canvis en el passat. Parlem del Plan S, i el terrabastall que ha generat en la comunitat científica. Veiem-ne els fets, les conseqüències, i algunes idees a apuntar. 

Comunicació científica: la revista 'BiD'

L’aposta ferma per la qualitat de les revistes acadèmiques de la UOC és un fet i les successives edicions de Jornades de Revistes, una trobada magnífica per compartir i aprendre plegats. Aquest juny la revista dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació ha publicat el número 40 i aprofitarem el COMeIN per presentar-lo, farem un repàs de la història de BiD i compartirem els reptes que ens marquem a curt termini. 

'Eppur si muove' (i II): 5 coses que també passen en la comunicació científica i una visió de futur

En el meu anterior article en aquesta mateixa revista descrivia deu coses que estaven passant en l'àmbit de la gestió de la informació científica que creia que eren rellevants i que ens situaven en una dimensió que sembla un preludi per al canvi. Com aquelles tempestes que s'anuncien amb petits sons, petites olors i moviments dels ocells, semblaria que alguna cosa està movent-se, de vegades bastant desapercebudament, de vegades de forma més que superficial. En aquest nou article, el que faré serà apuntar cinc coses més que considero que poden marcar tendències, i apuntaré cinc visions a futur de com els diferents actors i productes estan evolucionant. 

'Eppur si muove': 10 coses que passen en la comunicació científica

Sovint sembla que alguns dels pilars de la comunicació científica (com ara les revistes científiques, la revisió per experts, els articles i l’avaluació de la qualitat) són monolítics i estancs, que no han evolucionat des de l’aparició de les primeres revistes científiques, ara ja fa més de tres-cents cinquanta anys. Però això no és veritablement així. D’ençà de l’aparició d’internet, velles i noves profecies han anunciat la fi de les revistes i els monopolis editorials. Molts vaticinis no s'han acomplert i d’altres esdeveniments que han anat tenint lloc reconfiguren, a poc a poc, un sector, un mercat, que està en evolució constant sense preveure encara, segons el meu punt de vista, el punt final, el d’arribada. Us plantejo deu novetats dels darrers dotze mesos que penso que poden marcar algunes de les tendències. Com en tota tria, de nou, els criteris de selectivitat són propis, i no hi ha un ordre de prioritat:  

Del projecte DEAL a l'EOSC-hub

Al desembre de l'any 2016 un consorci alemany de biblioteques universitàries especialitzades en investigació científica va anunciar un boicot a les revistes d’Elsevier. L'acció va prendre el nom de Germany’s DEAL Project i va incloure originalment al voltant de seixanta grans institucions, que van anunciar que tots els seus membres cancel·laven les subscripcions a totes les publicacions acadèmiques i revistes científiques contractades amb Elsevier a efectes de l'1 de gener del 2017. El problema de l'accés obert a les publicacions científiques ha portat la Comissió Europea a la proposta del projecte pilot EOSC-hub —The European Open Science Cloud for Research—, pensat per desenvolupar-se en un termini de 36 mesos des de gener del 2018 fins a desembre del 2020. 

Has pensat mai qui són els teus 'influencers' a Twitter?

Durant les festes nadalenques, entre reflexions d’un any molt convuls i els reptes per al proper, em vaig posar a pensar en quines eren aquelles persones que, tot aportant continguts a Twitter, em feien créixer acadèmicament. És cert que molts dels perfils que segueixo són institucions que fan una bona cura de continguts i que ens aporten molt, però bona part de les seves publicacions són notícies per a estar al dia de les novetats en el nostre món.

Cinema, ciència i futur

Al llarg de tot el mes de novembre, la sala Phenomena, la UOC i Biocat han portat a terme el cicle de projeccions i debats científics «Cinema, ciència i futur», una activitat destinada a, d'una banda, treure la ciència de les universitats i els centres de recerca i portar-la a espais en els quals no sol entrar de manera explícita, i, d'altra banda, a reivindicar el cinema com a vehicle per al pensament i el debat. 

16 resultats | Pàgina 1 de 2
1 |
Següent >>