Fa una mica més d’un any, jo circulava per la vida amb el pilot automàtic activat. Tenia feina, parella i lloc de residència estables. En l’àmbit professional, sobretot, feia més de dos anys que treballava a la mateixa empresa i ja em coneixia tots els protocols d’actuació. Em vaig adonar que necessitava un repte, algun imprevist que trasbalsés la rutina i em fes agafar, altra vegada, el volant: què tal, per exemple, un màster a la UOC?

Des de la còmoda bombolla en què ens instal·len les societats liberals modernes més abastades, l’amenaça del canvi climàtic va sonar, durant molt temps, com un mantra suau, gairebé imperceptible. Avui és com un crit que intenta fer-nos despertar del malson de la nostra imminent autodestrucció. Però fer revertir el canvi climàtic no és una tasca fàcil. Requereix un canvi dràstic d’hàbits i estils de vida, així com la capacitat de comunicar i fer visible l’impacte que aquests mateixos hàbits tenen sobre el nostre planeta.

Estic asseguda sobre el travesser d’una lletra hac immensa, capitular. Bellugo els peus com en un gronxador, mentre observo el mar aparentment calmat de les paraules alineades que m’esperen allà a baix. No sé què em trobaré, però quan baixi em submergiré en cada detall, em fixaré en l’ordre dels adjectius, en els punts i coma que ja no veu ningú, i tant de bo pugui lliscar pel traç d’alguna il·lustració com si fos un tobogan.

Després de tres edicions de la Jornada Almanzora Comparte, on hem après com podem compartir coneixement i experiències, arriba el moment de posar en pràctica aquests aprenentatges. I per això ens hem proposat utilitzar la dinàmica de la hackathon. Tot un repte!

Juny és el mes de la creativitat publicitària per excel·lència perquè se celebren dos dels festivals més importants del sector: El Sol i Cannes Lions. A propòsit d’aquest darrer, el Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya va reunir el passat 5 de juliol a quatre professionals de primer nivell per analitzar les tendències detectades i descobrir-nos com s’està transformant la professió.

És la mateixa sensació que experimentàvem cada desembre a l'espera de l'espot de Freixenet. Aquesta curiositat i entusiasme d'uns anys ençà l'hem traslladat a l'arribada de l'estiu i amb ell, la campanya d'Estrella Damm. 

Fa dos mesos comparteixo casa meva amb uns quants unicorns. Davant el meu desconcert, s'han instal·lat còmodament en els racons més insospitats de la casa. Ronden pel pati, s'amaguen als armaris i a les caixes de galetes, amorren els seus musells entre les flors del jardí i els coixins de l'habitació de la Sara. És ella, la Sara, qui m'explica, amb la irreverent saviesa d'una nena de quatre anys, que els unicorns són animals màgics, que volen i que viuen en el bosc, on parlen un idioma estrany i s'alimenten de flors i gelats de color rosa. 

Escric aquest article poques hores després del lliurament dels premis publicitaris d’El Sol. Aquest festival, en 33 anys d’història, ha anat evolucionant des de la seva primera edició a Marbella. Durant aquest període ha canviat d’ubicació, passant per Sant Sebastià, Bilbao i Madrid, i s’ha obert als països llatinoamericans. L’essència, però, no ha canviat, es premien les millors idees. 

Rosa Romà, recentment reelegida Degana del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya, comparteix la seva visió del sector de la comunicació i el màrqueting, i apunta una nova etapa de l'associació professional que presideix, apostant per la innovació i la creativitat com a elements clau per diferenciar el sector dins el panorama internacional. 

Al moment d'escriure aquestes línies, els visitants acudeixen al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per esgotar les últimes hores de Stanley Kubrick, la que ja s'ha convertit en l'exposició més visitada en la història del centre. L'èxit d'aquesta exposició mostra amb claredat que la creació cinematogràfica, quan està ben explicada, segueix despertant l'interès dels públics de la cultura “en viu”.