Resultats de la cerca
Resultats de la cerca "relacions públiques" : 7 resultats
Per què en diuen crisi quan volen dir risc?

La comunicació de crisi és molt cridanera perquè s’activa en situacions que posen les organitzacions sota els focus de l’escrutini públic. La seva germana petita –la comunicació de risc– és més discreta, però enormement poderosa. Si s’usa amb encert, pot evitar que esclati la crisi, però també pot convertir-se en el seu detonant si es negligeix. Així ho evidencia la cancel·lació forçada del Mobile World Congress 2020 arran de l’epidèmia de coronavirus.

Transparència, de la debilitat a la fortalesa

Dimarts 14 de gener, una explosió en una empresa química al sud de Catalunya. Durant 48 hores regna el silenci. Dimecres 15 de gener, el jutge imputa l’antiga cúpula d’una companyia de supermercats. La resposta dels protagonistes: silenci. Mentrestant els mitjans de comunicació elaboren relats que posen en dubte la gestió d’aquestes companyies, la xarxa bull i la societat o cada individu, lliurement, es configura la seva pròpia idea.

Per a què serveix el protocol?

Quan es parla de protocol hi ha qui opina que es tracta de quelcom anacrònic, antiquat, encarcarat... Quelcom allunyat del progressisme i la modernitat. Fins i tot s’arriba a pensar que és quelcom innecessari i prescindible. Res de més lluny de la realitat.

Bon segle nou!

Tot i que l'efemèride ha passat força desapercebuda, durant el proppassat 2019 es va complir el centenari de la creació de la primera empresa consultora de relacions públiques del món. La professió, doncs, inicia aquest 2020 la seva marxa cap al segon segle de vida.

Sense pacte: 10 raons per al desacord (i III)

Colpista, inútil, caragirat, felló, comediant, traïdor, carceller, aprenent de bruixot, hipòcrita, sectari, irresponsable, xantatgista i farsant són algunes de les perles que els líders polítics s'han intercanviat aquests últims mesos. Amb aquests antecedents, resulta difícil imaginar-los asseguts a la mateixa taula de negociació i il·lusori esperar que assoleixin algun acord.

Sense pacte: 10 raons per al desacord (II)

En el primer lliurament d’aquest article vam veure que els líders polítics no estan particularment motivats per pactar perquè sovint pensen que la desafecció generada per la reiteració de comicis pot beneficiar-los electoralment i perquè, en qualsevol cas, la culpa del fracàs negociador tendeix a difuminar-se. En aquest segon lliurament, seguim analitzant les raons que ens han abocat a la nova cita electoral del proper 10 de novembre.

Sense pacte: 10 raons per al desacord (I)

El resultat de les eleccions generals celebrades el passat 28 d'abril no va atorgar a cap partit la capacitat de formar govern sense comptar amb suports substancials d'altres formacions. Es requerien pactes. Els cinc mesos transcorreguts des de llavors només han servit per evidenciar la flagrant incapacitat dels líders polítics a l'hora d'aconseguir acords desbloquejadors, la qual cosa ens aboca a uns nous comicis: els quarts en quatre anys. Per què?

7 resultats | Pàgina 1 de 1