L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) ha posat en marxa una campanya per millorar la qualitat de la dieta dels nens i nenes, a través de l’estratègia NAOS. Amb el lema de «Posa més herois al teu plat i omple la teva vida de superpoders» («Pon más héroes en tu plato y llena tu vida de superpoderes»), l’acció afirma tenir com a objectiu «fomentar una alimentació saludable i lluitar contra l’obesitat infantil promovent el consum de fruita, verdura i llegums, i l’esport».

Spotify permet crear contingut de marca rellevant per al consumidor/a amb un enfocament original. No obstant això, aquestes accions encara estan en una fase embrionària. En aquest article presentem alguns exemples de brànding sonor a Spotify sorgits a propòsit del període de confinament per la COVID-19.

No exagerem quan afirmem que les ciutats han incorporat una pell digital en la seva superfície, perquè si calculem la quantitat de dades digitals que circulen per les xarxes sense fils dels centres urbans entendríem que en algunes zones existeixen més bits que ciment. A causa d’això, la superfície habitable s’està transformant en un territori d’interacció digital mediada per dispositius personals i grans infraestructures de comunicació.

La pandèmia per la COVID-19, a més de l’emergència sanitària ocasionada, ha tingut efectes en diferents sectors. Els mitjans de comunicació també s’han vist afectats tant per l’increment de la demanda informativa com per l’impacte en un model de negoci afectat pel descens de la inversió publicitària. Un moment que a més era clau pel canvi d’estratègia en el qual alguns d’aquests mitjans es trobaven immersos, en un procés de transformació cap al pagament per continguts en la seva edició digital.

Durant els moments més durs del confinament provocat per la COVID-19 es van fer populars algunes accions i imatges de marques que prenien posicions respecte a la seva activitat en el context de la pandèmia. D’altra banda, múltiples materials gràfics han estat desenvolupats per informar, cridar l’atenció sobre el tema, etc. Quin ha estat el paper del disseny i el branding? En aquest article comento alguns exemples que poden servir per a la reflexió sobre el tema.

El 1899 Thorstein Veblen va escriure La teoria de la classe ociosa com a crítica d’una societat nord-americana que al cap de dues dècades es convertiria en l’anomenada societat de consum. Durant aquells feliços vint (roaring twenties) es va inflar el que seria una de les bombolles econòmiques més sagnants i, un segle més tard, després dels mesos en què ens hem vist en l’obligació de romandre en bombolles físiques pel confinament, parlar de consum en singular pot revelar-se insuficient.

Vam dedicar un article fa unes setmanes a remarcar la importància de la comunicació de proximitat per entendre la realitat que ens envolta en temps de crisi i participar en les nostres societats. En aquest aprofundim en els reptes que el periodisme de proximitat ha d’afrontar per sobreviure, com la gran dependència de la publicitat i la legislació vigent.

Arran de la crisi sanitària de la COVID-19, la investigadora i becària predoctoral Alkim Erol reflexiona sobre l'impacte que el confinament estricte ha generat en la nostra societat. Estar exposats a les tecnologies de la informació i la comunicació va deixar de ser una opció per convertir-se en una necessitat peremptòria. D’aquesta manera, pot haver-se accelerat, justificat i apuntalat l'adveniment de l'anomenat Surveillance Capitalism (capitalisme de vigilància), la tendència que converteix en mercaderia les nostres dades personals.

La greu pandèmia que estem vivint ens afecta de moltes maneres i una, sens dubte, n’és el canvi d’hàbits. Diferents estudis que han sortit a la llum aquestes darreres setmanes afirmen que estem entrant en una nova era protagonitzada per un consumidor més conscient i que es guiarà per uns nous valors, buscant una compra de proximitat i productes naturals. Sense cap mena de dubte, la publicitat i les marques s’hi hauran d’adaptar si no volen desaparèixer.

Entrem en fases de desescalada, el que implica que començaran a reactivar-se molts sectors i negocis, després de dos mesos d'aturada obligada de l'activitat habitual per la pandèmia de la COVID-19. Una aturada durant la qual, tanmateix, en moltes empreses s'ha treballat més que mai per buscar formes alternatives d'organització, producció, vendes… També les empreses publicitàries s'han vist afectades, però a diferència d'anteriors crisis, sembla que ara es reivindiquen més que mai com un jugador imprescindible per guanyar aquest maleït partit.