Una de les principals preocupacions dels nous periodistes actuals és el domini de les eines tecnològiques que permetin el desenvolupament de la seva feina en entorns  complexos i canviants on la multimedialitat i el multiformat acaparen l’atenció. No obstant, quines altres habilitats, diguem-ne toves, o millor, diguem-ne humanes, cal continuar esmolant? La sèrie televisiva Press, acabada d’estrenar a Filmin, ho posa de manifest amb pols oposats de la pràctica periodística. 

Fa deu anys vaig començar a exercir de col·laboradora docent de la UOC amb l’assignatura del grau de Comunicació Estructura de la comunicació. Aquest 2018, he pogut viatjar a Colòmbia precisament gràcies a l’assignatura. Ho explico en aquesta publicació.

Per la combinació de la puixança turística i l’extensió de la cultura gastronòmica entre la ciutadania, cada cop més professionals de la comunicació actual s’estan orientant cap a la comunicació de la cuina i el menjar. Per aquesta raó, i aprofitant la meva primera col·laboració com a docent de l’assignatura Gastronomia 2.0: xarxes socials i periodisme gastronòmic al postgrau de Comunicació alimentària de la UOC, presento una tendència per a cada dia de la setmana, a partir de la qual elaborar estratègies i establir plans d’acció. 

Entre el 19 d’octubre i el 30 de novembre va tenir lloc la cinquena edició del festival DOCfield, organitzat per la fundació Photographic Social Vision en col·laboració amb Oxfam Intermón. Aquest festival es dedica a la fotografia documental i el fotoperiodisme, particularment des del vessant de l’acció social. 

Entre el 12 de novembre i el 4 de desembre de l’any passat, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va oferir una sèrie de presentacions sobre les relacions entre ciutadania, Internet i democràcia. El ventall internacional de convidats es va concentrat a qüestionar idees generalitzades sobre la relació entre participació democràtica i tecnologies digitals.