Número 9 (març de 2012)

On és Wally?

Ferran Lalueza

En una fotografia panoràmica amb resolució gigapíxel, els detalls més nimis poden ser ampliats i apreciats amb sorprenent nitidesa. A mesura que la tecnologia que permet obtenir-les s'ha anat fent més accessible, han sorgit veus crítiques que alerten sobre l'amenaça que suposa, per a la preservació del dret a la privacitat, la cada vegada més habitual difusió d'aquestes imatges a través d'Internet.

Internet és, per definició, un entorn obert i interconnectat. A més, té bona memòria. Si no ho tenim molt present en les nostres actuacions online, probablement acabarem revelant a tot el món, de forma indiscriminada, molt més del que ens agradaria que sabessin de nosaltres.

 

De fet, de vegades no n'hi ha prou que nosaltres siguem curosos. Les intromissions il·legítimes com l’spam o l’spyware suposen igualment una amenaça per a la nostra privacitat encara que, paradoxalment, per combatre aquesta amenaça gairebé sempre és també la pròpia tecnologia la que ens ofereix les millors armes.

 

Amb tot, la publicació online de fotografies panoràmiques de superalta resolució s'adscriuria més aviat a altre tipus d'amenaça: la derivada de la lleugeresa amb què les dades que ens concerneixen poden ser difoses per tercers a través d'Internet sense la nostra autorització. La major part de les vegades, sense dol però sí amb certa inconsciència. La cara perfectament identificable d'una persona (fins i tot un menor) en un determinat moment i en un determinat lloc, la matrícula d'un vehicle o l'interior d'un domicili particular, captat a través d'una finestra aparentment inaccessible, serien tan sol tres exemples d'informacions visuals que potser no haurien de divulgar-se públicament de forma incondicional.

 

En molts casos, certament, la publicació d'aquestes imatges no perjudica ningú, i a Internet han sorgit diverses plataformes que potencien la seva difusió. És el cas de GigaPan o del Vancouver Gigapixel Project. No obstant això, estem parlant de fotografies que poden haver estat preses amb teleobjectius de llarg abast sense que els retratats en siguin conscients. A més, una imatge d'aquest tipus pot mostrar amb enorme nitidesa a milers de persones, de manera que són força elevades les possibilitats que a alguna d'aquestes persones li incomodi que tothom pugui saber on era, quan i amb qui. Les street view scenes captades per Google ja han demostrat en més d'una ocasió la capacitat d'importunar algú que té la imatge aparentment més anodina.

 

En aquest àmbit, els vertiginosos avenços experimentats per les tecnologies de la informació i de la comunicació s'avancen una vegada més a la regulació específica. El marc normatiu existent és prou indefinit com perquè, a la pràctica, puguem detectar interpretacions i usos molt diversos. Així, en les panoràmiques d'algunes ciutats els autors de la fotografia gigapíxel s'han preocupat de difuminar rostres i matrícules perquè no resultin identificables (és el cas de la panoràmica de Toledo), mentre que en la imatge de les graderies d'un camp de futbol, en canvi, el màxim al·licient consisteix precisament a poder reconèixer rostres i expressions.

 

En qualsevol cas, en el moment de publicar-les, convé tenir present que les fotografies gigapíxel poden divulgar-se de forma exponencial ja que apleguen diversos factors que propicien la seva difusió massiva a través de les xarxes socials. D'una banda, el fet que es tracti d'un format relativament nou. De l’altra, la seva inqüestionable i creixent espectacularitat: en tan sols un parell d'anys, entre 2009 i 2011, hem passat dels 26 gigapíxeles de la cèlebre panoràmica de París als 272 gigapíxeles de la de Xangai (que va polvoritzar l'efímer rècord dels 111 gigapixeles de la panoràmica de Sevilla). S'afegeix, a més, el component lúdic derivat del caràcter explorable que tenen aquestes imatges, en la millor tradició dels llibres de la sèrie On és Wally? I finalment, també ocupa el seu paper la pulsió voyeuse subjacent en l'ús majoritari de les xarxes socials: els estudis realitzats demostren que les emprem molt més per saber dels altres que per mostrar-nos.

 

Citació recomanada

LALUEZA, Ferran. On és Wally? COMeIN [en línia], març 2012, núm. 9. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n9.1218

cultura digital;  gestió de la informació;  mitjans socials;  règim jurídic de la comunicació; 
Comparteix
??? addThis.titol.compartir ???