S'ha parlat molt de les restriccions als esdeveniments en directe a causa de la pandèmia. No obstant això, per a moltes persones accedir als espectacles en directe sempre ha estat un repte. Segons l'OMS, al voltant del 15% de la població mundial són persones amb discapacitat, el que en el cas d'Espanya són més de tres milions de persones. Per a aquestes persones no sempre és possible accedir a l'oferta d'oci existent.

La música ha format part de la programació televisiva des dels seus inicis. La recent emissió del festival d’Eurovisió 2021 dona peu a una reflexió necessària: com encaixa la cultura de l’espectacle amb la missió de servei públic dels mitjans de comunicació?

Les emissions nocturnes són un lloc privilegiat per donar curs a continguts i personatges que sovint queden al marge de les emissions diürnes. Veus càlides ens acompanyen en insomnis, treballs i tasques diverses durant unes hores en què (gairebé) tothom dorm. A més, ara estan disponibles 24/7 gràcies al podcast.

La contribució a la societat és, en termes generals, la principal raó de ser dels mitjans de comunicació de servei públic. En un context de superació de la comunicació tradicional cal abraçar la innovació com a tret distintiu de la tradició pública en l’escenari multiplataforma.

Spotify permet crear contingut de marca rellevant per al consumidor/a amb un enfocament original. No obstant això, aquestes accions encara estan en una fase embrionària. En aquest article presentem alguns exemples de brànding sonor a Spotify sorgits a propòsit del període de confinament per la COVID-19.

Parlem sobre el significat, la maquinària i la posada en marxa dels festivals de música després de l’aturada per la COVID-19 amb Joan Vich, programador artístic del Festival Internacional de Benicàssim (FIB) entre 2007 i 2019, actual director de Ground Control Management i Monkey Brain, i organitzador del Cuarentena Fest.

Fa uns dies vaig sentir a la ràdio que la popular melodia Happy birthday to you (‘Moltes felicitats’) va ser composta l’any 1893 per dues mestres estatunidenques, les germanes Mildred i Patty Smith Hill. Feia temps que recopilava dades sobre la situació de la dona en el sector musical i l’anècdota va ser una extraordinària serendipitat: són visibles o almenys existeixen les dones en la indústria musical? Amb el fil conductor de la cadena de valor, aquest article és una introducció al tema.