Aquest 2020 es commemora el centenari del naixement de Gianni Rodari, escriptor, periodista, pedagog i encara un gran desconegut per a molts lectors. Com a comissari de l’Any Rodari per la Diputació de Barcelona, comparteixo les aportacions principals en l’àmbit de la creativitat i l’educació per les quals considero que la seva figura s’hauria de recordar cada any i reivindicar cada dia a les aules.

Durant els moments més durs del confinament provocat per la COVID-19 es van fer populars algunes accions i imatges de marques que prenien posicions respecte a la seva activitat en el context de la pandèmia. D’altra banda, múltiples materials gràfics han estat desenvolupats per informar, cridar l’atenció sobre el tema, etc. Quin ha estat el paper del disseny i el branding? En aquest article comento alguns exemples que poden servir per a la reflexió sobre el tema.

Durant molts anys ens hem acostumat a entendre i explicar el canvi climàtic com tot allò que passa al nostre planeta: escalfament global, inundacions, incendis, desforestació, pluja nuclear, extincions, desaparició accelerada de la biodiversitat... Amb el temps i la contínua degeneració dels ecosistemes terrestres, hem començat també a conèixer la seva dimensió experiencial: guerres, migracions forçades, pobresa, col·lapse del sistema alimentari... Finalment, a cop de pandèmia, vam comprendre que les conseqüències del canvi climàtic no ocorren només en països distants, a les tortugues i als ossos polars. Ens afecten a tots, són terribles i ens estan matant.

El proppassat agost ens va deixar una de les figures que més ha fet per integrar la creativitat en tot allò que envolta la nostra vida quotidiana, en especial en els espais relacionats amb el món de l’aprenentatge. Des d’aquestes pàgines no podíem deixar passar l’oportunitat de fer-li un petit homenatge. Sir Ken Robinson, autor i gran comunicador anglès establert a Califòrnia, ha estat un dels investigadors més influents en l’educació d’ençà que va començar el segle XXI.

Les formes de depredació, persecució o perversió de l’activitat intel·lectual, científica o creativa en general continuen essent exercides des de posicions de domini o mitjanceres, però són cada vegada més sofisticades i van més enllà de la coacció o la simple acció de robar o d’apropiar-se d’idees o obres mitjançant la substitució, modificació o eliminació dels veritables autors.

Entrem en fases de desescalada, el que implica que començaran a reactivar-se molts sectors i negocis, després de dos mesos d'aturada obligada de l'activitat habitual per la pandèmia de la COVID-19. Una aturada durant la qual, tanmateix, en moltes empreses s'ha treballat més que mai per buscar formes alternatives d'organització, producció, vendes… També les empreses publicitàries s'han vist afectades, però a diferència d'anteriors crisis, sembla que ara es reivindiquen més que mai com un jugador imprescindible per guanyar aquest maleït partit.

Recentment he tingut l’ocasió de veure una certa quantitat de pòsters alternatius de pel·lícules de cinema i també de sèries de televisió. La veritat és que, malgrat que coneixia el fenomen, no tenia consciència de l’abast del mercat paral·lel que constitueixen aquest tipus de productes, distribuïts en llocs, com, per exemple, Mondo Posters. En aquest article comentaré breument quines són les principals característiques d’aquest tipus de productes, que estan a mig camí entre el disseny el fan art.

Fa una mica més d’un any, jo circulava per la vida amb el pilot automàtic activat. Tenia feina, parella i lloc de residència estables. En l’àmbit professional, sobretot, feia més de dos anys que treballava a la mateixa empresa i ja em coneixia tots els protocols d’actuació. Em vaig adonar que necessitava un repte, algun imprevist que trasbalsés la rutina i em fes agafar, altra vegada, el volant: què tal, per exemple, un màster a la UOC?

Des de la còmoda bombolla en què ens instal·len les societats liberals modernes més abastades, l'amenaça del canvi climàtic va sonar, durant molt temps, com un mantra suau, gairebé imperceptible. Avui és com un crit que intenta fer-nos despertar del malson de la nostra imminent autodestrucció. Però fer revertir el canvi climàtic no és una tasca fàcil. Requereix un canvi dràstic d'hàbits i estils de vida, així com la capacitat de comunicar i fer visible l'impacte que aquests mateixos hàbits tenen sobre el nostre planeta.

Estic asseguda sobre el travesser d’una lletra hac immensa, capitular. Bellugo els peus com en un gronxador, mentre observo el mar aparentment calmat de les paraules alineades que m’esperen allà a baix. No sé què em trobaré, però quan baixi em submergiré en cada detall, em fixaré en l’ordre dels adjectius, en els punts i coma que ja no veu ningú, i tant de bo pugui lliscar pel traç d’alguna il·lustració com si fos un tobogan.