Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "comunicació científica" : 20 resultats
El talent i els seus depredadors

Les formes de depredació, persecució o perversió de l’activitat intel·lectual, científica o creativa en general continuen essent exercides des de posicions de domini o mitjanceres, però són cada vegada més sofisticades i van més enllà de la coacció o la simple acció de robar o d’apropiar-se d’idees o obres mitjançant la substitució, modificació o eliminació dels veritables autors.

Sense distanciació social

Fa 10 anys, quan vam començar a treballar en la conceptualització i el disseny de COMeIN, era impensable que la publicació del seu número 100 coincidís amb una pandèmia de coronavirus. La COVID-19 ha trastocat les nostres vides en gairebé tots els aspectes, però la missió que va portar al món la revista divulgativa dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC es manté incòlume: anorrear la distància que existeix entre el coneixement generat en l'entorn acadèmic del nostre àmbit i la seva transferència a la societat.

La 'nacionalitat' de les epidèmies o el curiós cas de la pandèmia de 1918

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha posat el nom oficial de COVID-19 a la malaltia causant de l'actual pandèmia d'abast mundial. El nom s'ha adoptat amb rapidesa, tot substituint altres denominacions inicials que s'usaven col·loquialment, com ara «grip de Wuhan». Precisament, l'OMS va recalcar al moment oportú que un dels motius d'adoptar el nom de COVID-19 era la conveniència d'evitar l'ús de noms geogràfics i, en general, de noms que donin motiu a estigmatitzar països, persones o col·lectius.

DORA, l'exploradora de la qualitat científica a la UOC

Gran part, per no dir la totalitat, de les polítiques universitàries i de les diferents agències de qualitat utilitzen insistentment el factor d’impacte per avaluar la qualitat dels investigadors i les investigadores i dels grups de recerca, per mesurar la seva productivitat o per concedir les diferents acreditacions, augments de categoria o finançament.

Qui soc jo?: bones pràctiques per al posicionament de la recerca

Sabeu quina és l’extensió ideal d’un títol? Com escolliu la millor revista del vostre àmbit? Què feu una vegada teniu l’article acabat? I un cop la revista l’ha publicat? Quins perfils de xarxes socials teniu generats? La llista de preguntes podria ser molt més llarga i en l’era de la ciència oberta la publicació és l’inici del camí a recórrer, per tal de retornar el coneixement a la ciutadania. Per fer-ho possible, tenir un bon posicionament de la nostra recerca és clau per incrementar la visibilitat.  

Publons, què vol ser de gran?
Publons és una plataforma creada el 2012 per Andrew Preston i Daniel Johnston i pensada inicialment per a esdevenir una base de dades de revisors científics. En aquest nou article, tractarem la seva evolució arran de la compra el 2017 per part de Clarivate Analytics, l’empresa que té productes tan rellevant com el Web of Science, els gestors actuals del famós i criticat factor d’impacte. I parlant d’impacte, quin pensem que pot tenir en un futur?
 

 

Compte enrere per la ciència oberta: 1-1-2020

El IV Seminari d’Edició Científica va posar el focus en cinc dels reptes de les revistes científiques. Els seminaris, organitzats per la biblioteca UOC on hi assisteixen els responsables de les revistes de la universitat, tant les acadèmiques com les divulgatives ja s'han consolidat com un punt de trobada, ideal per compartir, aprendre plegats i desvirtualitzar-nos. En el darrer em van convidar, juntament amb el Dr. Ernest Abadal, per a explicar-los aquells reptes que han d'afrontar les revistes a curt termini en el context de la ciència oberta, on les polítiques, directrius europees i, recentment, el Plan S marquen el ritme i el camí a seguir. El marcador del compte enrere ja ha començat i s’aturarà l'1 de gener del 2020. Som-hi! 

'Plan S': La velocitat de l'accés obert depèn del punt de referència?

Podríem haver triat un títol per l’article com ara “Plan S: allò del que tothom parla” seguint la moda dels pescaclics, però no tot s’hi val per a ser llegit en una era d’infoxicació també acadèmica. Anteriorment en aquesta mateixa revista hem reflexionat sobre com, poc o molt, les coses es mouen en l’àmbit de la comunicació científica. Accés obert com a objectiu: per a alguns massa a poc a poc, i per alguns massa ràpid. Doncs bé, enguany podem dir, atès el ressò, que estem davant d’un dels veritables punts d’inflexió, aquells fets que serveixen en el futur per explicar els canvis en el passat. Parlem del Plan S, i el terrabastall que ha generat en la comunitat científica. Veiem-ne els fets, les conseqüències, i algunes idees a apuntar. 

Comunicació científica: la revista 'BiD'

L’aposta ferma per la qualitat de les revistes acadèmiques de la UOC és un fet i les successives edicions de Jornades de Revistes, una trobada magnífica per compartir i aprendre plegats. Aquest juny la revista dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació ha publicat el número 40 i aprofitarem el COMeIN per presentar-lo, farem un repàs de la història de BiD i compartirem els reptes que ens marquem a curt termini. 

'Eppur si muove' (i II): 5 coses que també passen en la comunicació científica i una visió de futur

En el meu anterior article en aquesta mateixa revista descrivia deu coses que estaven passant en l'àmbit de la gestió de la informació científica que creia que eren rellevants i que ens situaven en una dimensió que sembla un preludi per al canvi. Com aquelles tempestes que s'anuncien amb petits sons, petites olors i moviments dels ocells, semblaria que alguna cosa està movent-se, de vegades bastant desapercebudament, de vegades de forma més que superficial. En aquest nou article, el que faré serà apuntar cinc coses més que considero que poden marcar tendències, i apuntaré cinc visions a futur de com els diferents actors i productes estan evolucionant. 

20 resultats | Pàgina 1 de 2
1 |
Següent >>