Fa una mica més d’un any, jo circulava per la vida amb el pilot automàtic activat. Tenia feina, parella i lloc de residència estables. En l’àmbit professional, sobretot, feia més de dos anys que treballava a la mateixa empresa i ja em coneixia tots els protocols d’actuació. Em vaig adonar que necessitava un repte, algun imprevist que trasbalsés la rutina i em fes agafar, altra vegada, el volant: què tal, per exemple, un màster a la UOC?

L’estrena recent d’una nova versió del clàssic relat Dràcula, produït per la BBC en col·laboració amb Netflix, ha aixecat una forta expectació i no poca polèmica per les llibertats que es pren no només amb l’original literari, sinó amb les estructures narratives i temporals tradicionals. Ambdues coses no són gens estranyes si tenim en compte que darrere d’aquest nou Dràcula hi ha Mark Gatiss i Steven Moffat, que ja van dur a terme una operació transgressiva similar a Sherlock.

El proppassat 12 de desembre els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC van fer el lliurament dels premis als millors treballs finals dels seus programes acadèmics del curs 2018-2019; uns guardons que reconeixen l’esforç, la qualitat i la maduresa acadèmica d’un grup d’estudiants que amb aquesta gala tanquen una etapa.

Segons dades recents d’Unicef, un terç dels infants menors de cinc anys en el món no tenen una dieta sana, per la qual cosa no estan creixent correctament. Mentre que gairebé 200 milions d’aquests infants pateixen de desnutrició, prop de 40 milions viuen amb sobrepès. A l’Estat espanyol gairebé un 40% dels infants presenten obesitat o sobrepès. Aquesta xifra situa l’Estat espanyol al capdavant d’Europa en els índexs d’obesitat infantil.

Recordeu aquells temps en què ens regalaven samarretes “de propaganda”, eufemisme (intolerable!) utilitzat freqüentment per referir-se a la publicitat. Samarretes de cotó, de tall ample, segons les normes dictades per la moda dels 80 i els 90, acolorides i amb rètols gegants que cridaven el nom de la marca als quatre vents. Que aixequi la mà qui alguna vegada en va tenir una.

La pregunta del milió de dòlars és clara: com hem de capgirar la comunicació digital? Com una marca ha de reconduir la situació per tornar a posar el consumidor al centre de la seva estratègia?

Juny és el mes de la creativitat publicitària per excel·lència perquè se celebren dos dels festivals més importants del sector: El Sol i Cannes Lions. A propòsit d’aquest darrer, el Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya va reunir el passat 5 de juliol a quatre professionals de primer nivell per analitzar les tendències detectades i descobrir-nos com s’està transformant la professió.

És la mateixa sensació que experimentàvem cada desembre a l'espera de l'espot de Freixenet. Aquesta curiositat i entusiasme d'uns anys ençà l'hem traslladat a l'arribada de l'estiu i amb ell, la campanya d'Estrella Damm. 

Escric aquest article poques hores després del lliurament dels premis publicitaris d’El Sol. Aquest festival, en 33 anys d’història, ha anat evolucionant des de la seva primera edició a Marbella. Durant aquest període ha canviat d’ubicació, passant per Sant Sebastià, Bilbao i Madrid, i s’ha obert als països llatinoamericans. L’essència, però, no ha canviat, es premien les millors idees. 

Per garantir principis com la llibertat, la igualtat, la proporcionalitat o el pluralisme, la propaganda política i l'ús dels mitjans de comunicació en campanya electoral es troben regulats en el nostre sistema democràtic. No obstant això, en un entorn canviant com és el que caracteritza la comunicació digital, sorgeixen situacions i pràctiques noves en un context globalitzat en què alguns límits es desdibuixen sent difícils d'acotar i fins i tot controlar. Així, mentre diferents plataformes i iniciatives advoquen per fomentar una major transparència, la difusió de fake news que afecten la política cobra protagonisme.